Sobre l’estudi entorn de joves i lectura de la FGSR: deu notes i una estratègia multidisciplinària

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez (d’ara endavant, FGSR) va elaborar al llarg de 2021 un estudi sobre la relació dels adolescents amb la lectura. L’objectiu principal era comprendre com perceben i parlen els joves sobre la lectura, quin significat té per a ells llegir com a activitat d’oci i com es relaciona amb altres àmbits de la seua vida. No obstant això, aquest estudi tenia una finalitat més operativa, orientada a millorar el disseny dels projectes de la mateixa FGSR i aportar idees per a les propostes d’estratègies que poguera emprar la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura (Ministeri de Cultura i Esport) i la resta de les entitats culturals.

Per tant, la FGSR no pretenia aportar dades sobre el comportament lector dels joves tal com ho fa el Baròmetre d’Hàbits de Lectura (que elabora Conecta per a la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya), sinó mirar de descobrir més claus sobre les percepcions, prioritats i dificultats que hi ha davall de l’evolució de les dades. Justament un dels arguments per a emprendre aquest projecte era aconseguir una interpretació de la informació sobre l’evolució del percentatge de lectors al llarg dels anys. A partir del Baròmetre i altres informes internacionals que havíem analitzat, es podia inferir que en aquesta franja d’edats estan passant moltes coses que són capaces de definir un escenari nou per a la lectura en la nostra societat per als pròxims anys.

El projecte volia obtenir informació d’altre tipus, més pròxima als testimonis, més difícil d’encaixar en xifres i més orientada cap a l’anàlisi dels discursos. Per això, el treball de camp es va basar, entre altres, en tres recursos:

  • Enquestes a professionals de la biblioteca, l’educació i la llibreria, així com a pares d’adolescents.
  • Entrevistes individuals a adolescents.
  • Dotze focus groups amb adolescents lectors i no lectors (98 individus).

Així doncs, l’estudi es va centrar en un segment d’edats que a Espanya és el segon amb més proporció de lectors freqüents, amb quatre eixos fonamentals:

  • Conéixer la percepció que tenen els adolescents entorn de la lectura com a manera d’oci i els atributs que li assignen.
  • Analitzar les idees que tenen els joves sobre el que suposa, en la seua relació amb la lectura, el treball d’organitzacions com la nostra o el que duen a terme les institucions educatives o bibliotecàries, i de la resta dels estímuls que existeixen en la societat.
  • Obtindre unes conclusions pràctiques sobre els desafiaments principals que afronta la lectura, perquè es consolide com una manera d’oci cada vegada més atractiva i amb una presència rellevant en la vida de les persones.
  • Descriure un «escenari probable» per al futur a partir de les opinions dels adolescents i recomanar una estratègia d’aproximació cap a un «escenari desitjable» (planificació per escenaris).

Algunes de les opinions reiterades en els diversos grups focus i les entrevistes han sigut més sorprenents per a persones com qui escriu del que ho han sigut per als companys de la Fundació que treballen habitualment amb joves. És a dir, Lorenzo Soto –que és el nostre gran expert en aquest camp– somreia irònicament en observar el meu estupor en algunes de les sessions internes de treball dedicades a comprendre els blocs de dades i línies de verbatim. De qualsevol manera, la consolidació i l’anàlisi d’aquesta gran quantitat d’opinions ens ha permés elaborar un decàleg de conclusions, sorprenents o esperables, que ens han sigut de gran utilitat per a enfocar el nostre treball i comprendre els desafiaments per a qualsevol estratègia de foment de la lectura.

Els lectors d’aquesta revista poden descarregar l’estudi complet de la secció de recursos de la pàgina web de la FGSR. Amb aquesta presentació breu, poden valorar la llista de conclusions que s’ofereix a continuació sobre la relació que els joves (15 i 16 anys) tenen amb la lectura i alguns desafiaments que hem sigut capaços de definir:

