Luna

Ens apuntem la proposta de lectura!

Em sume a la lectura

Manel transmet totalment la sensació que vaig tindre llegint el llibre! A mi em pasa que hi ha voltes que necessite aturar la lectura.. sobre tot quan Madame Babinski li diu a familiars que la seua filla o neta està en la mateixa habitació i elles es creuen que es veritat…

Compartisc aquest article sobre l’autora: https://valenciaplaza.com/la-mirada-danna-moner

«És ja un tòpic destacar la capacitat de Moner com a creadora d’atmosferes. Una asseveració certa perquè beu d’una veritat incontestable però que, com la majoria dels tòpics, acaba per ocupar massa espai i, en el cas concret de la vila-realenca, difumina…[Llegir mes]

Diu… «Toni Mollà, deixeble privilegiat de Fuster, no deixa passar l’oportunitat de reivindicar-lo: «passats vint-i-cinc anys, no conec cap altra proposta sociocultural per al país que no siga la fusteriana –un antídot contra l’espanyolisme ranci i el folklorisme indigenista». Jo tampoc.»

Jo pense que, efectivament, sempre tractem de classificar absolutament tot. I els llibres i els gèneres literaris, doncs també. Amb gaudir de la lectura jo crec que ja va bé. I este és el cas.

Bon dia! Moltes gràcies per tota la informació. ‘La bona lletra’ és un llibre que necessita poca explicació per la gran facilitat que tenia Chirbes per a expressar emocions i transportar els lectors. Però igualment moltes gràcies per compartir totes aquestes fonts documentals per a satisfer la nostra curiositat.

A mi, personalment, em va sorprendre moltíssim que les primeres pàgines parlaren del final del llibre. De fet, Chirbes ja avança que el final no serà un final bonic.
I no, no havia vist mai cap autor penedint-se i llevant pàgines del seu llibre, però em pareix un exercici d’humilitat que li honra.

Queda pendent llegir Crematòrio, molta gent el recomana!

De moment m’està sorprenent el seu estil. Mai havia llegit un llibre amb uns capítols tan curts. Com diu Alfons Cervera al pròleg, ‘La bona lletra’ és com «un poema de 144 pàgines» i ajuda a digerir tot el que diu perquè compta vivències molt íntimes i molt impactants. Està bé que estiga divitit així.

Jo no havia llegit cap llibre de Chirbes i pense que aquest és un bon inici. De moment, m’està impactant molt la seua capacitat per a sintetitzar i donar-li força a cada frase.

Encantada de participar en aquest fòrum i hola a totes!

Jo recorde un gronxador de la meua infantesa que vam posar penxant d’una olivera. Era el típic de fusta i corda i em vaig pasar hores allà baix.

El que entenc del poema és que, tot i que un gronxador et permet volar, continues lligat a l’arbre on estava enganxat… Potser és una metàfora de com ens lliguen les arrels a la terra tot i que volem del niu.