Skip to content

Lectura i families a les biblioteques escolars de Galícia

Des del programa de biblioteques escolars de Galícia, som molt conscients de la importància que té l’alfabetització familiar entorn de la lectura, l’educació literària i l’alfabetització informacional.

Les nostres biblioteques han de crear espais i temps que acompanyen les famílies i que fomenten que a casa hi haja moments de lectura compartida que propicien diàlegs culturals entre ells i el món. Alhora, cal donar suport a la selecció de bones lectures que ajuden a constituir la biblioteca personal i el seu itinerari lector.

L’any 2003, la Conselleria d’Educació de la Xunta de Galicia va posar en marxa una sèrie d’iniciatives en relació amb les biblioteques escolars i el foment de la lectura en l’àmbit educatiu, i va crear l’assessoria de biblioteques escolars com a vehicle per a desenvolupar-les. Aquestes iniciatives pretenien donar resposta al nou model de biblioteca que demanava un context social i educatiu en canvis continus, transformant aquests espais en centres creatius de lectura, informació i aprenentatge.

En els últims anys, les biblioteques escolars més actives han fet avanços importants pel que fa a la implicació de les famílies en l’educació lectora dels més menuts organitzant activitats per a famílies a la biblioteca, preparant espais de lectura específics per a les famílies, creant seccions que hi estan destinades en la col·lecció o promovent la participació d’aquestes en activitats específiques.

A partir de l’any 2010, quan es va presentar en el Parlament de Galícia, el pla LIA (lectura, informació i aprenentatge) integra totes les actuacions de la Conselleria entorn de les biblioteques escolars per a millorar les competències de lectura, escriptura i habilitats investigadores, i de l’ús de la informació de l’alumnat gallec. Des del començament, el pla LIA va tindre present, entre els seus objectius, la necessitat d’implicar les famílies en l’assoliment d’aquestes competències.

Així doncs, el pla LIA 2016-2020,[1] entre els dotze desafiaments que té, en tenia un d’específic per a les famílies: el desafiament 9 buscava ampliar les iniciatives destinades a la implicació de les famílies en la formació lectora dels més menuts.

S’hi indicava la necessitat de continuar incidint en aquest àmbit, ja que alguns estudis estadístics apunten que les famílies tenen un cert desconeixement dels beneficis i les oportunitats que ofereix la biblioteca escolar per a la formació dels seus fills i filles. D’altra banda, la implicació de les famílies afavoreix que s’aconseguisquen els objectius en matèria de lectura, per l’efecte motivador que té la seua implicació per als més menuts.

Les activitats més comunes en aquest període van ser les següents:

  • L’organització de sessions de famílies lectores, en què mares i pares o altres familiars participen en sessions de lectura compartida, narració de contes i altres a grups d’alumnes a la biblioteca escolar, de manera periòdica i sistematitzada.
  • La participació en grups o clubs de lectura d’adults, juntament amb professorat del centre.
  • La participació en grups de col·laboradors de biblioteca escolar: grups estables amb horari de col·laboració i distribució de tasques que contribueixen a la millora de la gestió i l’organització dels recursos de la biblioteca escolar.
  • La participació, a demanda del centre, en activitats vinculades al desenvolupament de projectes de caràcter interdisciplinari, aportant informacions, participant en entrevistes que fa l’alumnat, en la gravació de vídeos, programes de ràdio a la biblioteca, entre altres.
  • La iniciativa Mochilas viaxeiras (motxilles viatgeres) amb una selecció de lectures per portar a casa que permet fer visibles gèneres i temes d’interés, intermediació per dedicar un temps compartit a la lectura.
  • La participació en tallers per conéixer els nous llenguatges i recursos que s’incorporen a les biblioteques (robòtica, impressió 3D, jocs, ràdio, audiovisual, aplicacions, etc.).
  • L’elaboració de guies de lectura per a guiar en la selecció i saber quins llibres posar en mans dels seus fills i filles.

En l’avaluació de memòries dels centres PLAMBE (Plan de Mellora de Bibliotecas Escolares) del curs 2019-2020, es recull que la biblioteca planifica activitats per a les famílies al 57 % dels centres PLAMBE i que les famílies col·laboren directament en les activitats en el 66 % dels centres PLAMBE.

En acabar aquest període del pla LIA 2016-2020, s’ha fet un treball d’investigació del recorregut del programa de biblioteques escolars de Galícia al llarg de més de quinze anys, en què també se li ha donat veu a les famílies: Huellas de un viaje, d’Inés Miret, Mónica Baró, Inés Dussel, Teresa Mañá.[2]

«Per part de les famílies, en les entrevistes es percep que estan sincerament contentes amb la biblioteca escolar dels centres respectius. Algunes famílies s’hi impliquen en el funcionament, com deixa clar aquest entrevistat: “Ací qui no s’involucra i qui no s’implica és perquè no vol… no passa” (familiar, educació primària)».

