• Lluna March ara pertany al grup Logo del llibre A la platja de CamusA la platja de Camus fa 5 dies, 11 hores

    • M’ha sobtat la narració a quatre veus. Costa posar-se en la situacio completament però des del primer moment vols saber-ne més i continues fins que et capfiques. Jo no coneixia res dels valencians en Alger i ho he descobert amb la novel•la. No l’he acabada encara i estic en eixe moment en què sents que tens tota una aventura entre les mans i esperes el moment del dia per torna-hi.

      • Hola, Lluna March, gràcies per estar ací.
        El temps lineal és una il·lusió de l’esperit i una necessitat per a organitzar-nos socialment. Perquè en cada present la història personal i la projecció de futur se sincronitzen en un tot indestriable. On queda la linealitat del temps?
        El meu repte per a narrar la història de Daniel, com la de qualsevol persona que ha viscut més o menys intensament, era sincronitzar el tot d’una vida acabada –Daniel– amb unes vides en procés –Sílvia, Toni-Lluís-. Vaig pensar que em calien diferents veus en temps diferents perquè els lectors s’hi projectaren i reconstruïren sense tuteles una explicació del que va ser.

    • La nitidesa amb què es llig la ciutat de València -dic la de València perquè és la que conec- m’encisa. A la pàgina 166 comenta la brusquedat d’una conductora d’autobús… m’atrevisc a dir que sé de qui parla 🤣.

    • Una altra cosa -de tantes- que em ve al cap és el nom de Thérèse. No crec que tinga res a veure però inevitablement recorde Teresa Valldaura (de Mirall Trencat) Teresa Solsona (de La sega), la Teresa de l’Ovidi…

Inicia Sessió amb el teu usuari i contrasenya

o    

Ha oblidat les seues dades?

Create Account