Contar i llegir és divertit

La Biblioteca Pública Municipal Carme Miquel de Gata de Gorgos, amb quasi 40 anys al servei de tot un poble, està adherida al projecte Biblioteques Sostenibles: s’hi introdueixen l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible a les biblioteques públiques i volem garantir i reduir les desigualtats existents en la ciutadania. Des dels inicis, la biblioteca ha apostat per fomentar la lectura amb els més menuts i, juntament amb les famílies, duem a terme moltes activitats, encara hui dia.

Una biblioteca ha d’estar viva i per això hi hem de fer activitats participatives.

En aquest article contaré l’experiència tan bona que hem tingut amb els xiquets i les xiquetes del poble per donar a conèixer la biblioteca i formar lectors: si aconseguim que un menut tinga gust de llegir, quan serà gran també en tindrà.

Començaré parlant de la Bebeteca en una biblioteca i de Benvinguts a la lectura per fomentar la lectura a la biblioteca en xiquetes i xiquets de 0 a 3 anys.

L’any 2006, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana va posar en funcionament el projecte pilot Benvinguts a la lectura a sis poblacions de la Comunitat Valenciana: dues de Castelló, dues de València i dues d’Alacant. Una va ser la nostra biblioteca de Gata de Gorgos i hui dia continuem portant endavant aquest projecte, ja que creiem que és molt bo per a acostar a la biblioteca famílies amb bebés i donar-la a conèixer. Cal involucrar tota la comunitat en la promoció del gust per la lectura des del primer moment de vida i establir un vincle afectiu entre adults i bebés.

El primer que fem dins d’aquest projecte és conèixer els bebés que han nascut durant l’any. Per a fer-ho, anem al Registre Civil del poble i agafem el nom i l’adreça de les famílies que han tingut un bebé durant l’any. A continuació, redactem una carta en què els convoquem a una activitat a la biblioteca un dia concret, perquè vinguen amb el seu bebé i coneguen la Bebeteca que hi ha. En aquesta activitat ­–que normalment duem a terme divendres de vesprada a les 18 hores–, la Regidoria de Cultura i les bibliotecàries els parlem als pares i mares de la importància de promoure el gust per la lectura en el bebé des d’aquest mateix moment i també els hi impliquem.

Aquest primer dia, fan una visita per tota la biblioteca, entreguem el carnet d’usuari de la biblioteca al bebé i els regalem un llibre, que esperem que siga la porta d’accés al fons de llibres de la biblioteca i a la seua trajectòria com a lector i usuari.

Volem que aquest projecte tan bonic d’apropar la biblioteca als bebés i a les famílies siga un avançament en la tasca d’afavorir el coneixement dels llibres en les famílies i un pas endavant en el nostre objectiu de treballar per fomentar la lectura en tota la ciutadania.

Podem dir que fins hui no hem tingut cap entrebanc amb les famílies; han acudit amb molta alegria a la biblioteca quan han rebut la carta; fins i tot durant la pandèmia vam fer arribar la carta, el carnet i el llibre a tots els bebés.

Valorem molt positivament aquesta activitat que duem a terme a la biblioteca cada any dues vegades, durant els mesos d’abril i d’octubre, i aconsellem i animem que la duguen a terme totes les biblioteques. Les fotos de Benvinguts a la lectura de cada any romanen exposades a la biblioteca. L’aliança entre famílies i biblioteca és essencial per a establir les condicions idònies que permetran l’èxit del projecte.

Els xiquets i les xiquetes van creixent i aleshores els oferim l’Hora del conte. Aquesta és una de les activitats més clàssiques i, afortunadament, conegudes a moltes biblioteques: una persona adulta llig o narra un conte a les xiquetes i els xiquets.

Per mitjà de la narració d’històries infantils, els xiquets i les xiquetes aprenen el món màgic de la literatura; és molt important que des de menuts comencen a descobrir el plaer per la lectura. L’objectiu principal d’aquesta activitat és proporcionar-los encontres amb els llibres, que aprenguen a escoltar i estimular-los amb la fantasia.

Per a poder dur-la a terme satisfactòriament a la biblioteca pública, és necessari un racó sense prestatgeries i relativament ampli. El narrador o narradora es pot asseure en una cadira amb els i les oients al seu voltant. Per donar-li certa continuïtat i eficàcia a l’activitat, s’hauria de fer cada setmana o cada quinze dies, amb una durada aproximada de mitja hora.

