• Mercé Montalvà ara és un usuari registrat fa 2 setmanes, 4 dies

    • Amb una veu senzilla i elaborada alhora, Dacia Maraini dramatitza vuit històries reals. Les vuit són colpidores, ocorren en diferents punts del món però amb un denominador comú: una violència cap a les dones orquestrada per un sistema patriarcal que les deshumanitza. Aquest violència és exercida tant per la família mateixa com per qualsevol home que es creu amb el dret de possessió del cos d’una dona, de la seua vida. A les històries, trobem complicitats legals, tradicions acceptades, ulls que miren cap a un altre costat… I tot plegat, quan les llegim, no podem evitar empatitzar amb aquestes dones que són víctimes, però valentes, que resisteixen, que qüestionen i que estimen la vida, malgrat tot el que estan vivint.

      Un final rematat per un poema africà anònim, adaptat per l’escriptora. Els versos són magnífics i estan amerats de força i de resistència. Clamen sororitat.

Inicia Sessió amb el teu usuari i contrasenya

o    

Ha oblidat les seues dades?

Create Account