La mort com a alliberació

El tema conté 0 respostes, té 1 opinió , i s'ha actualitzat per última vegada el  Full de Lectura fa 2 anys, 3 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13872
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    La mort com a alliberament del cos terrenal, però també com a alliberament de les malalties dels cossos mortals i les seues penes, és una idea molt arrelada. Així narra Pilar els finals de Próxima i Hécate.

    “Hécate se llevó en su cuádriga de caballos negros a Próxima, como el titán Helios se llevó de Corinto a su nieta Medea en la suya, de yeguas de oro. El empellón del arrebato casi mata a la hechicera, pero al verse en los brazos de la diosa lloró de éxtasis y dio las gracias a todas las potencias que habían escuchado sus ruegos”.

    “El cuerpo de Valeria se había inflamado y ardió instantáneamente con gran chisporroteo, ayudado tal vez por las Cárites Infernales, que revoloteaban en el crepúsculo con sus oscuros velos azules agitados por el aire caliente de la pira. O se diría que por el propio Eros, en un arranque de insólita bondad, para no prolongar el sufrimiento de la joven”.

    Què opineu? Creieu que l’ascensió de Próxima és un tipus de mort? I Valeria ha sigut alliberada de la seua càrrega?

S'està mostrant 1 entrada (d'un total de 1)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Iniciar sessió

o    

No recordes les teues dades?

Create Account