La frontera difusa entre el periodisme i la literatura

El tema conté 4 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Lluïsa fa 1 any, 4 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13713
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    La frontera entre el periodisme i la literatura acompanya els periodistes des del segle XIX. Ja en el segle XX es considera que “A sang freda” de Truman Capote és la primera obra del conegut com a “Nou Periodisme”. Capote fa una exhaustiva investigació d’un fet real, un crim brutal ocorregut a Kansas, i trenca la piràmide invertida del periodisme per a escriure la crònica en forma de novel.la.
    Uns anys abans, l’escriptor argentí Rodolfo Walsh escriu amb la mateixa tècnica “Operación Masacre”, l’assassinat d’uns presoners a Argentina en 1956. Fets reals, investigació periodística exhaustiva, narració novel.lada.
    Les característiques del conegut com a nou periodisme les va recopilar Tom Wolfe en el seu llibre “El nou periodisme”.
    El nostre autor del mes, el periodista i escriptor Xavier Aliaga, ens mostra en “Les quatre vides de l’oncle Antoine” un procés semblant. Acudir a les fonts en busca de la veritat, investigació, entrevistes i, finalment, un text literari.

    Si vos interessa el nou periodisme, vos aconsellem els següents llibres:

    “A sang freda”
    Truman Capote

    “Operación masacre”
    Rodolfo Walsh

    “El nou periodisme”
    Tom Wolfe

    #13719
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Vos adjuntem un nou material addicional de reflexió de la nostra obra del mes. L’escriptora i periodista Núria Cadenes ens parla del toc “Tom Wolfe” de l’obra d’Aliaga i de les connexions entre la literatura i el periodisme en “Les quatre vides de l’oncle Antoine”.

    Obres recomanades de Núria Cadenes

    Tota la veritat
    Núria Cadenes
    Edicions de La Magrana

    El banquer
    Núria Cadenes
    Edicions de 1984

    #13720
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    Mentre llegia el llibre jo també pensava com de complex ha de ser fer de la història familiar literatura/periodisme i pensar que ells també en seran lectors.

    També, quan Xavier abordava qüestions personals, sentia que furonejava en la intimitat de l’escriptor. Potser la gent que està més acostumada a llegir dietaris d’autors vius (i que coneixes o que lliges a twitter) no té aquesta sensació perquè ja hi està més acostumada. A mi m’ha impactat. I li ha sumat interés a la novel·la.

    #13729
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Xavier Aliaga va rebre el premi “Pin i Soler” de novel.la amb “Les quatre vides de l’oncle Antoine” i, en el moment de rebre el guardó, explicava d’aquesta manera la necessitat que tenia d’escriure aquesta obra:

    • Aquesta resposta s'ha modificat el fa 1 any, 5 mesos per  Full de Lectura.
    #13734
     Lluïsa 
    Participant

    Realment la frontera entre periodisme i literatura resulta difícil de delimitar en algunes obres però moltes novel·les que parlen de la postguerra com “Les quatre vides de l’oncle Antoine” estan basades en fets reials tot i que l’autor es permet fer aportacions pròpies i “novel·lar” aquests fets. Passa per exemple en “Soldados de Salamina” de Javier Cercas, “Les urpes del llop” de Vicent Pallarés, “El guardià de les trufes” de Fèlix Edo Tena, entre d’altres. Jo les considere novel·les històriques perquè mitjançant una obra literària ens assabentem de la història real.

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Log in with your credentials

or    

Forgot your details?

Create Account