La mirada de vidre

Un mon que me deisa un regust de tristor.Tot es molt dens i els personatges estan sempre envoltats per unes necessitats estranyes de futgir de la normalitat i en mons de malsomis.

«Tal i com explica l’escriptora, La mirada de vidre «aborda les pràctiques mèdiques i artístiques que, a finals del segle XIX i principis del XX, contribuïren a bastir la imatge de la dona que en bona mesura encara perdura en l’actualitat. La mirada clínica masculina es va dedicar a burxar les interioritats orgàniques femenines en un intent de des…[Llegir mes]

Moltes gràcies Lluïsa!

Lectors i lectores d’Anna Moner!! Apuntem en les agendes la data del 18 de juliol a Borriol!

Me quede en l’últim parràgraf de l’article:
“Cal ser audaç i atrevir-se a fondre la bellesa i la lletjor de la mateixa manera que ho fa la naturalesa! (…) L’art permet transformar el que resulta desagradable o repulsiu a la vista en quelcom captivador, que no deixi indeferent ningú”.

Tot el material que aneu introduint en el foro és molt interessant i complementa molt bé la lectura de La mirada de vidre.
Per cert i per si us interessa, Anna Moner estarà el 18 de juliol a les 20 hores a les Piscines Municipals de Borriol en una tertúlia sobre La mirada de vidre organitzada pel Club de Lectura de Borriol. Compartir amb ella opi…[Llegir mes]

«La novel·la oscil·la entre dues estètiques: la de la bellesa i la de la lletjor. Moner no ens estalvia res: reflecteix a la perfecció l’escatologia, la sordidesa, la crueltat, el deliri i la maldat. No defuig mostrar de manera cruenta i hiperrealista la part més obscura de l’ésser humà, dels baixos fons de la ciutat, de les més primitives passion…[Llegir mes]

I trobe que Queralt, comparteix la meua opinió:

Pàg. 100:
«ensumava en tots dos (referint-se a Isaac i Gualbert) una morbositat necròfila anòmala.»