Filosofia i literatura

Este debate contiene 10 respuestas, tiene 5 mensajes y lo actualizó  Elvira Cambrils hace 1 mes, 3 semanas.

  • Autor
    Publicaciones
  • #14220
     Full de Lectura 
    Jefe de claves

    Al llarg del llibre trobem reflexions vitals intercalades en els diàlegs dels protagonistes. La filosofia hi està molt present des de l’inici, ja que directament trobem el cognom d’Albert Camus en el títol.

    De quina manera heu detectat els tocs filosòfics en el llibre?

    #14222
     Planes 
    Participante

    Jo crec que, sense ser pròpiament un personatge de la novel·la, Albert Camus hi esdevé essencial. És un referent polític per a Daniel i és el referent ideològic que sustenta la novel·la. La citació que encapçala el llibre ja en dóna prou pistes.

    #14223
     Ximo 
    Participante

    A mi m’ha fet molta gràcia veure a Camus, en les pàgines 193-196 de la novel.la, caminant, fumant, amb la seua forma de vestir, parlant i manifestant en la seua pròpia veu la visió del conflicte d’Alger, la solució que proposa i el compromís d’escriptor: “diu que ell no és polític, que té altres passions i gustos aue l’allunyen de les tribunes públiques i que, tanmateix, ara, si s’hi acosta és per la idea que s’ha fet de l’ofici descriptor.”
    Impresionant i magnífic és també el relat de la mort de Camus (no dic com ni on està).

    #14224
     Elvira Cambrils 
    Participante

    Estic d’acord amb Planes.
    He pretés que la novel·la fora camusiana tant pel que respecta als temes -l’amor, la veritat- com als personatges -Toni-Lluís és una mostra de l’«home revoltat» de Camus que no està disposat a tancar els ulls davant dels mals que acuiten la societat- o pel que respecta al vitalisme i la defensa de l’honestedat moral en resposta al sense sentit de l’existència humana. Vosaltres haureu de dir si ho he aconseguit.

    Ximo, m’alegra que t’haja agradat el text sobre la mort de Camus. A mi m’impressiona una mort tan absurda per a un home en la plenitud creativa. Però quina mort no és absurda?

    #14225
     Planes 
    Participante

    Ximo, a mi també m’han semblat molt belles eixes pàgines!

    #14227
     Èlia 
    Participante

    En la novel·la accedim a Camus des del relat de la seua mort, sentint el dolor per la seua mort, no perquè fos un pensador encara necessari, sinó pel contrast tan ben narrat ací entre l’alegria de viure, de l’amor, de les relacions, i el final sobtat de tot això.
    En tots els personatges de la novel·la sentim d’alguna manera aquest tipus d’enyorança. Seria exagerat dir que la novel·la és una espècie d’elegia que ens inclou també a tots nosaltres?

    #14230
     Ximo 
    Participante

    M’agrada molt el passatge en el què Toni Lluís es troba casualment amb Neus: el passeig que fan pels jardins de Montfort, amb records de la seua infància feliç amb els seus pares, mesclats amb una admiració per Neus i emcocions confrontades, la perplexitat del xantatge que està sofrint i la urgència per parlar amb el seu amic Xeroki. I,amb tot, és en aquest passatge on, d’una manera magnífica retreuen entre Toni LLuís i Neus el tema de la mediterraneïtat, «el vitalisme, una concepció afirmativa de la vida malgrat l’absència de sentit”. Vespra de Sant Joan, als jardins de Monfort, junt a una persona que estimes… Magnífic! Quan ella diu me n’he d’anar, s’em fa tard et cau el llibre de les mans (pàgs. 233-255).

    #14231
     Ximo 
    Participante

    Ah! i també parlen de Sísif que “encadenat a la roca és capaç de trobar moments de felicitat que el salven del sense sentit.” I de l’homme revoltat, “de la necessitat de rebel·lar-se contra la maldat, tot i saber que és inevitable.” I de l’estiu invencible…
    això ho deixe per a algú més.

    #14233
     Elvira Cambrils 
    Participante

    Un dels motius d’enemistat entre Jean-Paul Sartre i Albert Camus, a banda de les discrepàncies polítiques sobre el futur Algèria, va ser la crítica de Camus a la idea de novel·la de Sartre. Li retreia, a propòsit de «La nàusea», que la novel·la no mostrara les idees filosòfiques sinó que les exposara. Camus era del parer d’encarnar les idees en les situacions i els personatges.
    És el que he intentat, que els personatges visquen d’acord amb unes idees i les contradiccions inherents a la condició humana.
    La forma de narrar no és neutra.
    La filosofia i la literatura es retroalimenten.

    #14245
     Planes 
    Participante

    Abril acaba i també la lectura del llibre del mes. Supose que a tots els lectors i a totes les lectores us passa com a mi que la lectura d’un llibre us desperta l’interés per d’altres. Per exemple, altres obres de l’autora, Elvira Cambrils; molts títols d’Albert Camus… Jo em permet la gosadia de recomanar-vos una novel·la breu que em va caure a les mans en acabar A la platja… Es titula Nuestras riquezas. Una libreria en Argel de Kaouther Adimi (Libros de l’Asteroide) sobre la figura real del llibreter i editor Edmon Charlot, que va publicar els primers textos d’Albert Camus i altres autors. És el que té la literatura (la bona literatura): sempre t’eixampla l’horitzó!

    #14247
     Elvira Cambrils 
    Participante

    Gràcies per l’aportació, Planes. Tan sols afegir que hi ha traducció al català de la novel·la de Kaouether Adimi, «Les nostrs riqueses», ed. Periscopi.

Viendo 11 publicaciones - del 1 al 11 (de un total de 11)

Debes estar registrado para responder a este debate.

Inicia Sessió amb el teu usuari i contrasenya

o    

Ha oblidat les seues dades?

Create Account