Skip to content

Rutes de lectura Las tres brujas

Sempre m’ha agradat viatjar quan el blat verdeja. La plana, assedegada la resta de l’any, llueix amb orgull el seu color brillant i les atrevides taques de flors.

Hui jo vull vestir amb la mateixa frescor aquesta finestra que ens ofereix Full de lectura. Hi vull mostrar un camp desitjable, una trajectòria digna de recórrer. Preparar, amb aquest esquer, nous encontres en el camí.

Perquè Rutas de Lectura és, exactament, un camí on trobar-se. Un projecte de lectura compartida que l’equip TresBrujas va inaugurar fa ja quasi deu anys i que sempre està disponible gràcies al seu format web, on es pot consultar i descarregar, de manera lliure i gratuïta, la Guía para la comunicación en el aula, així com materials i títols nous que van constituint la proposta en curs, «Ellas viajan».

El punt de partida són sempre els llibres, les històries i la literatura oral, però privilegiem la utilització de l’àlbum il·lustrat com a gènere que proporciona una gran quantitat de recursos per a desenvolupar les competències lectores i literàries en tots els nivells educatius. Per la brevetat dels textos, integra les distintes situacions d’evolució lectora que conviuen entre l’alumnat, la qual cosa permet la participació de cadascú des del seu punt de vista. Per la varietat de llenguatges, estructures i codis comunicatius que fa servir —textuals, icònics, seqüencials i artístics— suposa una manera de llegir més rica, que ens permet abordar qüestions de l’educació literària —complexitat dels personatges, diversitat en les estructures narratives, aprofundiment dels temes tractats, ús de figures retòriques— que són més difícils de comprendre i aplicar per als nostres alumnes en obres narratives de més longitud. Finalment, el tractament de temes complexos, de gran sensibilitat, que aborden problemàtiques socials i personals, permet una conversa fluida i activa que ens fa reflexionar a propòsit de la realitat que vivim.

Les propostes es despleguen entorn de la conversa literària i, per a això, hem seleccionat el mètode Dime, d’Aidan Chambers, tant per la senzillesa com per la transformació profunda de l’espai educatiu. Dime parteix de quatre preguntes fonamentals que connecten la nostra experiència vital amb les lectures que fem: el que ens agrada i el que no ens agrada de l’obra —allò que sabem o creiem saber de manera directa, intuïtiva—, els dubtes que ens genera el text i les connexions o patrons de relació amb altres obres i sabers, que formen part del nostre intertext lector.

Durant la lectura compartida sorgeixen interrogants nous, perquè obrim un procés en què necessitem comprendre: «Per què els autors van utilitzar aquesta tècnica o estructura? Com era l’època en què va viure aquest personatge? Hi ha una continuació de la història?…». El mètode Dime s’amplia amb les anomenades «preguntes especials», de què Chambers ofereix un gran nombre d’exemples que ens poden servir de guia. Són, no obstant això, preguntes que cada grup decideix i aborda de manera diferent, perquè no van encaminades a una compressió estàndard del text, a la trobada de respostes correctes que s’han decidit amb antelació. Defineixen, en realitat, la nostra relació amb l’obra, la nostra experiència de lectura com a grup i com a individus que formen part d’una comunitat concreta.

No ens estranyarà, per tant, que ens porten en direccions distintes, segons les experiències i les necessitats que s’han expressat. És l’essència del treball per projectes, on una sèrie de problemes i objectius rellevants mouen el grup a informar-se i organitzar una recerca, plasmant-ne els resultats en un producte concret. Rosa Piquín serà la nostra referent en aquest camp que domina tan bé. Per la nostra part, posarem l’accent en les accions de caire creatiu que formen part d’aquests projectes, perquè són les que permeten plasmar millor les vivències de l’alumnat, amb independència del seu nivell curricular. Dividirem aquestes activitats de creació en tres tipus, per a abordar-les amb més claredat: lingüístiques, plàstiques i corporals. Ara bé, destacarem com és de beneficiosa la relació constant entre unes i altres, ja que són només facetes diverses d’un mateix acte de comunicació; quan s’integren unes amb altres assoleixen tot el seu potencial i donen cabuda a la diversitat del grup que les utilitza.

En aquesta recerca de diversitat, d’un respecte per identitats plurals que poden conviure en igualtat, el projecte s’expandeix actualment amb el nom «Ellas viajan», de manera que es traça un recorregut pels viatges —interiors i geogràfics— que fan les creadores i protagonistes dels llibres seleccionats. Així doncs, pretenem enfortir la imatge de les dones, donant valor als seus sabers, coneixements, la seua capacitat d’adaptació i resiliència, eines que han utilitzat de manera constant per a sobreeixir els marges estrets que la societat els ha imposat al llarg de la història.

