Clea Victòria Breathenach Poignant

El tema conté 4 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Parotet fa 1 any, 10 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13924
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Bona vesprada, lectores i lectors! Com va la lectura de ‘La pornografia de les petites coses’? Fins on heu llegit?

    Examinant les veus i els pensaments de M, Andrea i Pablo durant els primers capítols, podríem dir que tot allò que diuen i fan gira al voltant de l’aparició i la forma de ser de Clea Victòria Breathenach Poignant, un personatge molt particular.
    Què us sembla la forma de ser de Clea?
    Pot ser que, als primers capítols, tots els personatges projecten en Clea les seues pròpies inquietuds i voluntats?

    #13932
     Pilar 
    Participant

    la Clea la trobo, francament, una persona horrible. Fa el que vol quan ella vol però sempre a costa dels altres, és a dir, juga amb M. ‘ara vinc’ i no hi va, amb Pablo, passejant-se amb el parrús a l’aire per ca seua. amb Andrea i la nit de les mossegades. No vull que sembli un comentari masclista sinó que em poso al lloc dels altres tres i veig com envaeix casa seua deixant-los fets un nyap sense aportar res. crec que no hi ha ‘do ut des’ la qual cosa trobo essencial en les relacions socials entre persones. @joanjogarcia
    Salut.
    Pilar

    #13936
     Parotet 
    Participant

    @pilarbarbosa potser tens aquesta opinió de la Clea perquè és l’única que no parla, que no es pot justificar, que apareix com una fantasia, com un estereotip lligats als desigs sexuals de M i de Pablo. Això serà important després…

    #13940
     Pilar 
    Participant

    Gràcies per respondre, @joanjogarcia. La vaig acabar poques hores després de posar aquest comentari i vaig estar a punt de sortir a l’eixida i llençar-me de cap. Has fet trontotallar les meues conviccions feministes. Sóc una llibertina victoriana.

    #13941
     Parotet 
    Participant

    Hola @pilarbarbosa gràcies per les teues paraules. La novel·la va de com entenem la realitat, però sobretot de com no l’entenem. Fins i tot, de com n’entenem part en la mesura que ens interessa. Després està el gir que també és important i té a veure amb l’última frase de la novel·la que ve precedida del discurs de Manel. Sense ideologia o amb un simulacre d’ideologia (que tenen els participants del SILPO) les nostres revoltes tendiran a alimentar el sistema més que no a canviar-ho.

    Gràcies per la lectura tan atenta.

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Iniciar sessió

o    

No recordes les teues dades?

Create Account