  1. S’ha pogut aprofundir en una multitud de declaracions dels joves (tant els catalogats com no lectors com els lectors), que mostren una percepció molt restringida sobre la realitat de la lectura. És una visió aliena a aspectes relacionats amb la diversitat de les formes de lectura,[1] com ara la multiplicitat de gèneres, els formats, el cànon acadèmic o l’impacte positiu de la lectura sobre altres àmbits de la seua vida. Aquesta percepció tradicional i reduïda de la lectura s’expressava amb més contundència en les converses de grups de no lectors.
  2. La lectura es presenta com una activitat personal que relaxa, però també aïlla de la resta de la societat i de l’entorn més pròxim. La nostra interpretació ha sigut que aquesta visió pot ser ambivalent. D’una banda, la podem contemplar com una fortalesa de la lectura davant d’una certa fatiga digital, cada dia més estesa (i que els joves reconeixen). No obstant això, també pot comportar un obstacle rellevant si s’identifica la lectura amb una activitat exclusivament individual, que aparta els lectors de la vida real. Hem detectat aquesta segona perspectiva quan se’ns parlava de la invisibilitat del lector respecte del grup d’amistats o d’una actitud d’aïllament respecte de la resta.
  3. L’observació anterior es relaciona també amb la desaparició de les converses entre joves de les referències al que cadascú llig, a diferència de la presència freqüent dels comentaris sobre les sèries de TV que segueixen.[2] El fet que la lectura no estiga present en les seues tertúlies suposa dos desafiaments: el debilitament d’una visió de la lectura com a pràctica cultural present en la major part de la societat i l’absència de les recomanacions entre amics per a descobrir llibres nous. La segona circumstància és especialment rellevant en unes edats en què els amics són molt influents.
  4. El mòbil s’ha consolidat com el camp de batalla o el terreny de joc crucial en el context actual de la indústria de continguts; un panorama que es descriu com de competència pel temps de les persones entre diversos continguts i formes d’oci. Les plataformes de continguts digitals són les més eficaces en aquesta lluita, perquè ofereixen un tipus d’oci basat en la socialització i en el consum de continguts de poca durada. L’exigència cognitiva d’aquesta interacció en aquestes plataformes és molt inferior a la de la lectura de llibres.
  5. S’han recollit declaracions reiterades que suggeririen una tolerància escassa cap a l’esforç cognitiu, expressades en forma de queixes sobre la prescripció escolar de la lectura de textos clàssics o els laments sobre l’obligació d’elaborar treballs que exigeixen una reflexió i apropiació de textos complexos.
  6.  En el cas dels adolescents que són lectors freqüents, s’observen molts casos d’entusiasme entorn d’una autora determinada, una saga o un gènere literari, però no s’ha trobat en cap cas en què això s’haja vinculat amb una visió clara sobre el treball i les aportacions per part del món professional del llibre. Aquesta falta de percepció sobre el paper dels professionals del llibre es manifesta en el fet que no tenen en compte el possible prestigi o la garantia de prescripció que puga oferir un segell editorial determinat. En el supòsit més extrem, això es reflecteix en la desinhibició amb què s’identifica Internet com un mitjà des del qual es poden descarregar llibres sense haver de comprar-los.
  7. La visió dels adolescents sobre l’impacte que té el centre educatiu en l’enfortiment de l’interés per la lectura és molt escèptica i, de vegades, s’ha arribat a identificar com un veritable obstacle perquè els agrade llegir.
  8. En les seues consideracions, s’hi aprecia una dissociació entre la valoració que s’atorga a la visió tradicional de la biblioteca pública com un centre d’accés als llibres i les dinàmiques que organitza l’equip bibliotecari per afavorir la relació entre lectors. El primer paper es veuria com poc rellevant, mentre que el segon tindria un gran interés per als joves lectors, qui arriben a reclamar que les biblioteques se centren a fer més visible aquest vessant més actiu.
  9. A partir de les seues declaracions, sembla que els adolescents no reben el possible influx positiu de la lectura sobre les seues oportunitats de desenvolupament professional[3] i vital en un temps en què, com a mínim des de la perspectiva d’entitats com la FGSR, és crucial la transformació de la informació en valor econòmic.
  10. El contrast entre les opinions dels professionals i les dels adolescents apunta a la necessitat que els adults que treballen o conviuen amb joves tinguen més coneixement de la realitat de les seues prioritats d’oci i de formació. En aquest sentit, l’acceleració del digital –que s’ha viscut des del primer semestre de 2020– podria ser una oportunitat per a examinar els programes educatius, els instruments de mesurament i les vies d’intervenció sobre la lectura dels adolescents i els joves.

Aquestes conclusions es poden enllaçar amb els diversos estudis sobre hàbits de lectura en diferents països, que ubiquen en aquesta edat un cert debilitament de la relació amb la lectura i poden servir per a reinterpretar les dades quantitatives i l’evolució d’aquestes durant aquests anys. El final de la infància és un moment vital en què cada vegada absorbeixen més temps les exigències de l’exercici acadèmic i en què l’oci queda monopolitzat pel fet social (estar amb els amics). Si ens aturem un moment en aquest segon aspecte, és més fàcil enllaçar i comprendre el sentit de les propostes que figuren en la part final del document publicat per la FGSR; aquests suggeriments se centren a potenciar els estímuls socials perquè oferisquen un enfocament positiu en relació amb la lectura en aquestes edats.

