Skip to content

La mediació adulta en la LIJ en valencià

Un prosumidor (en anglés, prosumer) és aquell consumidor de literatura amatent, ben informat i ben documentat sobre els llibres que llig o sobre els que indueix a llegir els altres. Aquest perfil de lector proactiu fomenta l’hàbit lector engrescant-ne el consum en els entorns familiars, relacionals o professionals. Fins i tot hi ha qui, sense saber-ho, contribueix al procés de desenvolupament i millora dels productes literaris, amb accions, a priori, intranscendents, com ara accedir als canals preceptius de difusió en línia (pàgines web d’editorials, portals de crítica especialitzada, xarxes socials, etc.) i abocar-hi opinions sobre lectures. En aquestes línies explicarem què podem fer els adults per afavorir l’educació literària dels nostres xiquets i joves, siguen fills, familiars o alumnes. En altres paraules: com els podem convertir en prosumidors per tal d’acompanyar-los i assessorar-los en la tria de llibres.

COM A FAMILIARS

Siga quin siga el rol (pares, docents, prescriptors o mers lectors), i independentment també del domini que tinguem de l’idioma, qualsevol persona adulta podrà exercir com a prosumidor de lectura en valencià si alguna vegada es troba davant de la tessitura d’haver d’ajudar un infant o jove en l’elecció d’una determinada obra literària. De bona veritat. De fet, podem ocupar-nos-en sense necessitat de ser lectors habituals. Podria fer-se’n càrrec inclús algú poc o gens avesat a la lectura. Amb certa regularitat, o potser ben a la llarga, el fet cert és que tot el món hem hagut d’exercir alguna volta de mediadors. Per exemple, quan adquirim un llibre infantil o juvenil per als nostres fills, nebots o afligits, o quan els acompanyem en la tria a peu de llibreria o davant de la pantalla d’un dispositiu electrònic. La peripècia serà exponencialment semblant a quan comprem o regalem un llibre a altres persones adultes, com ara la nostra parella sentimental, el company de faena, l’amic de l’ànima o l’amic invisible per Sant Jordi o Nadal; inclús a qualsevol altre que ni tan sols sabem qui serà: pensem, sense anar més lluny, en aquells que treballen com a gestors públics amb competències en cultura i lectura. Fins i tot, quan ―per què no?― ens en regalem un a nosaltres mateixos, ni que siga amprant-lo de la biblioteca del poble o del barri.

Ara bé, què passa si no tenim la formació pertinent? No patiu, cap problema tampoc. Si tenim por a fallar, sempre podem recórrer a agents professionals vinculats a l’ecosistema del llibre i la lectura: bibliotecaris, comercials o llibreters estaran encantats d’ajudar-nos. L’assessorament per part d’un prescriptor de confiança resultarà, sens dubte, decisiu. L’encertarem de segur i alhora potenciarem el comerç de proximitat. Ara bé, tampoc no podem negar la realitat. Hi ha qui per falta de temps, comoditat o pragmatisme, recorre a la compra de llibres en línia, àmbit en què plataformes virals com Amazon s’emporten la part més gran del pastís. Poc o ben habitual en segons qui, aquesta praxi genera –valors ètics a banda– un inconvenient ben gros a molta gent. Perquè, com podem assessorar-nos a nosaltres mateixos a l’hora de triar un bon llibre infantil o juvenil en valencià?

Internet serà, en aquest sentit, el nostre paracaigudes salvador. Curiosament, un dels principals factors distorsionadors de l’hàbit lector en xiquets i adolescents pot resultar l’aliat més gran de la lectura, per molt paradoxal que parega. Si la sabem utilitzar com escau, la xarxa de xarxes serà l’espai impersonal que ens proveirà, més i millor, de la informació necessària a l’hora d’adquirir ―o no!― un llibre. Això és, l’entorn que vos farà passar de consumidors literaris convencionals a promusidors i que vos convertirà, quasi sense pretendre-ho, en mediadors autodidactes.