La Biblioteca Pública Municipal Carme Miquel de Gata de Gorgos la du a terme cada divendres de vesprada, a les 17.30 hores. Tenim una estora a la Bebeteca on seuen les xiquetes i els xiquets a escoltar el conte, al voltant de la bibliotecària, qui els ensenya els dibuixos dels contes al mateix temps que el narrador o narradora (que pot ser la mateixa persona o una altra de diferent) els va contant. La major part de les vegades són les bibliotecàries les que narren els contes, però n’hi ha d’altres que són persones del poble que venen a contar una història als més menuts i menudes. Així mateix, quan el pressupost ens ho permet, portem grups d’animació que narren els contes. Això sol ocórrer en dates concretes, per exemple per celebrar el Dia de les Biblioteques, el 24 d’octubre; el Dia Internacional del Llibre Infantil, el dia 2 d’abril, o el Dia del Llibre, el 23 d’abril. Després de la narració del conte, donem a cada usuari un dibuix que hi està relacionat per pintar o fer algun treball manual que es referisca a la història.

Des de novembre de 1994 duem a terme aquesta activitat amb una bona afluència, cosa que ens alegra molt. Fins i tot durant el confinament cada setmana es contava el conte a través de la pàgina de Facebook de la biblioteca, en l’Hora del conte des de casa.

Moltes vegades portem cartells a l’escola per comunicar el conte que toca aquella setmana i, així, fer nous usuaris de la biblioteca. És una activitat d’animació lectora que duem a terme a la biblioteca per als més menuts i sempre estem treballant per a millorar-la. Podríem dir que l’avaluació de l’Hora del Conte a la biblioteca és molt bona, ja que tots els xiquets i les xiquetes venen cada divendres amb pares, mares o iaies. Qui no té el carnet de la biblioteca, se’n fa un i s’emporta llibres a casa en préstec en acabar la sessió. Curiosament, els i les acompanyants dels xiquets també se’n fan el carnet, agafen llibres i fan ús de la biblioteca.

Una altra activitat que duem a terme amb els més menuts i les més menudes del poble són les Visites que les guarderies ens fan cada any: venen d’excursió a la biblioteca perquè els ensenyem la biblioteca i per gaudir dels contes i del plaer dels llibres.

Com que una de les missions de la biblioteca pública és prestar suport i participar en programes i activitats d’alfabetització per a tots els grups d’edat, treballem molt amb l’escola pública del poble des de sempre. Així doncs, aquesta biblioteca respon a les necessitats formatives i d’oci dels ciutadans i les ciutadanes, una de les quals és el Foment lector amb tots els i les alumnes de l’escola, també els més menuts, de 2 i 3 anys. Formem totes les xiquetes i els xiquets del poble en l’ús i el funcionament de les instal·lacions i els serveis de la biblioteca i fem sessions d’aprenentatge segons l’edat de l’alumnat.

COM ES POT TROBAR UN LLIBRE A LA BIBLIOTECA

Amb jocs que són divertits, utilitzant cartells que tenim a les prestatgeries de les diverses seccions de llibres que poden trobar a la sala infantil. Així aprenen les diferents seccions que hi ha i els ajuda a utilitzar la biblioteca de manera independent i autònoma.

Els xiquets i les xiquetes hi arriben durant l’horari escolar amb la mestra o mestre. Primerament, fem una visita guiada per les instal·lacions i els expliquem totes les sales i seccions que hi ha. Després, sempre contem un conte i, a continuació, fem l’activitat que hem preparat aquell dia per a ells i elles.

Per exemple, tenim l’activitat «Espanta la por», que fa anys que fem junt amb l’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. O d’altres com «Matilda», «Pippi», etc., que són propostes d’animació lectora que hem creat expressament per als xiquets i les xiquetes. L’escola de Gata és molt participativa sempre amb la biblioteca i ve amb molt de gust a fer aquestes activitats de foment lector amb l’alumnat.

VIU LA BIBLIOTECA

Rutes de lectura Las tres brujas

Sempre m’ha agradat viatjar quan el blat verdeja. La plana, assedegada la resta de l’any, llueix amb orgull el seu color brillant i les atrevides taques de flors.

Hui jo vull vestir amb la mateixa frescor aquesta finestra que ens ofereix Full de lectura. Hi vull mostrar un camp desitjable, una trajectòria digna de recórrer. Preparar, amb aquest esquer, nous encontres en el camí.