Actualment, amb el pla LIA 2021-2025,[3] l’objectiu continua sent incentivar l’ús de les biblioteques que fan les comunitats educatives, de manera que aprofiten els espais, recursos i serveis per a la vivència dels valors de ciutadania i per a la construcció del coneixement individual i compartit, i contribuir a la construcció d’una societat lectora oferint oportunitats per a experiències lectores i de qualitat entre els distints sectors de la comunitat educativa.

En el punt estel·lar 5, Lectura, es recull la intenció de formar per a una lectura multimodal i afavorir més experiències de lectura i més bones a tots els integrants de la comunitat escolar.

En les línies d’acció prioritàries s’especifiquen els objectius següents:

  • Afavorir més experiències i més bones de lectura a tots els integrants de la comunitat escolar.
  • Continuar i enriquir els programes d’Hora de ler, principalment els clubs de lectura, parant atenció especial als col·lectius que més ho necessiten, a la participació de les famílies i a la incorporació de la lectura digital.
  • Incentivar la realització d’activitats per a implicar les famílies i formar-les com a mediadors de lectura, com una acció prioritària en els projectes lectors de centre.

Amb aquest objectiu, aquest curs es va publicar una convocatòria específica de suport a les biblioteques escolars per a fer activitats específiques amb les famílies en matèria de lectura i d’educació en informació: Lectura e Familias.[4]

Aquesta convocatòria té per objectiu estimular el disseny i el desenvolupament d’iniciatives que afavorisquen la participació de les famílies en activitats de la biblioteca escolar, destinades al conjunt de la comunitat educativa o específicament pensades per a la formació i la participació d’aquestes famílies en experiències de lectura. Així mateix, també es vol desenvolupar el treball amb la informació i els mitjans de comunicació, amb la finalitat que puguen, alhora, intervindre amb millors recursos i eficàcia en la formació dels seus fills i filles com a persones lectores i ciutadanes usuàries d’informació.

S’hi van seleccionar 50 centres, que van rebre una assignació de 2.500 € destinada a la posada en marxa de les activitats previstes en el seu projecte, per a l’adquisició de materials necessaris per a desenvolupar-les, així com per a la realització de tallers de formació, cicles de conferències o altres experiències dissenyades.

Activitats que s’estan duent a terme als centres seleccionats:[5]

  • Tallers destinats a estimular el gust per la mediació lectora en què s’ofereixen claus i recursos.
  • Tallers d’aproximació a diferents tipologies textuals (poesia, teatre, narrativa…)
  • Tallers d’expressió i tradició oral.
  • Tallers d’alfabetització informacional utilitzant els recursos de la biblioteca.
  • Tallers de creació artística.
  • Tallers STEAM que promouen el fet d’aprendre fent.
  • Seleccions de lectures que acompanyen la temàtica dels tallers.
  • Clubs de lectura.
  • Reptes, concursos…
  • Adquisició de fons destinats a configurar l’espai dedicat a les famílies.

Per finalitzar, voldríem insistir en com, al llarg de díhuit anys de treball, el programa de biblioteques escolars ha impulsat la col·laboració de les famílies i la seua participació en les activitats de la biblioteca escolar. Una prova d’això és l’èxit de la iniciativa «mochilas viaxeiras», que es va posar en marxa en 2007 i que continua donant resultats excel·lents, ja que ofereix a les famílies l’oportunitat de viure una experiència entorn dels llibres i altres materials, en contextos de vegades molt allunyats de les llibreries i les taules de novetats que hi ha. Un programa que s’ha anat adaptant a les noves necessitats i als nous materials presents a la biblioteca, com ara els robots o els jocs de taula, els quals han sigut molt ben rebuts pels nuclis familiars.

Les memòries i avaluacions del programa reflecteixen que aquells centres que més cuiden aquest àmbit d’actuació a la seua biblioteca escolar avancen realment cap a comunitats d’aprenentatge reals: la biblioteca és una gran aliada en aquesta evolució.


1. Pla LIA 2016-2020: <https://www.edu.xunta.gal/biblioteca/blog/?q=node/965> (Consulta: 15 juny 2022)

2. Huellas de un viaje. Trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares en Galicia. <https://libraria.xunta.gal/es/huellas-de-un-viaje-trayectorias-y-futuros-de-las-bibliotecas-escolares-en-galicia> (Consulta: 15 juny 2022)

3. Pla LIA 2021-2025 <https://www.edu.xunta.gal/biblioteca/blog/?q=node/1613> (Consulta: 15 juny 2022)

4. Convocatòria programa Lectura e Familias https://www.edu.xunta.gal/biblioteca/blog/?q=node/1580 (Consulta: 15 juny 2022)

5. Activitats de lectura i famílies al CEIP de Pazos (Ferrol) <http://biblospazos.blogspot.com/search/label/Lectura%20e%20familias?updated-max=2022-03-31T21:00:00%2B02:00&max-results=20&start=7&by-date=false> (Consulta: 15 juny 2022)