Skip to content

Ser o no ser llibretera

Cristina ventura
Els genis del màrqueting pensen que els llibreters i llibreteres d’aquest món poden ser substituïts per un algorisme que calcule els nostres interessos i ens ofereix les opcions de lectura

Vaig començar creixent entre llibres tancats en un “bibliobús”, aquest era el meu pati d’esbarjo i el de la meua germana. Un lloc màgic. No hi havia cap adult que filtrés les nostres lectures, no hi havia censura. L’única norma, no escrita, era no desbaratar-los i tornar-los a deixar al seu lloc. Qui anava a pensar que aquell pati de la meva infància anava a convertir-se en la meua passió d’adulta. Tots el passos que he donat al llarg de la meua vida m’han dut a un únic destí: els llibres i el meu amor per ells. M’he convertit en llibretera.

Un treball, en el meu cas una vocació, que en aquests dies està cada vegada més menyspreat. Per a la majoria de la gent aquest treball és cada vegada menys necessari, donat que hi han empreses en Internet que ofereixen aquest servei.
Malgrat això sempre quedarà una aldea gal·la irreductible que recorrerà a nosaltres i que donarà sentit al nostre ofici.

Els genis del màrqueting pensen que els llibreters i llibreteres d’aquest món poden ser substituïts per un algorisme que calcule els nostres interessos i ens ofereix les opcions de lectura. Però on resideix la sorpresa del descobriment en tenir un nou llibre en les mans?, el no saber on et durà eixa lectura, recórrer un camí nou sense un final determinat. Amb els algoritmes no hi ha sorpresa, et trobaràs sempre al mateix lloc.

La diversitat de lectures et dona molta perspectiva. Et permet escoltar moltes veus, formar els teus propis criteris i establir una mirada crítica que aplicaràs sense adonar-te. Totes aquestes lectures que t’han dut a valorar el teatre, el cinema, l’art; en resum, les formes d’expressió de la nostra societat i que conformaran el nostre currículum ocult.

Per aquesta raó són tan importants les lectures des de l’inici. Cuidar el que llegeixen els xiquets i xiquetes des de la infància, no és necessari que sàpiguen llegir lletres; les imatges també són lectura. Imatges que, en la societat actual, ens acompanyen cada dia.

Per molt que crega’m que el nostre treball diari no influeix en cap cosa ni en ningú, que sols venem llibres, la perspectiva que ens dona 25 anys de treball ens indica el contrari. El parlar amb gent jove a qui has recomanat lectures, any rere any i a qui has vist créixer amb elles; que escolten el que els dius; que intercanvien les seues experiències amb tu, demostre que aquest treball si que és important i que amb el teu granet d’arena pots ajudar a millorar el món canviant a les persones que viuen en ell.

De vegades m’han preguntat en què em fixe en un llibre per seleccionar-lo, però son molts els factors que influeixen. És cert que hi han uns paràmetres bàsics (com un llistat) que hi ha de complir, però açò ja es inherent amb mi, ho aplique per defecte, sense adonar-me. Per exemple, alguns d’ells serien, l’autor/a, l’il·lustrador/a, l’editorial…; aleshores, després hi ha altres elements que són més viscerals, com el tacte, l’olor, el color…El tacte, per exemple, és un punt molt important per a mi. Hi ha llibres que no he pogut llegir perquè no m’ha agradat el seu tacte, i, al contrari, d’altres on el seu tacte ha establert un vincle especial amb mi, com un ésser viu.

L’últim filtre i més important és la lectura, tant escrita com visual. Com és diuen les coses, què és el que el llibre diu sense dir-lo. Perquè tot això ens durà per altres camins o ens deixarà sempre en el mateix lloc.

Hi ha moments, al llarg de tots aquests anys, on et planteges moltes coses, penses que ja cap llibre et sorprèn, que la teua feina és monòtona, però de sobte un llibre cau a les teues mans i tota la il·lusió que pareixia perduda, renaix i tot comença de nou, continuem el viatge. És tot molt màgic.

