Skip to content

Lectura fàcil: l’experiència a la Biblioteca Pública de València Pilar Faus

Romà Segui
Podem contar dues experiències ben diferents, però amb un nexe comú: la lectura col·lectiva i compartida a la Biblioteca.

Les biblioteques públiques no deixaran de ser mai un espai físic de transformació per qualsevol persona que en faça ús. És cert que ens hem acostumat a la virtualitat, que Internet ens ha obert unes possibilitats que desconeixíem. La realitat, però, és molt tossuda i necessitem espais físics on relacionar-nos de forma presencial amb la gent. I les biblioteques en són un per diferents raons. Primer de tot, hem d’admetre que són llocs de convivència, on la xicalla transita amb adults, on el qui cerca receptes de cuina alterna amb qui resol crims complicats, on qui vol estudiar gramàtica cohabita amb qui llegeix còmics. Qualsevol entra i pot conformar el seu imaginari amb vídeos, llibres o revistes. I, a més a més, observa que unes altres persones diferents també gaudeixen dels passadissos, prestatges o exposicions. Les biblioteques en tenen molt i per a tothom. En segon lloc, la convivència implica insistir en objectius que permeten la integració. Els fons han de contenir títols que puguen satisfer les necessitats i gustos que van des dels bebès fins a les persones adultes, des de qui no té capacitat de lectura fins a qui en té una de molt desenvolupada. La biblioteca pública ha de servir per a tothom. I és en eixe punt on té cabuda la lectura fàcil. Si es compren llibres per a bebès o per a persones que intenten aprendre un idioma, s’ha de pensar en les persones que tenen dificultats lectores transitòries (persones migrants, amb escolarització tardana o escolarització deficient), o permanents (diversitat funcional o senilitat). De la mateixa manera que a una biblioteca hi ha adaptacions de clàssics per a joves, hem de procurar-nos d’una col·lecció de lectura fàcil. Tot i que nosaltres hem experimentat amb la diversitat funcional, aquest tipus de llibre té moltes funcionalitats. Hem de pensar que estan concebuts de forma integral pel que fa al llenguatge i pel que fa a la presentació formal. Per tant, trobem uns professionals al darrere que intenten aconseguir un producte que puga complir amb les expectatives.


Les activitats de Lectura fàcil, en el cas de la nostra biblioteca, han sigut, abans de la pandèmia, un eix fonamental, sobretot perquè han permés integrar col·lectius amb diferents tipus de diversitat funcional. Les nostres activitats s’han adreçat a les persones que tenen dificultats lectores permanents. No s’ha ofert, com a experiència, la possibilitat d’usar els fons per a persones amb dificultats transitòries, com ara les persones migrants.
Podem contar dues experiències ben diferents, però amb un nexe comú: la lectura col·lectiva i compartida a la Biblioteca. En cadascuna, es van adquirir lots d’un mateix títol perquè els alumnes d’una classe o d’un col·lectiu pogueren treballar alhora.


La primera activitat, que esperem continuar quan les condicions siguen propícies, es basa en proveir a una classe amb alumnes amb síndrome de Down d’un lot de llibres. El professorat encarregat de l’activitat es compromet a replegar-ne els exemplar i a fer al llarg del trimestre diferents visites a la Biblioteca, de forma que hi fan lectures col·lectives en veu alta en un espai reservat per al grup. És important aclarir que l’activitat forma part del procés formatiu. No és una activitat aliena a l’educació formal. La selecció dels títols la fa el professorat i nosaltres en garantim el exemplars i un espai on es troben el més còmode possible. És a dir, els integrants tenen el seu exemplar per fer una lectura individual i, d’una altra, venen a la biblioteca per tal de llegir fragments en veu alta i compartir-ne els significats. Fa goig veure com hi acudeixen i com aprofiten el temps.


La segona activitat es va organitzar conjuntament amb la Escuela de Pensamiento Libre, una associació que promou el diàleg entre ciutadans amb o sense discapacitat intel·lectual. Va ser una Jornada que se celebrà als jardins de la Biblioteca i que consistia a promoure una mena de clubs de lectura puntuals amb títols de lectura fàcil. Nosaltres oferirem diferents lots de llibres (des de Frankenstein a Dr. Jekyll i mr. Hyde) a la Escuela de Pensamiento Libre. Ells van formar grups amb persones amb discapacitat intel·lectual. La Jornada va consistir en la coordinació de diferents clubs (cada grup havia llegit un títol) en què també van integrar-se professionals de biblioteques o treball social. Cada grup tenia una persona que coordinava els torns de paraula. Després, amb l’ajuda dels graffiters del barri, les persones discapacitades van pintar amb esprais sobre cartró ploma les conclusions de les lectures. L’experiència va concloure amb una demostració de dansa inclusiva al creuer de la biblioteca. Estem pensant a organitzar un altre encontre per a l’any vinent.


La pandèmia ha sigut un entrebanc difícil d’assimilar. És evident que haurem de pensar a retrobar tots els col·lectius. Nosaltres haurem de continuar. Si una biblioteca no té fons per començar, podem oferir per préstec interbibliotecari els títols que ja tenim. És qüestió d’imaginar i de col·laborar amb organitzacions que tenim més a prop del que sembla. No hem d’oblidar que les biblioteques han de promoure la lectura per a qualsevol col·lectiu. És la nostra tasca.

Romà Seguí Francès, Director de la Biblioteca Pública de València Pilar Faus