Com és la parla de la Marina que utilitza Pepa Guardiola?

El tema conté 2 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Pepa Guardiola fa 1 any, 5 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13531
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Pepa Guardiola té un ric vocabulari descriptiu que recupera paraules i expressions pròpies de Xàbia en la novel.la “La memòria de les ones”. Hem parlat amb Maribel Guardiola,
    professora de filologia de la Universitat d’Alacant i acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i li hem preguntat com és la parla pròpia de la comarca de la Marina. Maribel Guardiola, també nascuda en la mateixa comarca, és una experta en lexicografia, neologismes i variants dialectals. Com és la parla de la Marina? Com és la parla de la vostra comarca respecte a l’estàndard del valencià?

    Llibres recomanats de Maribel Guardiola

    Bolulla la caramulla: cultura popular i llengua d’un poble de la Marina
    Isabel Guardiola i Vicent Beltran
    Institut Juan Gil-Albert

    El tresor lexicogràfic valencià
    Isabel Guardiola
    Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

    #13567
     Merxe 
    Participant

    Ara visc a Borriol, un poble de la comarca de la Plana Alta, però abans vaig residir en altres comarques de València i Alacant. Així que, al principi, em va resultar fàcil diferenciar expressions, terminacions verbals i paraules pròpies del valencià septentrional, que diferien també de l’estàndard que estava aprenent en aquell moment. Ara, després d’alguns anys, sóc capaç de distingir la parla dels pobles veïns. La Plana Alta va ser repoblada inicialment per emigrants catalans en una proporció superior a altres territoris; el percentatge d’aragonesos, per contra, va ser inferior a la registrada al centre i sud, almenys fins el s.XVII. La despoblació per l’expulsió dels moriscs va ser seguida de l’arribada de famílies sobre tot del Maestrat i del Ports, i també d’occitans. La mescla de persones d’origens diversos ha afavorit certa uniformitat del parlar. Hi ha vinculació amb les terres de l’Ebre, però molt menys que les comarques del nord de la província de Castelló, per la qual cosa els parlars de la comarca s’assemblen prou al valencià central. El valencià de la Plana Alta no ofereix singularitats destacables respecte al vocalisme de l’estàndard, mentre que el consonantisme sí presenta certa diversitat com l’emmudiment de –r als verbs depenent de pobles, generacions i de la conjugació verbal. A Borriol és comú substituir la terminació verbal -ava del passat per -ave (jo anave) o substituir la terminació -o del present per -e (jo cante). Però on s’observa més riquesa local és al lèxic. Si sents algú dir “manyo, cuques i cotero” saps que és de Borriol. Moltes d’aquestes paraules s’han anat perdent i ja són poc usades, només per la gent més gran: rua (entrepà), tio/a (sogre/a), teta (germana o cosina major), entre d’altres. Cal fer un esforç per a que aquesta riquesa no puga desaparèixer amb el pas del temps, forma part del nostre patrimoni lingüístic.

    #13671
     Pepa Guardiola 
    Participant

    La riquesa de la nostra parla es veu precissment en la diversitat de paraules, per això cal que el llenguatge escrit les les utilitze i continue donant-los vida. Com dius Merxe, paga la pena fer un bon esforç per salvaguardar el nostre patrimoni lingüístic.
    Una abraçada.

S'està mostrant 3 entrades - de la 1 a la 3 (d'un total de 3)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Log in with your credentials

or    

Forgot your details?

Create Account