Recomanar un llibre és una responsabilitat molt gran; el primer que preguntes és si al destinatari/a li agrada llegir, sense eixa resposta no podem oferir cap lectura; eixe és el punt de partida. Pots introduir al futur lector/a el cuquet de la lectura, descobrir noves possibilitats, nous camins per transitar, però també pots actuar negativament fent que, eixos possibles lectors/es abandonen la lectura.

La responsabilitat va més enllà perquè, sense adonar-nos, els nostres gustos (amb les seues virtuts i defectes), els nostres hàbits, la nostra manera de pensar; en definitiva, el nostre currículum ocult, va vinculat a eixes recomanacions.

Quan imparteix tallers d’àlbums il·lustrats a docents o futurs docents insisteix en la importància del missatge que transmet el llibre; que siguen crítics amb ell, que llegisquen el que diu i el no diu; que siguen conscients fins a l’últim detall. Moltes vegades no som conscients del que hem interioritzat i de què mena formen part de nosaltres.

Sol començar aquests tallers amb un exemple visual; els mostre una selecció d’escenes de la història La Bella i la Bèstia de Disney sense cap element clau que les permeta identificar-les fàcilment. La meua sorpresa arriba quan identifiquen, sense cap dubte la narració a la que eixes escenes pertanyen. D’aquesta manera revelen el currículum ocult que els /les acompanya. Seguidament compare eixes seqüències amb altres que han fet altres autors i autors com Angela Barret o Anne Romby.

Faig que observen la riquesa d’aquestes il·lustracions, les tensions dramàtiques que ens transmeten, tot un món de sensacions i xicotets detalls dels quals manca la imatge que han identificat. Intent, amb cada imatge que els mostre, que aprenguen a mirar, a detindre’s, que el temps no passe mentre observen i assaboreixen un llibre.

Un altre exercici dels tallers d’il·lustració consisteix a detindre’s a mirar tota una història; per exemple, Mi gatito es el mas bestia de Gilles Bachelet. Els mostre les moltíssimes possibilitats que un llibre d’aquesta qualitat els pot oferir. Un llibre amb moltes capes, que cada vegada que l’observen descobrisquen alguna cosa.
Bachelet és un autor de detalls, deixa un rastre de molles i és tota una aventura anar seguint-les. En un principi és una història molt divertida on es juga amb la interacció text i imatge per oposició. Ambdós elements de l’àlbum es contradiuen i és el lector el que coneix la veritat de la història.
Descobrim en la següent imatge algunes de les moltes pistes que conté:

Si mirem els lloms amb els noms impresos dels autors d’aquests llibres, descobrim que el que siguen ací no és gratuït. Cal pensar que l’il·lustrador podria haver dibuixat qualsevol llibre i, no obstant això va triar aquests, perquè?
Un d’ells és Norman Rockwell, il·lustrador i publicista que, des d’els anys 40 es va caracteritzar per les seues imatges plenes d’ironia i humor; i que, entre els anys 60 i 70, augment el seu punt crític i mordaç amb la societat americana.
A continuació, veiem una de les seues obres més critiques:

Amb aquest exemple veiem que amb un detall ens monstre tota una intenció d’interessos i una postura crítica.

A través dels exemples com els esmentats demostre tota la informació que hi ha darrere d’unes il·lustracions aparentment innocents, així com la importància d’una lectura visual crítica, ja que res és gratuït, ni en les il·lustracions ni en el text.

I, de moment, això encara no pot realitzar-lo un algorisme.

Referències:
Bachelet, Gilles (2006). Mi gatito es el más bestia. Barcelona. Molino
Barret, Angela (2006). La Bella y la Bestia. Barcelona. Kókinos
La Bella y la Bestia. Disney
Romby, Anne (2006). La Bella y la Bestia. Barcelona. Zendrera Zariquey.