Skip to content

El temps lector, la millor inversió familiar 

Llegir als nens des de molt jove estimula l'adquisició de vocabulari i habilitats, segons un estudi. Per tant, abans que arribin a l'escola primària, aquests nens i nenes tenen habilitats de lectura més altes.

-Aquest és el petit Blau i aquest altre és el petit Groc -mentre posava les peces rodones de paper de color sobre l’escenari de cuir.

Aleshores, vaig improvisar una història sobre els dos colors. Petit Blau i petit Groc, dos amics íntims que havien marxat de passeig junts[1].

Amb aquestes paraules el dissenyador i autor Leo Lionni (Amsterdam, 1910 – Toscana, 1999) descriu la gestació d’un dels àlbums il·lustrats de referència de la literatura infantil mundial: El petit Blau i el petit Groc (Kalandraka, 2019). Tot neix de la necessitat d’un avi, Leo Lionni, de tenir els seus nets, Pippo i Annie, distrets durant un viatge en tren a Greenwich. La magistralitat de Lionni no només rau en la capacitat d’invenció, de creació de dos personatges a partir de dues taques de colors -capacitat excepcional si tenim en compte la seva trajectòria com a inventor d’històries tan referencials com Frederick, Neda-que-neda o El somni d’en Mateu-, si no també en la seva voluntat de compartir el temps, de fer únic i còmplice el viatge de l’avi amb els nets, i de pensar que els infants tenen capacitat per entendre, a la seva manera, els contes llegits o narrats encara que els dos personatges principals siguin dues taques de color!

Serveixi l’exemple de Leonni per il·lustrar la importància de llegir en el si de la família -concepte que inclou totes les seves excepcions actuals. D’aquesta relació -família vs. lectura- se n’ha parlat molt i de forma extensa. Se n’han fet múltiples estudis on ens diuen que, per exemple, els infants que de petits llegeixen més tenen més possibilitats –valorat en un 15% superior[2]– d’assolir un nivell d’estudis major que no pas els que són menys lectors. S’ha observat que aquesta influència té relació directa amb l’acompanyament lector fet a casa –pares que expliquen contes als infants-, amb la quantitat de lectures a l’abast –quantitat de llibres a l’habitació de l’infant- i un entorn social determinat amb més o menys hàbit lector adquirit.

Com ens relata l’ActuaLitté[3], s’ha demostrat que:

Llegir als nens des de molt jove estimula l’adquisició de vocabulari i habilitats, segons un estudi. Per tant, abans que arribin a l’escola primària, aquests nens i nenes tenen habilitats de lectura més altes.

És, doncs, en mans de la família la rel necessària, l’adob, de l’adquisició de l’hàbit lector dels fills. I no espereu que l’escola faci aquesta feina[4] ja que, al cap i a la fi, la influència de l’escola en les persones enquestades i entrevistades en l’estudi citat acabava per sumar zero. És a dir, l’escola tot i els esforços esmerçats, i per suposat amb honroses excepcions, no aconsegueix augmentar l’hàbit lector dels seus alumnes, però tampoc en provocava la seva destrucció.

I si no feu un estudi empíric i pregunteu-vos qui va influir especialment en el vostre procés d’adquisició d’hàbit lector i quin és el primer moment lector que recordeu. És molt probable que les vostres respostes no s’allunyin gaire de les que any rere any recullo dels meus estudiants d’Educació de la Universitat de Girona:

Les persones que han marcat especialment les meves lectures són els meus pares i la meva àvia, ja que des de petita els meus pares em llegien un conte abans d’anar a dormir i, sempre que anava a casa la meva àvia em tancava al seu despatx i intentava llegir els seus llibres[5].

O quan els entrevistats són els pares d’aquestes alumnes -recordem que estan cursant 4t curs d’Educació a la UdG-, alguns dels moments viscuts per part dels progenitors amb els seus fills i que resten en el record són:

Des de ben petita, cada nit llegíem un conte abans d’anar a dormir. Era un espai de calma molt bonic, on tant el pare com jo desitjàvem que les històries que t’explicàvem et portessin als dolços somnis. Aquells moments abans d’anar a dormir, es van tornar més especials quan vas començar l’educació infantil i amb aquesta el teu interès en la lectura, ja que l’únic que volies fer era explicar tots els contes haguts i per haver al teu estimat germanet[6].