El plantejament general de l’estudi té en compte com un fet crucial el fet que allò social i allò digital s’han vinculat en aquesta època d’una manera molt intensa. De fet, quan es va dur a terme el treball de camp (en èpoques de confinaments durs i menys estrictes), en bona part del món desenvolupat, les relacions entre les persones es duien a terme a través d’Internet, en les xarxes socials o en converses per mitjà de plataformes com ara Zoom (de fet, diversos grups focals del treball de camp es van executar d’aquesta manera). És interessant constatar que cada vegada es publiquen més informes sobre la fatiga digital i la més recent, news fatigue, que s’ha estés durant aquests últims anys en proporcions creixents de la població i, especialment, entre els joves. Així mateix, cal destacar l’augment dels problemes psicològics (ansietat, pors, aïllament, etc.) entre els adolescents. Bé, doncs ja s’admet de manera generalitzada que la lectura va funcionar com un antídot davant d’alguna de les tensions que es van viure en l’etapa més acusada de la crisi del coronavirus.[4]

En aquest context, la proposta s’orienta a la integració de la lectura amb altres elements de la vida dels joves, aprofitant estímuls –tals com el sentiment de pertinença o la recerca d’un lideratge– perquè la lectura puga competir d’una manera eficaç amb altres maneres d’oci.[5] També es considera interessant contemplar una estratègia a llarg termini i partir de la necessitat de començar amb les experiències de lectura compartides en família i preparar un substrat propici per a l’arribada a l’adolescència. Això suposa partir des de la sincronia neuronal viscuda amb els progenitors (constatada en les recerques amb l’alliberament de nivells alts d’oxitocina), que es constata quan lligen als seus fills en veu alta, perquè es poguera transitar des d’aquesta base inicial cap a un mateix tipus de sincronia amb el cercle d’amistats en el moment d’arribar a l’adolescència i així neutralitzar l’elevació dels nivells de cortisol (constatats després de la interacció en xarxes socials o, fins i tot, després d’una reunió per Zoom), la qual és més probable que comence a produir-se en arribar a la joventut.

Aquesta relació entre l’impacte de diverses activitats d’oci i els nivells de certes hormones cada vegada té més presència en el món acadèmic i de la recerca mèdica. En definitiva, aquesta referència al vessant neurològic de l’accés a diversos tipus d’oci és una mostra del propòsit de l’estudi i de les seues conclusions: donar suport amb aquesta anàlisi a un enfocament prospectiu per a estratègies de foment de lectura a llarg termini, que es basen en eines pertanyents a disciplines molt diverses.

Si l’interés per la traducció neurològica de les conseqüències de la lectura, el tipus de relacions interpersonals o el digital és un exemple d’aquest enfocament multidisciplinari, també ho és l’ús del màrqueting com un dels instruments que es reciclen per a proposar estratègies i tàctiques a favor de la lectura dels joves. Aquest enfocament es planteja per promoure una evolució des d’un «escenari probable» (cap on anirem si ningú no hi fa res) cap a un «escenari desitjable» (cap on volem avançar posant en marxa algun tipus de mesura) respecte del paper de la lectura en les vides de les pròximes generacions. L’últim bloc del document que va publicar la FGSR fa ús del tipus d’anàlisi i de tàctiques del màrqueting, amb la finalitat d’evitar que la lectura acabe en la perifèria de la societat i ubicar-la al centre.

Des d’aquesta perspectiva, pensem que hui seria d’interés prestar més atenció a la faceta social de la lectura i a les conseqüències de la digitalització accelerada del nostre món i, molt especialment, en el cas dels joves. En aquest pla, cal subratllar que bona part dels participants en el treball de camp eren lectors –i més específicament lectores– que gaudien quan duien a terme una lectura profunda de novel·les que pertanyen a sagues o a gèneres que els apassionen. En les nostres converses se’ns va dir amb claredat que aquest tipus d’activitat és una experiència individual i que prefereix fer-se en un llibre imprés. Ara bé, bastants d’aquestes mateixes persones eren també usuàries de plataformes com Wattpad, que impliquen la lectura de novel·les llargues en línia i, el que ens sembla més rellevant, comporten una transformació del paradigma de la lectura profunda i individual cap a una experiència social. En una relació digital amb les narracions que els apassionen, no és poc freqüent que es dedique una gran quantitat del temps a llegir els comentaris d’altres lectors (o en paraules del mateix creador del Wattpad, dediquen més temps a comentar que a llegir novel·les).

