Novel.les que s'hi parlen

El tema conté 3 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Helena (@desvanida) fa 1 any, 5 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13604
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    “La memòria de les ones” de Pepa Guardiola publicada per Balandra Edicions, la nostra obra del mes.
    “El desordre de les dames”, també de Pepa Guardiola, publicada per Edicions Bromera
    “Les ones” de Virginia Woolf, en la traducció al català i recent publicació per La Temerària Editorial
    Esteu llegint “La memòria de les ones”? En trobeu més?

    #13625
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    Sense fer “spoilers”, la novel·la m’ha recordat —sobretot al final—, el final del llibre “The hours”, de Michael Cunningham, basat en la vida i obra de Virginia Woolf.

    El final de Cunningham uneix l’aigua —del riu on se suïcida Woolf— amb les pedres —les que es posa l’escriptora a les butxaques per assegurar el seu objectiu d’enfonsar-s’hi. A Youtube apareix el final tal i com el representa la pel·lícula que s’hi basà https://www.youtube.com/watch?v=QPeo4ZyK2X0

    Si a això li sumem que la música de la pel·lícula, composada per Philip Glass, és repetitiva, constant i recorda un poc com de constant són les ones i la mar; que hi ha un llibre de Woolf amb el títol “Les ones”; i que aigua i pedra són ben present al final de “La memòria de les ones”… tot junt m’ha fet acabar la lectura del llibre de Guardiola amb Woolf molt i molt present 🙂

    #13633
     Pepa Guardiola 
    Participant

    Desvanida, has aconseguit que jo em senta ben desvanida amb les teues paraules, el fet que hi haja elements de la meua novel.la que et porten a la ment la immensa Virginia Woolf és per omplir-me d’orgull.
    El recurs de les pedres i les ones no està basat en els seus escrits, sinó en les meues experiències a vora mar, però a l’hora de buscar resemblances ni jo mateixa m’atrevisc a negar la força de l’inconscient tant individual com col·lectiu: carregar-se de pedres és un símil de pesars, llencar-se d’alliberament; les ones són l’exemple més visible de la fluïdesa de l’aigua, i símil del pas del temps.

    #13676
     Helena (@desvanida) 
    Participant

    Totalment d’acord! Pedres i aigua. Tan senzilles i tan presents i tan simbòliques en el dia a dia nostre i de moltes obres literàries!! Un goig trobar-les a “La memòria de les ones” i especialment potents i evocadores en les últimes fulles del llibre!

S'està mostrant 4 entrades - de la 1 a la 4 (d'un total de 4)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Log in with your credentials

or    

Forgot your details?

Create Account