Respuestas de foro creadas

Viendo 15 publicaciones - del 1 al 15 (de un total de 20)
  • Autor
    Publicaciones
  • #14411
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Llegit!
    Feia temps que tenia pel cap llegir-lo i el club de lectura virtual m’hi ha esperonat!
    Molt interessant els vídeos que heu generat i que en complementen la lectura!

    #14064
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Hola! Novembre amb Chirbés!

    #13812
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Gràcies pel vídeo! Efectivament el llibre és una porta oberta a seguir llegint sobre memòria!

    #13758
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Sí! El cert és que és una novel·la/treball periodístic 😉 que et crida a reprendre-la i seguir descobrint més sobre la investigació. Per a mi ha estat la primera lectura d’una obra d’Aliaga i ha coincidit amb la bona notícia del premi de la crítica de l’AELC!

    #13721
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Ahir vaig vore una notícia que em va recordar el vídeo d’Alfons Cervera: la de la presentació del documental sobre el barri de Benicalap a València https://www.apuntmedia.es/va/noticies/cultura/benicalap-estrena-un-documental-que-arreplega-la-memoria-veinal-del-barri

    El trailer del documental mostra com els personatges parlen del barri i la història mitjançant les fotografies que en guarden.

    Ara, que podem tindre centenars de fotografies de cada instants, és quan més t’adones de la importància d’aquelles fotografies d’aquells moments antics, en què no eren tan accessibles. I especialment valores les fotos antigues, dels avantpassats humils, dels quals, amb molta molta sort, conserves una fotografia de tota una vida.

    #13720
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Mentre llegia el llibre jo també pensava com de complex ha de ser fer de la història familiar literatura/periodisme i pensar que ells també en seran lectors.

    També, quan Xavier abordava qüestions personals, sentia que furonejava en la intimitat de l’escriptor. Potser la gent que està més acostumada a llegir dietaris d’autors vius (i que coneixes o que lliges a twitter) no té aquesta sensació perquè ja hi està més acostumada. A mi m’ha impactat. I li ha sumat interés a la novel·la.

    #13708
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Catàrtica i iniciàtica com bé diu Lluïsa la presència d’eixes biblioteques!

    També del capítol m’ha suposat un descobriment les nissagues de ferroviaris i la descripció dels destins distints que assumien al llarg dels anys. Especialment m’ha agradat la irrupció en el relat del contacte d’Aliaga xiquet amb les comarques valencianes, amb l’Horta Nord on vivien els cosins i on es topa amb «les partides (fascinants, per a tu) de raspall». M’ha resultat curiós -i m’ha enamorat- que citara el raspall! La pilota valenciana és molt present a l’Horta Nord, a Massamagrell, Puçol, Vinalesa… però són pobles on es juga sobretot a la modalitat d’Escala i Corda. Com és possible doncs que anant a l’Horta Nord de xiquet citara el raspall? Doncs perquè en eixa comarca hi ha un oasi de raspall… a Rafelbunyol.

    Rafelbunyol és l’únic poble de dalt del Xúquer on llavors es jugava a raspall, la modalitat històricament practicada al sud del Xúquer. Ací http://www.pilotaviu.com/article/7045/sabies-que-rafelbunyol-es-un-oasi-del-raspall-a-lhorta expliquen el motiu d’eixe oasi!

    Vaja, que m’ha enamorat eixe moment de parlar de raspall, que si no l’he llegit malament, situa a l’Horta Nord i no a la Costera on ja va viure de més major i on, efectivament, és una modalitat molt present!

    #13707
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Suggeridor el treballar d’escriure sobre els avantpassats llunyans i propers. Com fa Aliaga, com diu Aliaga que fa Chirbés, com han fet tants altres per rescabalar passats o explicar-los o entendre’ls!

    Personalment… jo anime tothom a fer l’arbre genealògic. T’endus autèntiques sorpreses. Tot i que l’arbre és l’esquelet que després s’ha de farcir. El meu el vaig fer amb 18 anys i vaig tindre la sort de poder completar-lo a l’arxiu parroquial del meu poble mateix i arribar fins principis del segle XVII, fins on hi havia llibres vaja!! Ací passa que les parròquies valencianes tenen cadascuna els seus Quinque Libri, no com en altres contrades, on aquests llibres s’han centralitzat.

    En este sentit, i tornant a la proposta, reconstruir l’arbre et permet, crec jo, dues opcions. Trobar els noms, les dates i ells llocs, per reconstruir una història «immediata» o sobre la qual hi ha encara testimonis orals, com seria la de l’oncle Antoine. O reconstruir una història que s’endinse molt més enllà i literaturitzar la història d’avantpassats llunyans. Aprofite i pose per ací una novel·la també magnífica del primer cas, «Argelagues», de Gemma Ruiz, https://www.grup62.cat/llibre-argelagues/216558.

    #13706
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Sobre la relació entre el llibre de Mañes i la novel·la d’Aliaga hi ha un fragment especialment colpidor. Quan Aliaga diu:

    «Et sents feliç perquè, en essència, passe el que passe amb el teu llibre, la memòria d’Antonio ja està recuperada».

