Skip to content

Nascuts per llegir: el batec social d’un projecte

Nati Calvo
El projecte Nascuts per Llegir (NPL) va néixer l’any 2002 de la mà del grup de treball de Biblioteques Infantils i Juvenils BibBotó del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC).

Nati Calvo Buil, bibliotecària i membre de la Comissió del projecte Nascuts per Llegir[1]

D’on venim

El projecte Nascuts per Llegir (NPL) va néixer l’any 2002 de la mà del grup de treball de Biblioteques Infantils i Juvenils BibBotó del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Una petita notícia al diari La Gaceta de los negocios.[2]

parlava d’una iniciativa italiana per afavorir el gust per la lectura portada a terme entre pediatres i bibliotecaris. Aquesta idea es va convertir en el projecte[3]

amb qui de seguida ens vam posar en contacte per conèixer el seu funcionament, esdevenint per a nosaltres una guia a seguir.
Aquell mateix any es va convidar Giovanna Malgaroli –coordinadora del projecte italià- a presentar-lo a la seu del COBDC. En aquest acte se’ns va explicar que l’esmentat projecte tenia abast nacional, sota la iniciativa de l’Associazione Culturale Pediatri, l’Associazione Italiana Biblioteche i el Centro de Salute del Bambino. Amb una única xarxa de treball sota un equip coordinador, la seva missió era sensibilitzar a les famílies i a la societat en general sobre la importància de la lectura.
Aquesta idea ens va seduir de tal manera que vam decidir posar-nos en marxa!
Les beceroles del nostre camí ens van portar també a conèixer propostes interessants que es portaven a terme a altres països per promocionar la lectura des del primer any de vida. Des d’aquest aprofundiment, les nostres primeres passes es van dirigir a adaptar aquest conjunt d’iniciatives a la nostra realitat per construir un projecte de país. Moltes de les experiències que vam seguir al llarg del temps són projectes consolidats internacionalment, que han tingut continuïtat en el temps [4]:

En la direcció oportuna

A partir de tot el coneixement d’experiències i processos, es va contactar amb la pediatra Elisenda Trias i la infermera pediàtrica Isabel Serrano. Ambdues treballaven llavors al Centre d’Atenció Primària del barri de Sant Andreu. La connexió va ser immediata i es va iniciar una col·laboració intensa. Des de bon començament, la nostra finalitat principal va ser la de treballar per al conjunt de la nostra societat i, en particular, per a tots els pares, mares i petits.
Volíem normalitzar la relació entre els professionals de la salut i els professionals de la lectura i necessitàvem crear unes bases fortes, una estructura de país que ens permetés superar l’abast de les campanyes puntuals o les iniciatives voluntàries. Aquest repte majúscul es convertiria més endavant en un dels punts forts del programa.
L’any 2004 es va presentar formalment el projecte Nascuts per Llegir amb la finalitat d’involucrar la comunitat que té cura dels infants en la missió de promoure el gust per la lectura des del primer any de vida, establint un vincle afectiu entre adults i petits al voltant del llibre.
Davant el descens dels índexs lectors a Catalunya ja en aquells anys, i conscients de la importància de la lectura en el desenvolupament cognitiu i emocional de l’infant, el nostre ideari partia de la necessitat d’enfortir i millorar la relació entre els equipaments de salut comunitària i els bibliotecaris.
Vam establir aliances entre les següents entitats:

Aquell mateix any es va signar un conveni per iniciar la implementació pilot del programa, durant un període de tres anys, en vint municipis de Catalunya. També es va aconseguir el patrocini del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En la mateixa direcció, es va disposar del suport dels Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Diputació de Girona.
Cal esmentar que durant aquells anys, el treball de reflexió, la planificació de les fases d’implementació, la redacció de documents, la preparació d’eines d’avaluació i el desenvolupament de recursos bibliogràfics van ocupar una gran part del temps de la Comissió coordinadora del projecte, formada per personal bibliotecari i pediàtric. Els canvis en les primeres coordinacions i la manca de dotació pressupostària dificultava tirar endavant, tot i que la conceptualització del programa definia el seu funcionament fins al més mínim detall, esdevenint un exemple modèlic de coordinació multinivell i intersectorial amb uns objectius comuns:

  • Ajudar a establir un vincle afectiu entre adults i petita infància a través de la lectura.
  • Mobilitzar la comunitat que té cura dels infants perquè no només els protegeixi de les malalties i de la violència, sinó que promogui alhora el desenvolupament afectiu i cognitiu adequat dels infants.
  • Promoure el gust per la lectura des del primer any de vida, treballant entre biblioteques, pediatres i altres agents del món de la lectura i l’infant.

Vam ser capaços de concretar accions, jornades anuals i programes que anaven enriquint el projecte base.[5].