Si no disposem de temps per a documentar-nos llegint ressenyes o crítiques literàries en revistes divulgatives, podem optar per la immediatesa i la brevetat dels booktrailers. Quan busquem informació sobre qualsevol llibre infantil o juvenil en valencià que vulguem adquirir, descobrirem que la plataforma YouTube en va plena, d’aquests vídeos promocionals ex professo. D’ús habitual per part d’editorials, autors i il·lustradors, el booktrailer és un recurs persuasiu lligat especialment a l’àlbum il·lustrat infantil i la novel·la gràfica juvenil. Aquest producte audiovisual té per objectiu últim incentivar la lectura del llibre referenciat, però requereix sobretot un públic àvid i crític, capaç d’omplir els buits que genera un discurs replet d’el·lipsis i dotar-lo de sentit. Els booktrailers entaulen un diàleg amb el prescriptor o mediador i ofereixen les claus d’un relat necessàriament breu, estimulant, eloqüent i precís.

Hi ha, però, un tocat. El principal hàndicap és que solen ser produïts per les mateixes editorials o per empreses de disseny gràfic afins i, en conseqüència, resten desproveïts de crítiques que puguen qüestionar cap aspecte tècnic o argumental de la lectura publicitada. Tanmateix, solen reportar-nos una visió completa i nítida ―sense espòilers!― pel que fa a l’estètica i el contingut. Professionalment, recomane que abans d’adquirir cap llibre, fins i tot a la llibreria estant, en donem una ullada ràpida des del mòbil, si dubtem a l’hora de fer efectiva una compra.

Si sou dels qui passen hores davant de les pantalletes, val a dir que el ventall d’espais on assessorar-vos sobre LIJ en valencià és ben ampli. Hi ha comunitats lectores de tiktokers, instagramers, goodreaders… No vos ho acabareu. En tot cas, YouTube continua sent, ara com ara, la font audiovisual amb més càrrega de continguts. Serà precisament allà on trobareu els booktubers. L’accepció booktuber deriva de la fusió del terme en anglés per a llibre, book, i la referència abreujada del nom de la coneguda plataforma (a imitació del clixé genèric youtuber) i fa al·lusió a la comunitat de creadors de contingut que comparteixen en streaming gravacions sobre llibres. El fet d’abocar opinions i recomanacions a la xarxa fa que la presentació del producte literari esdevinga més dinàmica i fluïda, en tant que permet la interacció instantània ―oral i escrita― amb l’espectador. Els booktubers són persones influents sense límit d’edat que recomanen, ensenyen o comenten els llibres que han llegit, estan llegint o llegiran. Però sobretot són veus crítiques independents. Ànimes lliures que diuen la seua sense embuts ni pèls a la llengua. És a dir, sense lligams professionals amb cap hòlding editorial.

En la nostra llengua hi ha proliferat últimament uns quants canals ben recomanables, quan pocs anys arrere no n’hi havia gaires: «Recomanacions de Llibres», «Paper i píxels» i poca cosa més. En canvi, coincidint amb l’esclat de la pandèmia de resultes de la COVID-19, n’han sorgit una caterva: «Paraula de Mixa», [MQR1] «La prestatgeria de Marta», [MQR2] «Llig-me», «Entrelletres» o «La mar de llibres» en són només alguns dels més destacats, amb entrades de periodicitat contínua. Ves per on, ara n’hi ha una fotracada: pedagògics, juvenils, conduïts per influencers adolescents, etc. Així que no ho dubteu: introduïu els noms d’aquests canals en el vostre cercador de referència i pareu-ne l’orella!

Si, en canvi, sou més de tafanejar text en comptes de vídeos, la xarxa també està farcida d’epitextos virtuals, terme que aixopluga qualsevol informació afí a un llibre que circule per Internet. La majoria d’editorials disposa d’un aplec variat de xarxes socials, entorns que interactuen de tu a tu amb el comprador potencial tot generant un intercanvi fluid de coneixements i opinions. En tot cas, si preferiu informació experta i professional, sempre podeu recórrer a revistes especialitzades en línia o visitar portals web que analitzen amb rigor els darrers títols publicats. Per no perdre pistonada respecte de les últimes novetats, recomanem encaridament les entrades setmanals de la revista digital Faristol (ClijCAT) o les recensions del portal Gretel. Hi trobarem crítiques per a totes les edats entre els zero i els díhuit anys, això és, tot l’espectre literari infantil i juvenil, amb ressenyes ―afalagadores o incendiàries!― que són tota una delicatessen.

Al mateix temps, la xarxa s’encarregarà de mantenir-nos al corrent dels guardons literaris que s’hi atorguen periòdicament. La concessió d’un premi reputat dona valor al llibre condecorat i situa l’autor en l’aparador mediàtic. Els premis literaris en llengua catalana no condicionen substancialment les balances de vendes, encara que tenir més difusió en mitjans sempre ajuda a guanyar adeptes.