    Crec que eixe fragment recull la sensació que molts tenim quan sabem que una història humana per fi ha estat recollida en paper i perdurarà. En este context, és una afirmació que indica que encara que el llibre d’Aliaga no arribe a bon port en el de Mañes ja queda en paper la història d’Antonio.

    En eixe sentit, hi ha una novel·la recent que per a mi va suposar això mateix. La novel·la «No mataràs» de Víctor Labrado, va significar per a molta gent de la Safor un homenatge en paper i per a sempre de la història del pilotari i roder «Pepe el Carinyo» de Rafelcofer. Pose per ací l’enllaç https://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/no-mataras.html

    #13701
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    M’ha agradat sobretot trobar-me en la novel·la les paraules:
    furonejar en el sentit de «Intentar saber o descobrir amb habilitat tot el que passa». Aliaga l’usa en diverses ocasions i m’ha agradat perquè és una d’eixes paraules que jo també use i sovint l’oient em demana el significat.
    tendur, eixa paraula parida a Ontinyent i Albaida per anomenar a la «Mesa camilla» i que ja forma part de l’estàndard de tot el domini lingüístic però que en esta ocasió està especialment ben escollida ja que s’usa quan visita la família d’Albaida.
    – i també paraules com manicomial, volenterosa, esventrat, osques o egosurfers -que fins la novel·la de Llucia Ramis no sabia que eren!.

    I he buscat al diccionari:
    Tolit: Impossibilitat, afectat de tolidura o de paràlisi.
    quepis: Gorra de forma troncocònica i amb visera horitzontal, que forma part de l’uniforme dels militars d’alguns països.
    ranera: Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies respiratòries baixes, produïx el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds. Ranera de la mort.
    baquetejar: Pegar (a algú), maltractar-lo

    Aprofite i pose per ací alguna errada que he trobat, com va fer Lluïsa en l’anterior fil:
    – tindreles, en la localització 1620 de l’edició electrònica. Sent no poder especificar més!

    En resum, que he gaudit i aprés pel que fa a l’ús de la llengua i m’ha guanyat quan ha situat la paraula tendur en un context i població millor impossible: una casa antiga d’Albaida!

    #13684
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Hola!! M’hi sume. Lluïsa, tu i jo repetim de l’anterior club, el de maig!! Un goig vore’t de nou!!

    #13676
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Totalment d’acord! Pedres i aigua. Tan senzilles i tan presents i tan simbòliques en el dia a dia nostre i de moltes obres literàries!! Un goig trobar-les a «La memòria de les ones» i especialment potents i evocadores en les últimes fulles del llibre!

    #13675
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    La tria de paraules contribueix especialment a la 3a Pepa! Són esparses les paraules però et remeten immediatament al paisatge de Xàbia. Jo vaig ser-hi professora un any a l’IES Antoni Llidó i mentre llegia alguns fragments és com si sentira els meus alumnes!

    #13674
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Gràcies a tu Pepa! Ha estat una experiència diferent però fantàstica per dos motius:
    – per una banda, pel que fa a la relació amb l’autora d’un llibre, ha estat un privilegi poder-te preguntar detalls tan concrets com el motiu de l’ús de cosconelles enlloc de picoretes o tan generals com traslladar-te que mentre et llegia tenia al cap les pedres i les ones de la Woolf.
    – per altra banda, ha estat un comboi poder interactuar amb altres lectors i compartir l’experiència lectora. Tot i que no ha passat al fòrum sinó al vídeo, m’ha resultat xocant vore com Majo Siscar et trasllada una pregunta que jo m’he fet al llarg del llibre també, sobretot al final: què passa amb Ximo? Tot el final l’he llegit amb l’enronieta al cap que reapareixeria!!! Però no!! No he estat l’única que ho pensava!

    Gràcies Pepa per contar una història que personalment, com a Majo, m’ha connectat amb la generació dels pares i dels iaios, estes històries íntimes però que en trobar-les als fulls d’obres literàries te les fan històries compartides i te les posen -encara més si cap- en valor.

    Gràcies Full per la còpia del llibre que ens heu fet a mà també als 20 primers inscrits.
    Ens veiem a la tertúlia de juny!

    #13625
     Helena (@desvanida) 
    Participante

    Sense fer «spoilers», la novel·la m’ha recordat —sobretot al final—, el final del llibre «The hours», de Michael Cunningham, basat en la vida i obra de Virginia Woolf.

    El final de Cunningham uneix l’aigua —del riu on se suïcida Woolf— amb les pedres —les que es posa l’escriptora a les butxaques per assegurar el seu objectiu d’enfonsar-s’hi. A Youtube apareix el final tal i com el representa la pel·lícula que s’hi basà https://www.youtube.com/watch?v=QPeo4ZyK2X0

    Si a això li sumem que la música de la pel·lícula, composada per Philip Glass, és repetitiva, constant i recorda un poc com de constant són les ones i la mar; que hi ha un llibre de Woolf amb el títol «Les ones»; i que aigua i pedra són ben present al final de «La memòria de les ones»… tot junt m’ha fet acabar la lectura del llibre de Guardiola amb Woolf molt i molt present 🙂

Viendo 15 publicaciones - del 1 al 15 (de un total de 20)