El mite de l'amor més enllà de la mort

El tema conté 10 respostes, té 5 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  Pedraza fa 1 any, 3 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #13816
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Ja heu començat la lectura de ‘El amante germano’?

    Pel que sabem pels primers tres capítols de l’obra, Valeria ha perdut al seu amant, Druso Minor, just abans de casar-se amb ell. Però tot i això, no sembla que vulga deixar-lo anar així com així.

    L’amor més enllà de la mort és un mite clàssic i a nosaltres, el que li ha passat a Valeria a l’inici de l’obra ens recorda al que li va passar a Orfeu.

    Orfeu era un cantor de la Tràcia antiga capaç, conta la mitologia, d’amansar a les feres i fer que tot florira al seu voltant quan tocava la lira. Es va enamorar de la nimfa Eurídice, que va morir el mateix dia del seu casament. Però tan fort era l’estima que els unia que el cantor va baixar fins als inferns per a demanar a les deïtats de l’inframón el retorn de la seua esposa a la vida.

    I vosaltres, coneixeu més exemples d’històries i relats que facen referència a aquest mite?

    #13817
     Lluïsa 
    Participant

    Encara no he començat a llegir el llibre però el mite d’Orfeu i Eurídice m’encanta, tot i que té un final molt trist. A més aquest mite ha sigut una importantíssima font d’inspiració per a poetes, músics, pintors, etc.

    #13820
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Heu seguit amb la lectura?

    Al capítol IV Orfeu es converteix en un personatge més de ‘El amante germano’! Orfeu guiarà a Druso Minor fins al portal que guarda la gorgona Medusa i què podria tornar-lo fins al món dels vius.

    Però abans de visitar a Valeria, Druso Minor s’enfronta a un Tribunal format pels semidéus Minos, Radamante i Éaco.

    No us sembla que aquest capítol és una aproximació als mites grecollatins relacionats amb l’inframón? En aquest capítol trobarem referències a les Fúries, Cerbero, i als diferents móns que habiten l’Hades, des dels camps Eliseus o l’horrible Tàrtar… Heu captat totes les referències?

    #13822
     Basalara 
    Participant

    Podíem vore la peli de Cocteau que, a banda del mite d’Orfeu, es centra molt en aquesta dualitat Eros/Tanatos que pense està per tot arreu en la novel·la.

    Se pot llogar en Filmin (tot legal, amiguitos) 😉 https://www.filmin.es/pelicula/orfeo

    Respecte a les referències i com descriu l’Hades… està tan ben explicat! Si sabies un poc de mitologia, perfecte; si no, ja l’has aprés.

    • Aquesta resposta s'ha modificat el fa 1 any, 4 mesos per  Basalara.
    #13824
     Lluïsa 
    Participant

    Encara estic pels primers capítols però em sembla una novel·la molt ben documentada tant en aspectes de vida quotidiana, com fets històrics i referències mitològiques.

    #13827
     Full de Lectura 
    Gestor de comptes

    Bon dia @carmen27 i @lluisa! És del tot cert que existeix una influència del mite d’Orfeu vist per Jean Cocteau. De fet, l’esperit del cine del cèlebre realitzador podria ser una de les inspiracions de ‘El amante germano’. La mateixa @pedraza va escriure i publicar un llibre sobre el realitzador amb l’editorial Shangrila abans de publicar la novel·la que estem llegint.

    El podeu trobar ací! 🤓👉 https://shangrilaediciones.com/producto/jean-cocteau-2/

    #13828
     Basalara 
    Participant

    Ai, l’apunte, que de no ficció no he llegit res d’ella 👍

    #13830
     Luis Pérez Ochando 
    Participant

    Efectivamente, el tratamiento del inframundo es muy de Cocteau, pero tratado incluso con más sorna y ligereza. Tanto el tiempo estancado en el Hades como la descripción del tribunal del Hades recuerdan mucho a la manera en la que Cocteau filma el otro mundo en su película “Orfeo”. Por otro lado, hay un concepto del autor francés que fascina a Pilar Pedraza y que ha incorporado a su estilo narrativo: el intervalo. Se trata de una suerte de ruptura del relato por la que se filtra un tiempo ajeno al de la narración, como sucede cuando los personajes del Hades y el Olimpo interrumpen la historia de Valeria para opinar o intervenir o cuando distintos tiempos y lugares se solapan entre sí.

    Una de las cosas que hace tan atractivo el retrato de los dioses que hace Pedraza es su falta de solemnidad. Los dioses hacen travesuras, beben, se divierten y discuten entre sí. Es un aspecto de la divinidad en el que la autora ha profundizado en una serie de cuentos publicados en la revista digital “La charca literaria”, donde aparecieron las correrías de Eros entre enero de 2016 y el 27 de septiembre de 2017, fecha de la última entrega de esta serie de “caprichos” mitológicos: http://lacharcaliteraria.com/author/pilarpe/

    #13846
     Pedraza 
    Participant

    Los dioses griegos eran en realidad personificaciones sobrehumanas, una especie de superhéroes y superheroínas, ni siquiera completamente inmortales y, además, vulnerables, como leemos en la Ilíada, en el episodio de Venus herida por Diomedes. Sobre los dioses, estaba quien en realidad mandaba: el Destino (Moira). Si pedías ayuda, los dioses solo podían echarte una mano. pero no modificar tu destino.

    #13849
     Basalara 
    Participant

    A Proxima Nigra la favorecen una barbaridad, pero yo entendí que su caso era excepcional ¿no? ¿Hay alguna historia/mito que con un desenlace similar? Lo desconozco.

    #13860
     Pedraza 
    Participant

    Tened en cuenta que Próxima Nigra es un personaje de ficción y tiene los poderes que la autora ha considerado pertinentes. De todas formas, la intervención de dioses en los asuntos humanos es posible y se produce en muchos mitos. Lo que los dioses no pueden hacer es cambiar el destino de los hombres, pero qué nos obliga a pensar que Próxima no sea una excepción.

S'està mostrant 11 entrades - de la 1 a la 11 (d'un total de 11)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Log in with your credentials

or    

Forgot your details?

Create Account