Skip to content

Llibres de 0 a 100 anys

Qui som com a lectors? Com canvia la nostra relació amb els llibres al llarg dels anys? Fins a quin punt la nostra trajectòria lectora rima amb la nostra trajectòria existencial? Si parlem d’identitat i bibliofília, és imprescindible parlar de circumstàncies vitals. De costums, anhels, contextos, obligacions i possibilitats. Només amb aquestes variables podem tractar d’esbossar quines diferències hi ha entre els hàbits lectors d’una persona de 6 anys i una altra de 76. I a aquesta tasca ens llancem amb entusiasme.

«Per a mi, llegir és un plaer, però també un treball. No soc un lector fervorós, però em pose nerviós quan no tinc res començat o quan no trobe una lectura que m’enganxe. De tant en tant, m’emocione llegint. I això m’encanta, és molt gratificant», explica Sergi Durbà, autor de títols com Amanda (Perifèric) o Costumari de records (Tres i Quatre).

Les persones tan pesades anomenades adults sovint critiquen els joves perquè consideren que lligen poc (els adults, ho sap tothom, són un plom de categoria internacional). Però, com passa amb moltes generalitzacions adulcentristes, la brotxa grossa dinamita els matisos. Amb quinze anys, Laia Pastor combina les seues obligacions com a estudiant d’institut amb la lectura per plaer: «els llibres per a mi són un forma d’evasió. Amb ells em submergisc en un món i una vida completament diferents, gaudint i sentint mil emocions a mesura que passen les pàgines». Una necessitat que comparteix amb la periodista i investigadora Mayca de Castro: «la literatura serveix d’espill: mentre lliges com altres persones viuen et preguntes si tu ho faries igual, o què penses d’una idea si lliges assaig. Llegir et permet construir el teu relat sobre la teua pròpia vida, explicar-te les teues vivències a partir d’altres vides. I el relat de les nostres vides és tan important…».

A vegades, un lector crea un altre. Així ha succeït a casa de Cristian i Marta, qui han contagiat el seu entusiasme per la literatura al seu fill Manel, de quatre anys. «Sempre ens ha vist llegir i ha vist que ens agrada. Hem convertit la lectura en una manera d’estar junts, un temps especial per a estar en família amb un conte. Ara és ell qui ens demana històries. No és un futur lector, és un lector actual; ja és una persona que estima els llibres», expliquen.

Dins del seu paper d’alumna, un aspecte fonamental en la vida de qualsevol adolescent, Pastor es mostra molt crítica amb com està dissenyada l’experiència lectora en el context acadèmic: «els títols que trien com a lectures obligatòries a l’institut no són del gust de quasi ningú. Solen ser lectures lentes i pesades. Mentre una persona llig el llibre escollit, a banda que no va al ritme que vol perquè té una data límit, pensa en les coses que podrien aparèixer en l’examen en comptes de gaudir de l’argument, ja que et fan pregunten massa concretes per a “comprovar que l’has llegit”».

«Es tracta de prioritzar»

En un moment de tants estímuls com l’actual, pot semblar un repte trobar temps per a llegir amb goig. Obrir parèntesis de calma i minuts propis per a entregar-se al fet lector. Així, de Castro reconeix que cada vegada li resulta «més difícil trobar la relaxació de ment necessària per a centrar-me i gaudir d’una lectura. He de llegir per treball i això enterboleix l’experiència de deixar-se portar i atrapar per la literatura. Fa deu anys podia quedar-me de nit desitjant que parara el temps per a poder acabar el volum que m’enganxava. Ara no».

Per la seua banda, Pastor defensa que «sempre es troba algun moment per a la lectura suprimint temps d’altres activitats, com estar amb el mòbil. Allà on vaig sempre duc un llibre per si tinc alguna estoneta per a llegir. I acostume a llegir a la nit, ja que de dia està l’institut, les extraescolars…». En aquest sentit, Durbà afirma contundent que «hi ha temps per a tot, es tracta de prioritzar. Si la gent no llig és perquè no en té ganes o perquè no troba cap títol que l’apassione realment».

En el cas d’una família amb un xiquet menut, les obligacions es multipliquen i obrir les clivelles per a la bibliofília és un repte complex, però satisfactori: «anem tan atabalats amb el treball, la casa i la resta d’activitats del dia que tindre un moment de calma amb unes pàgines és una necessitat. A més, tenim una col·lecció de minillibres i sempre en portem alguns quan sabem que estarem hores fora de casa», relaten els progenitors de Manel.

