Skip to content

Tertúlies Literàries Dialògiques

Ramón Flecha
La comunitat científica internacional per obtenir les majors millores de resultats es basen en la teoria de l’aprenentatge dialògic i quasi totes tenen TLD entre les seves activitats.

Ania, quan tenia deu anys, va impressionar la headquarter del Parlament Europeu relatant les transformacions que les Tertúlies Literàries Dialògiques (TLD) estaven generant en les vides de les companyes i els companys de la seva escola i de les seves famílies. El parlamentari europeu (Simon Busuttil) que parlava després d’ella i que l’acabava de conèixer, va començar la seva exposició dient el següent: “Penso que aquest probablement és un dels millors discursos que he escoltat en aquesta casa des del 2004, felicitats, Ania!”.


La noia parlava d’una escola del nivell socioeconòmic més baix i de la complexitat més alta de Catalunya. Segons els “fakes” sense cap validació científica que a vegades es presenten com si fossin conclusions d’estudis seriosos, el nivell socioeconòmic, la diversitat cultural i el nivell acadèmic de les famílies determinen uns resultats educatius baixos de l’alumnat d’aquesta escola. Els conceptes d’hàbits i de distinció de Bourdieu atribueixen a aquestes famílies i alumnat una desmotivació del que la societat considera alta cultura. La pseudoteoria del dèficit que està en el fons d’aquests “fakes” i aquests conceptes porta a moltes escoles, professorat i famílies a acceptar com a inevitable un baix nivell de lectura d’aquest alumnat i, en tot cas, l’exclusió d’aquest de determinades lectures que es considera que no poden arribar a entendre o a sentir motivació per fer-les.
Ania va explicar que primer havien llegit i dialogat L’Odissea i després l’Eneida, que primer havien vist el punt de vista dels grecs i després el punt de vista dels troians, de tal manera que així havien entès el per què hi ha les guerres. En les més de deu mil Tertúlies Literàries Dialògiques arreu el món, noies i nois dels nivells socioeconòmics més baixos i més alts estan gaudint de la lectura i el diàleg de Les mil i una nits, els poemes de Safo, el Ramayana, El Quixot, les obres de Shakespeare o de Virginia Woolf i de Julio Cortázar. No estan aprenent menys a les escoles de nivell socioeconòmic baix que a les escoles de nivell socioeconòmic alt. Això representa una de les transformacions més profundes que s’han fet de la societat i concretament de la superació de les desigualtats culturals i econòmiques.


Aquesta transformació social no només va en la mateixa orientació de la gran transformació actual de la ciència, sinó que ha col·laborat en la gestació d’aquesta orientació. Erik Olin Wright, llavors president de l’Associació Americana de Sociologia, va declarar que les TLD havien demostrat que Bourdieu estava equivocat en el seu concepte de distinció. El programa d’investigació científica europea actual (Horizon Europe) prioritza dos conceptes que tenen una de les seves moltes i diverses arrels en les TLD: impacte social i co-creació.


L’impacte social planteja que una teoria o un concepte s’han d’avaluar tenint en compte l’impacte que han tingut en la societat. En aquest sentit, les afirmacions sobre que els resultats educatius com el nivell de lectura i les qualitats de les lectures que motiven depenen del nivell socioeconòmic i del nivell acadèmic del pare i sobretot de la mare, no només no han aconseguit en la pràctica millores de l’alumnat sinó que han col·laborat a mantenir els baixos nivells, a justificar-los i inclús en augmentar-los. No hi ha cap escola que aplicant els conceptes d’habitus o de distinció de Bourdieu hagin aconseguit millores de resultats de l’alumnat científicament validades. Per contra, la majoria de les escoles actualment destacades per la comunitat científica internacional perquè han obtingut les millores més grans de resultats es basen en la teoria de l’aprenentatge dialògic i quasi totes tenen TLD entre les seves activitats. Per això, la teoria de l’aprenentatge dialògic té impacte social i el concepte de distinció no té impacte social o aquest és negatiu.


L’altre concepte esmentat d’Horizon Europe és la co-creació, l’afirmació que la creació conjunta, en diàleg igualitari entre persones de ciència i la diversitat de la ciutadania, resulta en uns coneixements més elevats, de més excel·lència científica. El concepte de Tertúlia Literària Dialògica es va elaborar des de l’inici en diàleg igualitari entre persones de ciència i persones adultes, la majoria de les quals eren dones en situació d’analfabetisme funcional. Una d’aquestes dones, Ana Lebrón, ha explicat en diferents ocasions com ha arribat a llegir vàries vegades Ulisses de James Joyce i ha demostrat conèixer-lo molt millor que la immensa majoria de persones amb títol universitari. En el seu darrer viatge a Barcelona, Bourdieu va declarar que una persona sense estudis no veu art en La maja nua, només hi veu pornografia. Ana Lebrón i moltes dones es van enfadar i van voler parlar amb ell no només per explicar-li el que elles llegeixen sinó també per preguntar-li si ell havia llegit i dialogat sobre obres com l’Ulisses de James Joyce. Així mateix, volien preguntar-li que, si no dialoga amb persones com elles, com s’atreveix a dir quins són els seus gustos i a publicar això com si fos un anàlisi científic.


