Respuestas de foro creadas

Viendo 15 publicaciones - del 1 al 15 (de un total de 58)
  • Autor
    Publicaciones
  • #14446
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    “La victòria del masclisme és haver convertit el feminisme en caricatura -diu Miró-. Això ha sigut així durant dècades, i potser ara comencen a canviar les coses, però no n’hi ha prou. Fa uns anys, declarar-se feminista no tenia el mateix prestigi que ser ecologista. S’associava a una cosa de dones friquis, lletges i masculinitzades”.

    Entrevista completa aquí.

    Diu Miró que fa uns anys declarar-se feminista s’associava a «una cosa de dones friquis, lletges i masculinitzades» i, en l’actualitat, sembla que està inclús «de moda».

    Què opineu? Sempre us heu autodefinit com a feministes? Què en penseu de polítics i mitjans de comunicació que s’anomenen «feministes»?

    #14441
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Com per exemple, aquesta entrevista que li van fer a l’autor.

    https://www.ivoox.com/entrevista-a-david-miro-autor-la-germandat-audios-mp3_rf_27248490_1.html

    #14437
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Us deixem per ací un vídeo de l’autor llegint un dels paràgrafs clau del llibre!

    "La lluita de classes és una cortina de fum. La veritable lluita és la de gèneres"

    Atents i atentes a aquest paràgraf clau que ens llig #DavidMiró, l'autor del llibre de #setembre, 'La Germandat. Complot mundial contra les dones':"El perill real, allò que de veritat canviaria les regles del funcionament intern del nostre món i que és molt pitjor que el #comunisme o l'anarquisme, seria que les dones, no unes dones determinades, sinó les dones com a #gènere, com a col·lectiu imposessin la seva manera de veure les coses. La lluita de classes és una cortina de fum. La veritable lluita és la de gèneres."Les que esteu llegint la novel·la, ja sabeu què és #LaGermandat? Ja coneixeu a en Christopher?Ens trobem en el #clubvirtual! 💻💻

    Publicada por FULLdelectura en Miércoles, 4 de septiembre de 2019

    #14406
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Moltes gràcies Merxe!! Que curiós tot! No es pot dir que és una novel·la històrica, però sí que compta amb moltes referències reals que enriqueixen la lectura i també el nostre coneixement sobre la ciutat que ens envolta.

    Gràcies per compartir!

    #14405
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    A mi també va ser el relat torrencial i el joc entre la primera i la tercera persona el que primer em va sobtar del llibre. I molt gratament com tu dius! Al llarg de les pàgines es llig i s’entén perfectament tot el pensament i les inquietuds del jove Narcís. Ja ens diràs!!!

    #14393
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    «Carrer de la Pau Parterre Glorieta semàfors dels jutjats, frenada en sec i els dos a terra somrius i et bese a la dreta govern militar i el tio amb metralleta que ens mira molt mal. Quantes vegades va cantar-la amb ràbia, tenia dèsset anys només, que ingenu, que estúpid, que convençut que un dia voria aquell convent sense bandera monàrquicocentralista a la façana i convertit en biblioteca o en museu o en sala de concerts (…)»

    Aquesta és molt fàcil… A quina cançó es fa referència en aquest paràgraf?

    #14389
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Per exemple, en la pàgina 40 del llibre es fa referència a una fotografia d’una vaca damunt d’un vagó de tren envoltat d’aigua després que es trencara la pressa de Tous.

    Deixe per ací una peça que he trobat interessant on està la fotografia citada i altres curiositats com la portada de LAS PROVINCIAS d’aquell dia:

    La historia de un pueblo.. la historia de mi pueblo

    #14383
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Quines són les dificultats de ser jove escriptor i en valencià?:
    CARLES FENOLLOSA: Primer, com a persona que li agrada escriure, les dificultats que em trobe o no, són les mateixes que qualsevol persona del món en qualsevol idioma i edat: posar les paraules justes al que vols dir i que quede bonic. L’idioma o l’edat, a l’hora d’escriure no és cap dificultat afegida en eixe sentit. El problema és que allò que escrius siga llegit i escampat. Quan una persona tria una llengua tria un mercat, unes circumstàncies i allò que comporta socialment es pot valorar. A l’hora descriure no hi veig cap dificultat afegida; a l’hora de publicar i ser llegit és on apareixen dificultats. És a dir, tal vegada per publicar no en son tantes, les dificultats: n’hi ha, d’opcions, d’estils i d’editorials. Allò difícil és fer-se llegir, l’abast on arriba la teua obra ja siga un llibre de cuina, premsa digital o una novel·la. Les xifres és el tema complicat.