Quant als criteris a l’hora d’escollir lectures, Durbà destaca que de vegades tria un volum «per referències; altres, perquè em va bé per a extraure material literari; sovint, perquè m’agrada l’estil de l’autor o perquè ja n’he llegit alguna cosa i m’ha encantat. O perquè m’identifique amb el tema i voldria escriure quelcom de similar». Això sí, es nega a «llegir per impostura. És a dir, llegir un autor perquè se suposa que he de llegir-lo. Això representa tot el que deteste: hipocresia, falsedat, esnobisme…». En el cas de María José Sebastián, docent que es va jubilar fa uns anys, la diversitat és la paraula clau. Diversitat de gèneres títols i èpoques: «llig de tot, faig cas dels suggeriments d’amics que també són molt lectors i m’encanta alternar clàssics amb escriptors actuals», explica. Preguntada per les seues idiosincràsies lectores, Pastor comenta que la primera característica que li crida l’atenció a l’hora d’escollir un llibre «és el títol, que siga atractiu o impactant. Tot seguit, llig la sinopsi. Les obres que normalment trie tracten de mons fantàstics, d’assassinats o són distopies».

I què succeeix quan el llibre no és per a tu, sinó per a la persona diminuta que tens a càrrec teu? «Són fonamentals la història i els valors que transmet. També ens fixem en com està il·lustrat. I és important que a ell li agrade el llibre. Si el comprem sense ell, tenim en compte els seus gustos. I si anem els tres junts, triem algun llibre en concret i li preguntem què li sembla, perquè és crucial que aprenga a tindre autonomia; ara mateix tenim addicció als pirates i els monstres. El vam subscriure a la revista Camacuc i li fa moltíssima il·lusió cada vegada que arriba un número a casa. Som molt conscients de quins títols comprem, no tot val en la literatura infantil», assenyalen els pares de Manel.

Abordar la bibliofília suposa analitzar rutines lectores; hàbits i costums que conreen els amants de la paraula escrita (i llegida). Durbà confessa que, quan troba un llibre que li agrada, les seues rutines són «obsessives. Trac el temps d’on siga i no puc parar fins que l’acabe. Sovint, però, no tinc rutines, llig de manera intermitent, o quan es donen les circumstàncies adequades».

Guia ràpida de personalitats lectores

Una constant de l’essència humana és el canvi, l’evolució interna i externa que experimentem al llarg de la vida. El cos es transforma any rere any, però també la ment va incorporant textures emocionals a mesura que travessem calendaris. Com no podia ser d’una altra manera, aquestes mutacions afecten la nostra relació amb els llibres, la nostra personalitat lectora. «De menut, no m’agradava llegir. I supose que, per això, em refugiava en els còmics. Amb el temps, aquelles historietes han pres cos en forma de novel·les, assajos i inquietuds diverses. Gaudisc, especialment, les obres que conviden a deixar-se dur, sense cap altra pretensió que la de reflectir una passió particular».

En canvi, Sebastián ha sigut tota la vida una lectora voraç: «sempre, des de menuda, m’ha encantat llegir i mai he abandonat l’hàbit, encara que en els moments de més treball n’ha disminuït la intensitat. Des que estic jubilada tinc més temps lliure i això m’ha permés ampliar el tipus de literatura a la qual accedisc. La lectura ocupa una part fonamental del meu temps, és una activitat imprescindible». Per la seua banda, de Castro acudeix a diferents volums en funció de la seua etapa vital: «en un període d’incertesa, devorava novel·les per a sentir-me identificada amb un personatge. Quan he estat obsessionada amb un tema, els títols han girat al seu voltant».

Respecte a la llengua vehicular de les lectures, Sebastián explica que, per la seua edat, no va rebre «cap formació en valencià ni vaig tindre accés a literatura en valencià durant la meua infància i joventut. Però des de fa uns anys he començat a llegir en valencià; al principi em resultava dur, perquè no coneixia molts termes cultes, però actualment ja no en faig distincions a l’hora de triar una obra, la qüestió és la qualitat».

Si cavalquem veloçment pel cronograma, arribem a una generació, la de Pastor, que sí que ha sigut alfabetitzada en valencià. «Si m’interessa el llibre, l’agafe sense pensar en la llengua. La trama d’una obra, estiga escrita amb la llengua que siga, no canvia», comenta. El camí recorregut per Mayca de Castro és diferent, però té també un final feliç: «si he de ser honesta, vaig obligar-me a llegir en valencià perquè volia aprovar el C2. Però vaig descobrir una narrativa que em va atrapar. Qualsevol idioma conté un món que només és accessible si llegim en aquest idioma». Els adults assignats a Manel van créixer a Saragossa «i volem que per a ell el valencià siga una cosa natural i normalitzada. Si ens donen a triar, preferim comprar-li contes en valencià per a compensar que nosaltres som castellanoparlants», indiquen.

Canvia la casa on vivim, els plans del cap de setmana o la nostra manera de vestir. Els llibres que ens sacsegen, ens commouen i ens travessen, els llibres que ens marquen, romanen amb nosaltres per sempre.