El balanç general en la nostra proposta pel que fa a la relació entre els atributs de la lectura i els estímuls interns (internal triggers del màrqueting) es pot resumir de la manera següent: per transitar des de l’«escenari probable» cap a un «escenari desitjable» caldria aprofitar les possibilitats de la lectura pel que fa a la relació amb el lideratge i amb la pertinença en la joventut (com a vessant social del fet lector), així com el possible impacte sobre el disparador de la satisfacció immediata. Segons es dedueix dels resultats d’aquesta anàlisi, hi hauria un impacte positiu sobre la pràctica totalitat de l’esquema d’estímuls interns que animen a la pràctica de la lectura.

Des de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, es considera interessant una proposta de treball per al futur que partira de la visió que tenen els mateixos joves i que iniciara un camí cap al segon escenari (desitjable). Entre altres, això implicaria també una millora en les tendències que s’observen en els estudis quantitatius sobre els índexs de lectura del segment d’edats corresponent als joves. El Baròmetre d’hàbits de lectura mostra unes dades per a aquesta franja d’edat que són una mica inferiors a les de les edats infantils, però cal atendre també a l’evolució al llarg de les edicions successives d’aquest estudi quantitatiu i treballar amb una mirada prospectiva per posar en marxa solucions que s’anticipen als problemes abans que hi sorgisquen.


1. Les implicacions de les diverses «formes de lectura» es poden seguir en la presentació breu i interessant que va elaborar Christoph Blässi (Johannes Gutenberg de la Universitat de Magúncia) en l’edició de 2021 de Readmagine: https://renodo.org/en/2021/12/15/blassi-different-forms-of-reading-require-different-forms-of-reading-policies/ (Consulta: 24 juny 2022)

2. Una situació similar apareix en les conclusions de l’estudi «Book Buyer – Quo Vadis?», de la Börsenverein des Deutschen Buchhandels (2018) i es va prendre com una alarma davant de la davallada de nivell de la lectura en la societat.

3. Sobre l’impacte de la lectura en l’aprenentatge, és interessant conéixer el plantejament general de Sarah-Jayne Blakemore i Uta Frith, qui el tracten des del vessant neuronal en The Learning Brain, Oxford: Blakwell Publishing Ltd, de 2007. I Stanislas Dehaene i L. Cohen en «Illiterate to literate: behavioural and cerebral changes induced by Reading acquisition», de 2015. Això es pot contrastar amb l’enfocament cognitiu de la lectura en el plantejament de Verhoeven i Perfetti en «Advances in text comprehension: Model, process and development», en Applied Cognitive Psychology, 22 (3), 293–301 (2008), com una combinació d’enfocaments que parteixen del text o que parteixen del coneixement del lector.

Sobre l’impacte en el camp professional i en l’economia, es pot consultar l’informe «Education for All Global Monitoring Report 2006. Literacy for Life. The Economic Benefits of Increased Literacy», de John Cameron (School of Development Studies, al Regne Unit) i Stuart Cameron (Institute of Development Studies, al Regne Unit). Sobre l’impacte en la participació cultural, l’enquesta «Hábitos y prácticas culturales en España», publicada pel Ministeri de Cultura i Esport en 2015. Sobre la lectura i la relació que té amb els llocs de treballs molt qualificats, es poden esmentar els estudis sobre el paper de les persones en la nova economia d’Hirotaka Takeuchi i Tsutomi Shibata (editors) en el volum 2 d’Advanced Knowledge-Creating Companies. Washington DC: World Bank Institute (2006).

4. Sobre l’impacte psicològic positiu de la lectura freqüent per oci, es mostra «Reading between the lines: the benefits of reading for pleasure», en Galaxy & Quick Reads (2015). La relaxació emocional de la lectura davant del context digital es tracta en l’informe de The Reading Agency & BOP Consulting: «Literature review: the impact of reading for pleasure and empowerment» (2015). També és interessant consultar el significat del fenomen FOMO (Fear of Missing Out) en xarxes socials: «Examining the demographics, attitudes, and digital behaviours of FOMO Networkers», en l’«Audience Report2018», de Global Web Index.

5. Hi ha molta literatura sobre l’impacte de la lectura de ficció literària en la capacitat d’empatitzar amb els altres, perquè el lector ix de la seua vivència individual i, mitjançant la imaginació, pot comprendre situacions que són alienes a la seua quotidianitat. Pot ser útil l’acostament a aquesta qüestió de J. E. Black i J. L. Barnes en «The effects of reading material on social and non-social cognition». Poetics, 52, 32–43 (2015) o de Frank Hakemulder en «The moral laboratory: Experiments examining the effects of reading literature on social perception and moral self-concept», en John Benjamins Publishing (2000).