Tot entra en el pes

A mi em pasa el mateix, no vaig conéixer el barri del Carme com descriu Toni, però m’ha semblat molt interessant la descripció que fa. Ens permet viatjar a uns temps on no tot eren guiris…

A causa de la meua joventut no he pogut conéixer eixe món literari. En l’actualitat servix per a passejar i redescobrir València constament. La nit pertany als estudiants Erasmus, sobretot guiris i xinesos!

Diu… “Toni Mollà, deixeble privilegiat de Fuster, no deixa passar l’oportunitat de reivindicar-lo: “passats vint-i-cinc anys, no conec cap altra proposta sociocultural per al país que no siga la fusteriana –un antídot contra l’espanyolisme ranci i el folklorisme indigenista”. Jo tampoc.”

Jo pense que, efectivament, sempre tractem de classificar absolutament tot. I els llibres i els gèneres literaris, doncs també. Amb gaudir de la lectura jo crec que ja va bé. I este és el cas.

Compartim aquest article de Paco Cerdà sobre la València cultural i política dels anys 70 i 80:

Los dueños de los locales míticos de los años 70 y 80, donde florecieron las tertulias de Valencia y se cocieron las posiciones sociales más avanzadas, evocan el cambio que se gestó en torno a sus mesas[Llegir mes]