Paraules que aprenem quan llegim

El tema conté 10 respostes, té 4 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Helena (@desvanida) fa 1 any, 5 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13558
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Gravors: Línies que es creen entre el paisatge i el cel en les postes de sol. Vocabulari mariner dels pescadors de Xàbia. Trobat en “La memòria de les ones” de Pepa Guardiola i que no apareix als diccionaris.

    Llibre recomanat:

    Mar i llengua a la Marina Alta
    Roser Cabrera
    Ajuntament de Teulada

    Quines paraules noves apreneu amb “La memòria de les ones”? Quines paraules heu aprés últimament amb la lectura?

    #13559
     Pepa Guardiola 
    Participant

    Quan Roser Cabrera, professora, escriptora i etnofilóloga, va presentar el llibre “Mar i llengua”, resultat del seu intens treball d’investigació sobre el llenguatge mariner a la Marina Alta, ens va contar moltes anècdotes i ens va transmetre l’estima per un llenguatge ric, variat, específic i en perill de perdre’s. La paraula gravor o gravors la va ressenyar entre una de les que més li havien meravellat: per allò que definia “la gradació de la nit al dia o del dia a la nit amb unes característiques especials de llums”, perquè la seua sonoritat recollia perfectament uns moments de l’alba o del capvespre plens de contrastes de llums, ombres i colors càlids, i perquè no figurava en cap diccionari. Amb una bona dosi de melangia va comentar el dolor que sentia en pensar que paraules tan boniques estaven condemnades al desús i a l’oblit. Li vaig prometre que jo la gastaria en els meus textos. I així ho fet, de llavors ençà, gravor o gravors apareix en cada conte o novel.la meua on hi ha un capvespre o una albada.
    I encara en trobareu més. Ja heu vist “el gat d’Eibissa”?

    • Aquesta resposta s'ha modificat el fa 1 any, 6 mesos per  Pepa Guardiola.
    #13569
     Merxe 
    Participant

    En una de les meues últimes lectures sobre les terres del Maestrat i Els Ports, vaig descobrir la paraula escolumbrar (entreveure) i una expressió que desconeixia, “tindre bon albitre” (tindre béns, fortuna). A Borriol també hi ha unes quantes expressions en desús entre els jovens, conegudes però que només empra la gent més major, per exemple “tindre erri” (tindre coneixement); paraules com saravastall, saldó o guaret pràcticament han desaparegut. La literatura, els mitjans de comunicació, el cinema i el teatre, poden pot fer una tasca important de recuperació d’aquestes expressions i paraules per a que estiguen presents almenys en la memòria col·lectiva.

    #13599
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    A les envistes: En un punt des del qual es pot veure un lloc determinat relativament llunyà, segons la definició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Trobat en la nostra novel.la del mes de maig. “Amb l’ansietat de l’imminent encontre a l’envistes”, diu Pepa Guardiola en “La memòria de les ones”.

    #13602
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    Desconeixia la paraula naia, que ja he trobat en dos ocasions a la novel·la.
    Només em sonava com a nom d’un grup de música http://www.somnaia.com/
    Ben anotada!

    naia [nája]
    1. f. CONSTR. Passadís porticat.
    2. f. CONSTR. Replanell llarg que va des de l’escaló més alt d’una escala fins al portal.
    3. f. CONSTR. Barana d’una escala.
    4. f. ESPORT En pilota valenciana, galeria.

    #13613
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    A mesura que avança la lectura estic gaudint més del lèxic. Em recorda molta a l’experiència de llegir Maria Ibars en eixe sentit.

    He descobert: “de pleret”, a poc a poc, “coqueta amb espill biselat” on coqueta vol dir “tocador” (aquesta acepció m’ha costat molt trobar-la) o els “palos catalans” (ací la recepta http://lacuinadelucia.blogspot.com.es/2012/08/palos-catalans.html)

    I com a parlant d’Oliva m’he retrobat: espampolar, bumberot (a Oliva en diem “bumbot” http://parladoliva.blogspot.com.es/2011/05/bumbot.html) i maganya (a Oliva en diem maganxa http://parladoliva.blogspot.com.es/2011/06/maganxa.html). Supose que a Xàbia també ho direu semblant a com ho diem a Oliva però s’ha triat la forma normativa recollida a l’AVL, que és el que pertoca en un llibre editat clar!

    En pose només algunes, les que més m’han impactat. Pose això i un dubte Pepa: com és que has escrit “cosconelles” si a Xàbia teniu eixa preciositat que és “picoretes”? Ha estat supose per buscar una paraula més entenedora per tothom? Per als qui teniu curiositat sobre la paraula vos passe l’enllaç del llibre “Els parlars valencians” amb totes les maneres que tenim els valencians de dir “cosquerelles” https://4.bp.blogspot.com/-Fp9xHarIF70/WkCfu_saHEI/AAAAAAAAGHQ/p26AerJm6KMBpTT8tavI75IzqhlbOH8bgCLcBGAs/s1600/PARLARS_Cosconelles.JPG

    Retorne a la lectura. Ja vaig quasi pel final!

