Cecilio i Cándida, una nissaga ferroviària i l'oncle era comunista

El tema conté 3 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Full de Lectura fa 1 any, 4 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13697
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Els tres següents capítols de la nostra obra del mes ens avancen els orígens de la família Aliaga i, molt especialment, qui era Antonio, l’oncle Antoine. I un detall que és ben probable que vosaltres, lectors i lectores, també hàgeu viscut: la importància de la biblioteca dels pares en la vostra estima per la literatura. Quins llibres hi ha havia en la vostra biblioteca familiar? Quins llibres de la infantesa i l’adolescència vos inocularen el cuquet de la lectura?

    #13699
     Lluïsa 
    Participant

    Llegint el capítol “Una nissaga ferroviària” he recordat moments de la meua infantesa i adolescència. La casa familiar també estava “envaïda de llibres”. Recorde entrar al despatx de mon pare i passar hores i hores llegint el llom dels llibres intentant endevinar el contingut de les seues pàgines. Agafar un i fullejar-lo i després un altre i un altre. I, finalment, decidir-me per un i “devorar-lo”. Hi havia de tot, especialment assajos filosòfics. Però m’interessaven les novel·les. Obres clàssiques sobretot: “Novelas ejemplares” que vaig llegir abans que “El Quijote” que em semblava massa gruixut, un recopilatori d’obres de Blasco Ibáñez, “La pesta” de Camús i poesia de Machado, Lorca o Miguel Hernández. I molts altres llibres. Supose que aquesta experiència i aquestes incursions al despatx, especialment quan podia estar sola, em van inocular el cuquet per la lectura que, afortudadament, desprès d’algunes décades segueix poseint-me. I encara avui, de tant en tant, comtemple la meua biblioteca i gaudeix amb la contemplació del llibres i el record i sensacions que em van provocar la seua lectura. Per a mi suposa una experiència catàrtica.

    #13708
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    Catàrtica i iniciàtica com bé diu Lluïsa la presència d’eixes biblioteques!

    També del capítol m’ha suposat un descobriment les nissagues de ferroviaris i la descripció dels destins distints que assumien al llarg dels anys. Especialment m’ha agradat la irrupció en el relat del contacte d’Aliaga xiquet amb les comarques valencianes, amb l’Horta Nord on vivien els cosins i on es topa amb “les partides (fascinants, per a tu) de raspall”. M’ha resultat curiós -i m’ha enamorat- que citara el raspall! La pilota valenciana és molt present a l’Horta Nord, a Massamagrell, Puçol, Vinalesa… però són pobles on es juga sobretot a la modalitat d’Escala i Corda. Com és possible doncs que anant a l’Horta Nord de xiquet citara el raspall? Doncs perquè en eixa comarca hi ha un oasi de raspall… a Rafelbunyol.

    Rafelbunyol és l’únic poble de dalt del Xúquer on llavors es jugava a raspall, la modalitat històricament practicada al sud del Xúquer. Ací http://www.pilotaviu.com/article/7045/sabies-que-rafelbunyol-es-un-oasi-del-raspall-a-lhorta expliquen el motiu d’eixe oasi!

    Vaja, que m’ha enamorat eixe moment de parlar de raspall, que si no l’he llegit malament, situa a l’Horta Nord i no a la Costera on ja va viure de més major i on, efectivament, és una modalitat molt present!

    #13757
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Gràcies a “Les quatre vides de l’oncle Antoine”, sabem que Xavier Aliaga és un xativí adoptat. Els orígens ferroviaris de la família el porten a terres valencianes i, més concretament, a Xàtiva. La seua estima a la seua ciutat la suggereix en la novel.la i la reitera en aquest article que publica hui a la seua web.

    Adoptat i feliç

S'està mostrant 4 entrades - de la 1 a la 4 (d'un total de 4)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Log in with your credentials

or    

Forgot your details?

Create Account