L’any 2008 la coordinació de nou va canviar i Marta Roig agafà el relleu de Meritxell Trullàs. Comença amb ella la que serà la darrera i més fructífera fase de vida d’aquest projecte, la centralització del qual havia assumit el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC).
Al llarg de tres anys es va poder comptar, tal com cita el resum del mateix COBDC, “amb diverses subvencions públiques, que van permetre l’impuls (extensió, consolidació, posicionament) i l’avaluació del projecte assolint indicadors molt positius”[6].


Més de quaranta biblioteques i centres d’atenció primària treballaren conjuntament amb els professionals i especialistes del projecte, per a més de catorze mil famílies. El somni s’havia fet realitat i s’havia aconseguit dibuixar una nova manera de construir el vincle amb la lectura com una eina de salut i creixement integral a l’abast de totes les famílies i través dels equipaments públics de l’àmbit de la salut i la cultura.
Algunes de les eines i accions que es van anar desenvolupant:

  • Manual de gestió del projecte NPL.
  • Butlletí periòdic per als municipis, les famílies i tota la comunitat interessada en la lectura i la primera infància.
  • Receptes per oferir consells i orientacions seqüenciades des de les consultes pediàtriques.
  • Materials per al seguiment i l’avaluació de l’impacte del programa.
  • Bibliografies temàtiques.
  • Nova imatge i productes de difusió, comunicació i formació NPL.
  • Noves eines bibliogràfiques a oferir a les famílies des dels Centres d’Atenció Primària i biblioteques.
  • Catàleg d’activitats de dinamització de la lectura especialment pensades per a la primera infància.
  • Trobades bianuals en el marc de les Jornades de Documentació del COBDC on es presentaven experiències catalanes i on es convidava a altres professionals d’arreu del món a relatar iniciatives i pensament teòric i pràctic al voltant de la lectura en la primera infància.
  • Jornades territorials de formació.

Malauradament, a partir del 2011, la coordinació del NPL deixa de ser possible en desaparèixer la subvenció principal que rebia. Juntament amb els municipis i les entitats promotores del programa, la seva figura facilitava i dissenyava pautes i materials, acompanyava i assessorava, seleccionava i tenia cura de la qualitat de les activitats i iniciatives vinculades al projecte, encarregant-se també de la comunicació i l’avaluació programàtiques. Davant l’aturada sobtada de tot l’engranatge global del Nascuts per Llegir es va intentar trobar altres vies de finançament, sense aconseguir-ho. El projecte quedà “institucionalment” aturat, tot i que van ser molts els municipis que hi participaven que mantindrien durant força temps el programa.
El 2014 la Biblioteca Central de Terrassa acull una darrera Jornada NPL en la qual es tanca formalment el projecte, deixant enrere, amb dolor i tristesa, la seva vida com a programa d’abast nacional, per passar a ser un projecte local.
Els professionals dels municipis que encara el duen a terme, com ara Terrassa o Vilassar de Mar, entre d’altres, treballen sota el mateix concepte i la idoneïtat dels materials que es van gestar al llarg de més de deu anys deixant petjades del que, a hores d’ara, encara és una proposta valenta, necessària i ben tramada tant pel que fa a continguts i compromís, com de reflexió, recursos i accions.

NPL, un projecte de valor

Arribats a aquest punt, quedaria fer una reflexió sobre el recorregut fet per aquest programa i la seva vàlua i la seva idoneïtat per als nostres temps d’ara.
Quan parlem de projectes d’abast nacional que surten dels professionals de base, el recorregut que cal fer per sumar la complicitat de les diferents estructures polítiques i administratives és exigent i demana un compromís personal i professional de molta gent. El Nascuts per Llegir tenia i continua tenint una missió important: garantir el dret de tots els infants a créixer agombolats per la literatura. Aquesta fita ni va comportar, ni comportaria una gran inversió econòmica i es pot implementar amb els materials desenvolupats, en municipis de dimensions i característiques molt diverses, oferint un gran benefici social i comunitari a curt, mitjà i llarg termini. Així i tot, el que resulta decisiu és la solidesa i l’adequació de la dotació pressupostària per sostenir la gestió i el desenvolupament de tot plegat, al marge dels canvis institucionals.
Des de l’acció comunitària, el NPL va contribuir, i podria continuar fent-t’ho, a oferir a milers de famílies la lectura compartida com una experiència de vincle, de criança i creixement individual i col·lectiu.
La seva implementació va permetre i propiciar:

  • Reflexió interdisciplinar i transversal entorn la construcció del projecte.
  • La posada en marxa de noves iniciatives i programes de base social i comunitària.
  • La profunditat en l’anàlisi qualitativa de totes les propostes generades i de les respostes que s’anaven produint.
  • L’establiment de vincles amb la comunitat internacional que ja treballava des de feia uns anys el vincle amb la lectura des de la primera infància. Era i és una comunitat oberta que contribueix a generar una infància saludable i uns professionals compromesos.
  • La innovació i el compromís per reconèixer la petita infància com a subjecte de les polítiques culturals i comunitàries, fent arribar la iniciativa a col·lectius en risc social amb noves fórmules i processos d’avaluació acurats.