Les lectures infantils i juvenils són, amb molta diferència, el producte literari més rendible per a la indústria editorial. No és cap secret que aquests materials apuntalen des de fa temps el sector del llibre arreu d’Occident. Estadística en mà, per a la majoria d’empreses editorials, la literatura per a xiquets i adolescents suposa dos terços del volum total d’ingressos. En consonància amb això, les webs editorials en llengua catalana s’hi han sabut ressituar de manera reeixida. Aquests portals en línia ―moderns, dinàmics i intuïtius― se situen a l’altura de qualsevol altra gran literatura. Des d’aquests aparadors avantguardistes ofereixen una amalgama inesgotable d’informació supletòria: cobertes en alta resolució; previsualització gratuïta de les primeres pàgines o capítols; descàrrega, també debades, de materials didàctics addicionals; enllaços amb altres obres d’una mateixa autoria, temàtica o col·lecció, o accés directe a tot l’engranatge de xarxes socials interrelacionades i marxandatge promocional.

Fa temps que regalar un llibre infantil en valencià ha de deixat de ser un acte reduït només a l’acció de lliurar en mà l’exemplar imprés com a objecte únic i exclusiu. Hui en dia, la relació del lector infantil o juvenil amb un llibre va molt més enllà de l’estricte acte de llegir, entre els recursos previs generadors d’expectativa i els recursos de continuïtat i assoliment dels coneixements reportats per la lectura. Materials didàctics, jocs de taula recreatius, pòsters, samarretes, peluixos de joguet, agendes escolars i resta de marxandatge promocional. Fins i tot, adaptacions musicals o teatralitzades. La llista és infinita!

Per últim, és just incitar-vos a assistir, també, a fires del llibre. Amb els fills, els alumnes… o amb vosaltres mateixos! La Fundació FULL organitza fa anys la Plaça del Llibre en valencià, un projecte amb cada volta més volum d’oferta i agenda. Poblacions com ara Elx o Gandia s’hi han sumat a Alacant, València o Castelló. Però si tampoc sou massa d’anar a fires, sempre podeu sorprendre’ls ―i sorprendre-vos!― visitant un bibliobús, un bibliocafé o una biblioplatja… Cada dia n’hi ha més, als nostres pobles i ciutats. Tafanegeu i deixeu que hi tafanegen. Sense pressa. I entreu a les llibreries de tota la vida i feu el mateix. Tingueu paciència, perquè són espais en què el temps es deté, per a nosaltres i per als menors que ens hi acompanyen. Toqueu les lectures, fullegeu-les. Obriu un llibre i un altre i un altre. Compareu-los. I, com déiem, no dubteu mai a demanar-li consell o parer al llibrer. Fins i tot, no vos sàpia greu, contrasteu tal parer amb la crítica en línia de torn.

COM A DOCENTS

L’estudi prospectiu Hàbits i tendències de lectura al sistema educatiu valencià (2015), en copsar les respostes proferides per tres milers d’estudiants de vora mig centenar de centres escolars del sud del país, posava de manifest la importància dels programes d’ensenyament en valencià a l’hora de garantir i salvaguardar la lectura en la nostra llengua. A grans trets, només els escolaritzats en programes educatius que tenien el valencià com a llengua vehicular habitual atresoraven índexs de lectura (voluntària i prescriptiva) equilibrats en valencià i en castellà, segons s’inferia dels resultats de l’estudi.

A hores d’ara, la implementació del model actual de plurilingüisme a escoles i instituts per part del Govern del Botànic ha significat, a peu d’aula, un retrocés en la metodologia d’immersió lingüística i en les hores d’ensenyament real en valencià sense precedents. Ara bé, deixant de costat desafeccions, quimeres o reticències, què podem fer els docents per tal de continuar garantint uns índexs de lectura en valencià (escolar i lúdica) mínimament assenyats? D’entrada, als mestres i professors els aconsellem seguir, fil per randa, aquestes mateixes recomanacions adreçades a progenitors i familiars de lectors en etapa formativa. Deixeu-vos assessorar pels bibliotecaris i els llibrers. Navegueu per Internet, sense por de naufragar, a la recerca de novetats literàries per al vostre alumnat. I, de pas, per què no, regalem-nos de tant en tant un bon llibre infantil i juvenil a nosaltres mateixos!