    #13614
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Gràcies, Desvanida, per totes les teues aportacions sobre la parla d’Oliva. És curiós que algunes de les paraules que utilitzes varien de comarca a comarca.

    La paraula “maganxa” o “maganya” és preciosa però també ho és, amb el mateix significat, “mangarrufa”, que s’utilitza més en altres indrets.

    Em sorprén que hages descobert els “pals catalans”, un pastís absolutament habitual en altres llocs. Supose que es diuen així perquè porten crema. I, per cert, estan boníssims i has de provar-los.

    #13620
     Pepa Guardiola 
    Participant

    Merxe, això de “tenir erri” no ho havia sentit mai. M’agrada.
    Cap de claus, com pots suposar pel paràgraf on figura “a les envistes” (pàg.73), la locució s’utilitza en sentit figurat.
    Desvanida,la paraula naia la trobaràs en el DCVB a l’accepció 4. “Galeria porticada del riurau (Marquesat de Dénia)”. Tot i que no està massa ben definida, perquè en realitat és la galeria porticada o porxe que dóna accés a les casetes de camp. Pràcticament només s’utilitza a Xàbia i és un element arquitectònic que configura el paisatge perquè la majoria de xalets construïts les últimes dècades tenen tots la seua naia amb tres o quatre arcs. Vaig publicar un article sobre les semblances i diferències entre naia i riurau a la revista Riuralogia n 03 de Riuraus Vius http://riurausvius.blogspot.com
    M’alegre que gaudisques del llenguatge. I tens raó, podria haver emprat “picoreres, però vaig gastar “cosconelles”, de la meua àvia materna, descendent de Pego. Tanmateix, hauria degut eliminar “la coqueta”, castellanisme que gastava l’ama del tocador descrit (pàg 115).
    I sí, a Xàbia diem maganya.
    Els “palos catalans” eren una de les delicadeses d’una pastisseria de Xàbia. La meua àvia materna feia uns pastissets, redonets xicotets, que eren una varietat dels palos catalans, naturalment farcits de crema, no recorde quin nom els donava, però a un llibre de cuina sobre la Marina Alta, presentat fa uns dies, se’ls anomena “moritos” http://www.drassana.net/product-page/la-cuina-de-la-marina-alta-j-v-miralles-m-piles.
    Gràcies per les vostres aportacions i comentaris.
    Que no pare el fòrum.
    Una abraçada.

    #13624
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    Ostràs, Pepa, moltes gràcies pels aclariments! Me’ls anote tots. I gràcies a ells he descobert que inconscientment sí que coneixia els “palos catalans”. Però a Oliva els diem “moritos”! Tota la infantesa va ser el meu dolç favorit, el “morito” de xocolate. Quin descobriment!

    Precisament és un dels aspectes que més he gaudit del llibre, l’ús espars d’algunes paraules que són tresors! Ara que ja l’he acabat sume el goig d’haver trobat també paraules com “tarquim” dins l’expressió “netejar tarquim”, el verb “tesar”, el “dragó” (que a Oliva i supose que a Xàbia també coneixeu com a Andragó http://parladoliva.blogspot.com.es/2011/05/endrago.html), “parar” en el sentit que recull l’AVL però no l’IEC de “Aparença, impressió que algú causa en els altres. Un jove prim, amb parar tímid i maneres suaus.”, “agombolar”, “replanell”… i moltes més! He destacat les que més em recorden al parlar mariner i saforenc.

    #13660
     Pepa Guardiola 
    Participant

    Helena Desvanida, quan escric tinc en consideració tres puntals fonamentals:
    1 que la trama resulte versemblant, per fabulosa que siga.
    2 que els personatges siguen coherents amb els mateixos malgrat les seues pròpies contradiccions, com ens passa a les persones de carn i os.
    3 que el llenguatge, des de la primera fins a l’última paraula, cree l’atmosfera i l’ambient que lectora i lector respiren durant la lectura de tota la novel.la.
    Una abraçada.

    #13675
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    La tria de paraules contribueix especialment a la 3a Pepa! Són esparses les paraules però et remeten immediatament al paisatge de Xàbia. Jo vaig ser-hi professora un any a l’IES Antoni Llidó i mentre llegia alguns fragments és com si sentira els meus alumnes!

S'està mostrant 11 entrades - de la 1 a la 11 (d'un total de 11)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Log in with your credentials

or    

Forgot your details?

Create Account