Si pensem que els objectius i tot el que va representar el Nascuts per Llegir són encara vigents, ens podem fer algunes preguntes. Té sentit en l’ara reprendre el projecte? Seria idoni fer recompte dels municipis que encara el desenvolupen i sumar-ne més? Quina estructura seria l’adient per sostenir econòmicament i tècnicament el seu desplegament nacional? Es podria tenir una mirada més enllà del present i reconduir la gran feina que es va fer i pensar en termes de necessitats de la primera infància i les famílies?
De ben segur que sí. Ara bé, la mirada que els infants necessiten és una mirada constructiva i de futur. La mateixa que es tenia l’any 2002 quan un conjunt de persones vam posar fil a l’agulla al programa Nascuts per Llegir.
Desitgem que el seu llegat i la tasca feta des del projecte continuïn sent una font d’inspiració per garantir infàncies sostingudes des del goig i l’escalfor de la literatura compartida.

[1] El projecte Nascuts per Llegir va ser la suma del treball de moltes persones que cal esmentar, com ara: Begoña Aquilera, Adela D’Alòs-Moner, Lisa Coca, M. José Daza, Montse Fàbregas, Glòria Gorchs, Esther Granados, Iolanda Martí, Joan Portell, Aurora Ribas, Marta Roig, Marga Mateu, Sílvia Rabat, Isabel Serrano, Elisenda Trias, Meritxell Trullàs, Maria de Vallibana, Marta Vilagut. I també del compromís de molts altres professionals del món de les biblioteques i la pediatria repartits al llarg de la nostra geografia.
[2]
“Pediatras y bibliotecarios lanzan en Italia”. A La Gaceta de los negocios. Madrid: Grupo Negocios de Ediciones i Publicaciones, S.L., 1992. 25/01/2002,  p. 4.

[3] El projecte italià de seguida va disposar d’una web i una estructura de país que va permetre tirar endavant projectes de creació d’espais de lectura als centres pediàtrics i bibliotecaris, i editar llibres adreçats als més petits. Podeu ampliar la informació a: Nati per leggere [en línia]. Trieste: Nati per Lleggere. [Consulta: 23 juliol 2021]. Disponible a<https://www.natiperleggere.it/index.html>.

[4] Per ampliar aquest apartat, podeu consultar, entre d’altres, aquests articles:

  • Montse Fàbregas, Yolanda Martí, Esther Granados. “Nascuts per llegir: un projecte per promoure la lectura des de bens petits”. Guix d’Infantil. Barcelona: Graó, 2001. Núm. 29, gener-febrer 2006, p. 35-39. 
  • Meritxell Trullàs. “Nascuts per llegir: un projecte per a promoure la lectura des del primer mes de vida” [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació.  Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 1999. Núm. 18 (juny, 2007). [Consulta: 5 agost 2021]. Disponible a: <https://bid.ub.edu/18trulla.htm>.

Malauradament, ja no es disposa de materials documentats en xarxa sobre els projectes:

  • Born to ReadAmerican Library Association– (EUA, 2001)
  • Leyendo esperoFundación Germán Sánchez Ruipérez– (Salamanca, 2001)
  • Leer en familia –Fundalectura– (Colòmbia, 2003)

[5] Per ampliar la información de tot aquest període podeu consultar materials com ara:

[6] Vegeu la noticia a la secció Nascuts per llegir  al web: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) [en línia]. Barcelona: COBDC, 1999. [Consulta: 8 setembre 2021]. Disponible a<http://www.cobdc.org/nascutsperllegir/>.


Nati Calvo és bibliotecària i membre de la Comissió del projecte Nascuts per Llegir. El projecte Nascuts per Llegir va ser la suma del treball de moltes persones que cal esmentar, com ara: Begoña Aquilera, Adela D’Alòs-Moner, Lisa Coca, M. José Daza, Montse Fàbregas, Glòria Gorchs, Esther Granados, Iolanda Martí, Joan Portell, Aurora Ribas, Marta Roig, Marga Mateu, Sílvia Rabat, Isabel Serrano, Elisenda Trias, Meritxell Trullàs, Maria de Vallibana, Marta Vilagut. I també del compromís de molts altres professionals del món de les biblioteques i la pediatria repartits al llarg de la nostra geografia.