Les activitats que es proposen busquen recuperar àmbits quotidians com la tradició oral, les històries i receptes familiars o els jocs de carrer, alhora que altres conquistes que reben més consideració social, com ara la creació artística o la investigació sobre dones rellevants en la història i la ciència.

La situació creada per la pandèmia ha donat lloc a un projecte de lectura en espais públics a l’aire lliure, per omplir-los de contingut i de comunitat: l’exposició Ellas viajan, amb imatges originals de la il·lustradora Alicia Varela. Per mitjà de deu panells col·locats en punts diferents de les localitats que hi participen, es dissenya un recorregut per deu obres literàries escrites o il·lustrades per dones, a partir de les quals s’enfilen propostes per a conversar, jugar i crear de manera col·lectiva en família. Les lectures no estan dirigides específicament a la infància, sinó que s’han triat per la universalitat, la referència a experiències emancipadores de dones fortes que busquen el seu lloc al món i perquè apel·len als interessos de tots els públics. Els llibres seleccionats tracten de temàtiques variades: empoderament, migració, cohesió familiar, capacitat de transformació de l’entorn, investigació científica, filosofia, poesia, tradició oral… Tot i que es presenten entreteixits en el conjunt, prenen protagonisme en els diferents títols de la manera següent:

¡Malacatú!, de María Pascual de la Torre, és perfecte per a obrir la ruta per les paraules, a través del folklore que ens acompanya des d’abans del naixement. Enigmas, de Beatriz Martín Vidal, reprén els contes tradicionals i el viatge de l’heroi, que ens presenta diferències de gènere, simbòliques, per més que els distints autors que els han versionat hagen afegit elements propis de la seua època i el seu estil particular. Abecedario del cuerpo imaginado, de Mar Benegas i Guridi, ens ofereix l’oportunitat d’apropiar-nos d’aquesta veu poètica i artística, mentre que Jo, persona, del meravellós equip Wonder Ponder, ens l’ofereix com a matèria filosòfica del màxim nivell.

La jardinera, de Sarah Stewart i David Small, repeteix protagonisme —ja formava part de la Ruta 2: Elements de la comunicació— i ho fa per bones raons. Un estudi de l’obra ens permet veure que els fets històrics que narra són inseparables de les històries personals dels seus personatges i creadors, que necessiten la llum dels xicotets actes d’amor per combatre la foscor inevitable.

Sophie Scott Goes South (Sofía viaja a la Antártida, en castellà), d’Alison Lester, és el nostre bitllet a l’exploració científica. Hem unit aquest títol a un blog que pensem que és imprescindible: «Mujeres con ciencia», de la Universitat de Navarra, dedicat a difondre la contribució de la dona als distints àmbits del coneixement, especialment en ciències i tecnologia.

En Drawing from the City (Dibujo de una ciudad, en castellà), de Teju Behan, i Nani’s Visits (Las visitas de Nani, en castellà), deKarishma Chugani Nankani, les autores ho són alhora de les obres i dels desafiaments vitals que narren. Teju, nascuda en un llogaret on les dones no tenen permés desenvolupar carreres professionals, ens conta en primera persona la llibertat que li proporciona l’art, no només per a la seua trajectòria personal, sinó per als somnis de totes les dones que representa en els seus dibuixos. Per la seua part, Nani, la iaia de Karishma, mantindrà els fonaments de la seua extensa família al llarg i ample de globus tan ferms com si mai hagueren abandonat el seu lloc d’origen, alhora que integra la pluralitat dels països on es van assentant els seus fills i nets.

En Migrants (Migrantes, en castellà),Issa Watanabe ens conta el periple d’un grup d’animals que fugen. Carregats amb les seues possessions més preuades, deixen enrere un bosc sense fulles per creuar una mar fosca i impredictible, amb l’esperança d’arribar a un lloc millor.

El cercle es tanca i torna a començar amb Warszawa, una obra col·lectiva enfilada per Grazka Lange en què vint-i-sis relats breus, acompanyats d’altres col·leccions, fotografiades en pàgines desplegables, configuren el seu retrat de la capital polonesa, present, passada i futura. Ens reconeixem en l’altre, en la seua vida quotidiana i en els seus records i estretim els llaços entre generacions.

El viatge de lectures ens reuneix de nou. I des d’ací llancem la invitació a qui desitge acompanyar-nos en qualsevol dels trams.