En matèria de lectura literària circumscrita a l’àmbit educatiu, eviteu reproduir els errors de la «vella escola», en què això de llegir competia en exclusiva a les àrees lingüístiques. Ensenyar ―ensenyar bé― implica una renovació pedagògica constant i una voluntat de reciclatge sempiterna. Diu que ara s’estila això de treballar per projectes i per àmbits. Perfecte. Mel. Aprofitem precisament aquestes metodologies noves per a implementar la lectura literària en llengua pròpia al marge de la matèria de Valencià. De llibres en el nostre idioma, n’hi ha a grapats, de ficció i no-ficció, per a treballar-los com a contingut en la resta d’assignatures del currículum. En Primària i en Secundària. Hi ha lectures que tracten d’esport i hàbits saludables, de música, de geografia, de biologia, de lògica i matemàtica… De tot. I els docents hem de ser-ne garants i conéixer a bastament les novetats per a poder compartir-les amb l’alumnat.

Per això mateix, busqueu sense pausa. Anys arrere, la tasca de recerca era una miqueta àrdua. En canvi, ara, les mateixes editorials ens ho donen tot mastegat. Com advertíem adés, si ens capbussem en qualsevol web editorial, trobarem, al costat del llibre referit, portada, sinopsi, booktrailer, dossier d’activitats i, pràcticament sempre, l’opció de descarregar en PDF les primeres pàgines o capítols de l’exemplar consultat. Sovint podem llegir debades un 20 %, volum suficient per a decidir si una lectura pot ser de l’interés dels xiquets o adolescents de què estem a càrrec.

Tampoc desaprofiteu l’oportunitat de portar un escriptor en valencià a l’aula. Als alumnes els marcarà. Per a bé, positivament. Encara que podem i devem compaginar la lectura d’obres escrites per autors nostrats amb la lectura d’escriptors forans ―disposem d’innombrables traduccions en la nostra llengua―, difícilment podrem convidar a l’escola, institut o facultat un bestseller anglosaxó que publica des de l’altra banda del món. La majoria de col·leccions literàries combinen de manera equilibrada la presència d’autors nostrats amb autors internacionals. Això genera un efecte d’homologació, una igualtat de condicions harmònica, que, en termes absoluts, és certament real.

Programes com «Autors a les aules» possibiliten la visita sense cap despesa d’escriptors als centres educatius, presentacions de llibres, dinamitzacions en entorns geogràfics o en escenaris històrics reals, etc. Perquè encara que el valencià no gaudisca d’una normalitat plena en àmbits com ara l’administració pública, l’atenció sanitària o la retolació en el sector privat ―per esmentar-ne només alguns―, el fet cert és que, en matèria literària, la varietat de productes (quant a autories, gèneres, oferta, distribució, premis, indústria editorial, prescriptors, etc.) està a l’altura de qualsevol idioma global. Aprofitem-ho i fem que se n’aprofiten.

Gonçal López-Pampló, editor literari de Bromera, parlava en un article recent de la dificultat que els comporta a les editorials l’exercici d’haver de destriar el gra de la palla. Aquest filtratge quantitatiu i qualitatiu corrobora que en aquest país nostre potser no hi ha editorials grans, però sí grans editorials amb professionals gegantins al darrere que garanteixen una oferta meditada i calibrada de productes de qualitat. Ara bé, si el primer filtre competeix als editors, el segon graó ha de ser ja cosa nostra; segurament amb l’ajuda dels diversos agents implicats (docents, bibliotecaris, prescriptors, llibrers, formadors i, ves per on, també creadors). Perquè en matèria de lectura, si ens ho proposem, tots podem fer de mestres, al marge de si n’exercim o no professionalment. Si encara no ho teníeu del tot clar, ara és l’hora de capgirar les sinergies. Endavant!


 [MQR1]Aquest porta en marxa des de 2014. Ho marque perquè pense que caldria no incloure’ls dins d’aquests que han sorgit a conseqüència de la pandèmia…

 [MQR2]Aquest en concret no ha sorgit ara en pandèmia, du en marxa des de 2017.

He comprovat la resta i sí que es poden considerar de pandèmia, tot i que els dos últims canals es van crear en 2019 i el gener de 2020 abans de l’esclat de la pandèmia, respectivament. És cert, però, que és possible que s’hagen fet més populars a conseqüència de la pandèmia, tant «Entrelletres» i «La mar de llibres».

Jo no diria que aquests canals han sorgit de resultes de la pandèmia. Potser canviaria sorgir per estendre o fer-se més popular