Hi ha persones que ens diuen que també han intentat fer una tertúlia literària dialògica sobre l’Odissea amb el seu alumnat i no ha funcionat i que, per tant, les TLD no funcionen en qualsevol context, la qual cosa refutaria les evidències científiques actuals de que aquesta activitat és replicable i sostenible, els dos requisits clau perquè es consideri una actuació d’èxit. El problema en aquest cas no és del context ni de l’alumnat, sinó d’anomenar TLD a una activitat que en realitat no ho és. La dinàmica de les TLD és en principi simple. Si es fa setmanalment, es queda per la propera sessió en llegir a casa, a l’autobús, a la biblioteca un determinat nombre de pàgines del llibre que s’hagi acordat. La sessió es dedica completament a dialogar sobre aquesta part del llibre. Cada persona ha escollit prèviament unes línies que llegirà en veu alta i comentarà per què les ha escollit. Així successivament, fins que s’acaba l’obra i se n’escull una altra. Però el que fa que realment sigui TLD i generi les transformacions que científicament s’ha demostrat que generen és que aquesta dinàmica es faci seguint rigorosament les bases científiques de l’activitat orientades a través dels set principis de l’aprenentatge dialògic: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències.


El diàleg igualitari es dona quan totes les persones de la sessió són considerades iguals. La coordinadora de la tertúlia només té com a funció diferenciadora de les altres persones que dona el torn de paraula sempre prioritzant qui menys vegades hagi parlat en aquella sessió, de manera que tendeix així a una participació igualitària en el nombre i temps d’intervencions. En la literatura i en l’art en general hi ha una pluralitat de visions, el diàleg igualitari suposa que totes les diferents visions de cada persona participant sigui respectada i no considerada inferior a qualsevol altra; la riquesa no està en la intervenció d’una sola persona sinó en la pluralitat d’aportacions. Així cada persona es veu respectada i valorada, mai desqualificada, i d’aquesta manera està motivada a preparar bé les seves intervencions en la propera sessió ja que sap que seran ben escoltades.


La intel·ligència cultural suposa superar totes les teories del dèficit i saber veure que tota persona, amb independència del seu origen, nivell socioeconòmic o nivell acadèmic de la seva família, neix amb capacitats inesgotables d’aprenentatge. Si en comptes de basar-nos en les evidències científiques d’impacte social, ho fem en conceptes que no han demostrat millorar la situació enlloc com el concepte de distinció, pensarem que les persones que participen a les sessions no es motivaran per obres literàries de gran qualitat i no les poden entendre. Una persona que coordini una activitat amb aquest pensament tendirà a promoure que escullin “lectures fàcils” i a intervenir en el diàleg no com una més sinó com qui pot ensenyar a les altres les interpretacions més vertaderes o més interessants del text. També tendirà a corregir interpretacions d’altres persones del grup amb la qual cosa aquestes es desanimaran i no estaran molt motivades a llegir durant la setmana i preparar les seves interpretacions i sí a escoltar passivament l’explicació que doni la coordinadora.
El principi de transformació té en compte les nombroses i diverses evidències científiques de que l’escola, l’educació no escolar i, en general, la intervenció cultural no només transforma la societat sinó que és gairebé sempre l’únic recurs que els sectors socials més desafavorits tenen per sortir de la seva situació. Les pseudoteories de la reproducció que diuen que l’escola només serveix per reproduir les desigualtats socials i no per transformar-les no han aconseguit transformar mai res i no tenen cap base científica. Com deien Ania i milers de testimonis com el seu, dialogant sobre obres literàries de qualitat, els nois i les noies, les persones adultes debaten de sentiments, d’amor, de cultura, de política, de ciència i aquests debats transformen contínuament les seves vides familiars, laborals i socials.


La dimensió instrumental trenca amb la segregació que suposa que alguns sectors socials obtinguin uns alts resultats educatius i culturals i altres sectors socials no. Inclús aquesta segregació a vegades es justifica dient que potser no aconsegueixen els nivells de lectura dels altres però que són més feliços.
La creació de sentit orienta la transformació més profunda de les seves vides a través de la lectura. Les TLD creen valors, emocions i sentiments extraordinaris entre les persones participants. En la recerca sobre les persones que han participat, una de les expressions més freqüents és que fan amistats de veritat.


El principi de solidaritat significa que no es limiten a parlar de valors sinó que els practiquen en cada moment de l’activitat. Així se supera la típica dualitat de parlar d’uns valors i no ser conseqüents en la pràctica de forma que es crea la idea de que els valors són una hipocresia, que serveixen per quedar bé però no per la vida real.


La igualtat de diferències reconeix les evidències científiques que demostren que quant més aprenem, quan millor ens sentim, quan les societats avancen més, és quan sabem conviure i dialogar igualitàriament amb persones de les més diferents opcions culturals, sexuals, polítiques, ideològiques, religioses. En TLD amb persones de molt diferents opcions, la lectura ensenya a conviure i dialogar dins de la diversitat.


Diu el creador de la neurociència que tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell. Cada cervell si vol pot ser una font inesgotable de creació de bellesa. Podem passar per la nostra existència fent el que ens manen fer, però també podem si volem viure en poesia, viure creant bellesa en les nostres relacions. Si fem la segona opció, no podem convertir la lectura en el que se suposa que ens manen fer, podem fer que sigui una porta que permeti a cada participant en l’activitat no només veure sinó també apropar-se cada vegada més als seus somnis.