    Tota l’entrevista:

    Carles Fenollosa: «Si Toni Cantó llegira el meu llibre li esclatarien uns quants tòpics en les mans»

    #14378
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    -Què vol dir el títol del llibre: Narcís o l’onanisme?
    CARLES FENOLLOSA: El títol està relacionat amb la novel·la Ícar o la impotència d’Artur Perucho. Va ser escrita en el marc de la segona República, l’any 1929. L’autor la va escriure a París i tracta sobre les frustracions d’un jove que pretén trobar l’equilibri però no ho aconsegueix, seguint el mite grec d’Ícar. El títol de Narcís o l’onanisme va ser obra de Josep Piera que després de llegir el manuscrit de la novel·la va pensar que podía anomenar-la seguint els passos de Perucho. ‘Narcís’ perquè és el protagonista del llibre i ‘l’onanisme’ per eixa manera que té el personatge de pegar-li voltes a tot.

    La novel·la acaba d’ésser recuperada per edicions Alfons el Magnànim, que ha reeditat la peça perquè es puga tornar a llegir quasi un segle després ja que era molt difícil de trobar.

    TOTA L’ENTREVISTA EN CULTURPLAZA:
    https://valenciaplaza.com/carles-fenollosa-els-valencians-hauriem-davancar-sense-renunciar-al-que-som

    #14374
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    L’últim paràgraf de l’entrevista diu això:

    «Abans de marxar li pregunte quin és aquell llibre que el seu protagonista busca desesperadament per totes les llibreries de vell de València. “Vaig pensar que no calia dir-ho…” Dubta i finalment em confessa que és Els treballs perduts de Joan Francesc Mira. És un bonic homenatge, sens dubte. Vull saber si aquest li ha fet algun comentari i em diu que no. Mentre baixe les costerudes escales d’aquell piset de Benimaclet, pense en la soledat infinita del corredor de fons.»

    Algú ha llegit ‘Els treballs perduts’ de Joan Francesc Mira? Sabíeu que era el llibre que Narcís busca desesperadament?

    #14352
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    El fragment d’aquest text correspon al relat ‘Anècdota’ de la pàgina 17. Potser és un dels més curts (únicament ocupa dues pàgines), però directe i sorprenent.
    Ja ens contaràs què et sembla i benvinguda al club!!

    #14313
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    «Tal i com explica l’escriptora, La mirada de vidre «aborda les pràctiques mèdiques i artístiques que, a finals del segle XIX i principis del XX, contribuïren a bastir la imatge de la dona que en bona mesura encara perdura en l’actualitat. La mirada clínica masculina es va dedicar a burxar les interioritats orgàniques femenines en un intent de desxifrar el que fins llavors era un text enigmàtic i impenetrable per al discurs científic. Alhora, la mirada artística s’encarregava de generar una imatge idealitzada, perfecta i inassolible, plena de misteri. Aquest procés complex i subtil al mateix temps s’observa a través dels ulls atònits i desconcertats d’un jove fotògraf».»

    https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2019/03/03/anna-moner-aparegut-ombra-negra/1843212.html

    #14312
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Moltes gràcies Lluïsa!

    Lectors i lectores d’Anna Moner!! Apuntem en les agendes la data del 18 de juliol a Borriol!

    #14307
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    «La novel·la oscil·la entre dues estètiques: la de la bellesa i la de la lletjor. Moner no ens estalvia res: reflecteix a la perfecció l’escatologia, la sordidesa, la crueltat, el deliri i la maldat. No defuig mostrar de manera cruenta i hiperrealista la part més obscura de l’ésser humà, dels baixos fons de la ciutat, de les més primitives passions. Simultàniament, però, és capaç de construir (tal com ja ens té acostumats) una novel·la extraordinàriament atmosfèrica, preciosista, de llenguatge refinat, amb una gran proliferació de descripcions molt ben documentades, amb el ritme lent i cadenciós que sens dubte convé als fets que narra, amb la seva habitual complaença en els detalls, en la sensualitat, en les sinestèsies, en les aromes, els colors, l’art i la música, en tot allò que sovint no diem però que sabem que existeix.»

    Més en:

    https://alombradelcrim.blogspot.com/2019/05/la-mirada-de-vidre-danna-moner.html?spref=tw

    #14301
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Et conteste amb aquest fragment:

    Pàgina 59:

    «El metge, amb la calma habitual, va anotar al quadern blanc: ‘Caterina Morell, 15 de març del 1899, 20:16 hores. Primera crisi controlada. 18 segons d’amenaça, 10 d’invitació, 14 de lubricitat, 24 d’èxtasi, 23 de laments, 13 de crits i rebuig’.»

Viendo 15 publicaciones - del 1 al 15 (de un total de 58)