El valor del temps

En les diferents recerques que s’han desenvolupat a l’entorn de la relació entre la família i la lectura s’ha estudiat especialment la relació dels progenitors i el temps que dediquen a llegir. Aquesta anàlisi ha demostrat que com més extensa i profunda és aquesta dedicació, més alta és la seva influència sobre l’adquisició de l’hàbit lector dels infants -i si no només cal retornar a l’experiència de Lionni amb els seus nets. S’ha observat que aquesta dedicació pot ser clarament significativa i definitòria del posterior nivell cultural i del desenvolupament de l’hàbit lector a la llar familiar. En aquest sentit l’estudi Estructura del entorno educativo familiar: su influencia sobre el rendimiento y el rendimiento diferencial. Volumen II (2013; 15)[7] analitza les dades obtingudes en l’estudi PIRLS-TIMSS 2006 i conclou que com més hores setmanals dediquen els pares a llegir a la llar -qualsevol tipus de lectura-, millor rendiment obtenen els alumnes en les proves.

Podríem defensar que si tenim fills, siguin de l’edat que siguin, la millor inversió pel seu futur és ni més ni menys que explica’ls-hi contes, i convertir/compartir la narració en el tercer vèrtex d’un triangle afectiu en el que als altres dos vèrtexs hi hagi els familiars narradors -sigui quina sigui la relació que tinguin amb els infants- i en l’altre els familiars oïdors -tinguin l’edat que tinguin. I és que massa vegades hem pensat que el llibre/lectura esdevé la baula d’una cadena de transmissió del lector adult vers el lector primerenc, quan a l’hora de la veritat l’objecte llibre/lectura no deixa de ser la tercera pota d’una relació afectiva sobre la qual aquells moments lectors, aquells instants de complicitat, aquella experiència lectora esdevé clau per a la posterior adquisició d’un bon i ferm hàbit lector.

I la clau de tot plegat rau, en part, en el nivell d’estudis dels progenitors -a partir de la recerca efectuada per Clark i Picton[8]-, en la quantitat de llibres que els nens i nenes tenen a l’abast o en la projecció de la perspectiva lectora que els pares transmeten als seus fills, però la fórmula màgica està en les petites accions personals, accions senzilles i quotidianes, com ara animar els nens a llegir i que ens vegin llegint, llegir en veu alta, cantar, recitar i, en definitiva, compartir la lectura, accions que poden contribuir positivament a les actituds i el comportament lector dels infants de forma més eficaç i que s’allunyen dels grans estudis estadístics i s’acosten a la realitat de cada família.

Per al desenvolupament de l’hàbit lector és necessari, doncs, la constància, l’apropament, la dedicació i la voluntat explícita de transmetre aquest hàbit per part dels progenitors. Una voluntat explícita recolzada per l’exemple propi que, a la llarga, es convertirà en essència bàsica per transmetre i mantenir la flama lectora en els fills. I per a tot això cal temps: estones de privacitat, de complicitat, de dedicació i compartició en els que l’infant sigui conscient que el narrador viu en ell i per ell.

La majoria dels joves senten que els adults l’animen a llegir. I encara més, diuen que veuen llegir els pares! Però com a societat hauríem de vetllar perquè tots i cada un dels nostres infants tinguin l’oportunitat d’experimentar la convivència i la complicitat lectora amb els seus adults. I en aquesta faceta l’escola hi juga un paper cabdal.

Essencialment l’escola -i la seva ben dotada biblioteca escolar, amb el personal a càrrec que li correspon- és capaç, a partir d’una observació atenta, constant, quirúrgica i precoç, de conèixer el benestar lector de cada infant i, si cal, dissenyar un currículum específic per a que l’equitat lectora sigui una realitat. I l’afectivitat lectora que li manca a un infant pugui ser compensada per l’escola mercès a una discriminació positiva. La lectura és, sense cap mena de dubte, una de les bases d’una societat més equitativa, culturalment completa i socialment justa, i no ens podem permetre el luxe de deixar ningú enrere.

Ei, i després arriba l’adolescència…, però això ja són figues d’un altre paner.


[1] LIONNI, Leo (2021). Entre mundos. Una autobiografía. Pontevedra: Kalandraka. (p. 286). Traducció pròpia.

[2] https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/323079/jpr1de1.pdf?sequence=1 (p. 283)

[3] https://www.actualitte.com/article/monde-edition/faire-la-lecture-aux-nourrissons-ne-peut-pas-faire-de-mal-bien-au-contraire/82654

[4] Op. Cit. (p. 284)

[5] Carla R. Quadern de bitàcola 2021-22.

[6] Maria D. Quadern de bitàcola 2021-22.

[7] https://www.educacionyfp.gob.es/inee/dam/jcr:4f260ded-9dac-4de4-ad1f-50ee6a238e3e/dtcorral.pdf

[8] CLARK, Christina; PICTON Irene (2012). Family Matters: The Importance of Family Support for Young People’s Reading. National Literacy Trust