Perquè Rutas de Lectura és, exactament, un camí on trobar-se. Un projecte de lectura compartida que l’equip TresBrujas va inaugurar fa ja quasi deu anys i que sempre està disponible gràcies al seu format web, on es pot consultar i descarregar, de manera lliure i gratuïta, la Guía para la comunicación en el aula, així com materials i títols nous que van constituint la proposta en curs, «Ellas viajan».

El punt de partida són sempre els llibres, les històries i la literatura oral, però privilegiem la utilització de l’àlbum il·lustrat com a gènere que proporciona una gran quantitat de recursos per a desenvolupar les competències lectores i literàries en tots els nivells educatius. Per la brevetat dels textos, integra les distintes situacions d’evolució lectora que conviuen entre l’alumnat, la qual cosa permet la participació de cadascú des del seu punt de vista. Per la varietat de llenguatges, estructures i codis comunicatius que fa servir —textuals, icònics, seqüencials i artístics— suposa una manera de llegir més rica, que ens permet abordar qüestions de l’educació literària —complexitat dels personatges, diversitat en les estructures narratives, aprofundiment dels temes tractats, ús de figures retòriques— que són més difícils de comprendre i aplicar per als nostres alumnes en obres narratives de més longitud. Finalment, el tractament de temes complexos, de gran sensibilitat, que aborden problemàtiques socials i personals, permet una conversa fluida i activa que ens fa reflexionar a propòsit de la realitat que vivim.

Les propostes es despleguen entorn de la conversa literària i, per a això, hem seleccionat el mètode Dime, d’Aidan Chambers, tant per la senzillesa com per la transformació profunda de l’espai educatiu. Dime parteix de quatre preguntes fonamentals que connecten la nostra experiència vital amb les lectures que fem: el que ens agrada i el que no ens agrada de l’obra —allò que sabem o creiem saber de manera directa, intuïtiva—, els dubtes que ens genera el text i les connexions o patrons de relació amb altres obres i sabers, que formen part del nostre intertext lector.

Durant la lectura compartida sorgeixen interrogants nous, perquè obrim un procés en què necessitem comprendre: «Per què els autors van utilitzar aquesta tècnica o estructura? Com era l’època en què va viure aquest personatge? Hi ha una continuació de la història?…». El mètode Dime s’amplia amb les anomenades «preguntes especials», de què Chambers ofereix un gran nombre d’exemples que ens poden servir de guia. Són, no obstant això, preguntes que cada grup decideix i aborda de manera diferent, perquè no van encaminades a una compressió estàndard del text, a la trobada de respostes correctes que s’han decidit amb antelació. Defineixen, en realitat, la nostra relació amb l’obra, la nostra experiència de lectura com a grup i com a individus que formen part d’una comunitat concreta.

No ens estranyarà, per tant, que ens porten en direccions distintes, segons les experiències i les necessitats que s’han expressat. És l’essència del treball per projectes, on una sèrie de problemes i objectius rellevants mouen el grup a informar-se i organitzar una recerca, plasmant-ne els resultats en un producte concret. Rosa Piquín serà la nostra referent en aquest camp que domina tan bé. Per la nostra part, posarem l’accent en les accions de caire creatiu que formen part d’aquests projectes, perquè són les que permeten plasmar millor les vivències de l’alumnat, amb independència del seu nivell curricular. Dividirem aquestes activitats de creació en tres tipus, per a abordar-les amb més claredat: lingüístiques, plàstiques i corporals. Ara bé, destacarem com és de beneficiosa la relació constant entre unes i altres, ja que són només facetes diverses d’un mateix acte de comunicació; quan s’integren unes amb altres assoleixen tot el seu potencial i donen cabuda a la diversitat del grup que les utilitza.

En aquesta recerca de diversitat, d’un respecte per identitats plurals que poden conviure en igualtat, el projecte s’expandeix actualment amb el nom «Ellas viajan», de manera que es traça un recorregut pels viatges —interiors i geogràfics— que fan les creadores i protagonistes dels llibres seleccionats. Així doncs, pretenem enfortir la imatge de les dones, donant valor als seus sabers, coneixements, la seua capacitat d’adaptació i resiliència, eines que han utilitzat de manera constant per a sobreeixir els marges estrets que la societat els ha imposat al llarg de la història.

Les activitats que es proposen busquen recuperar àmbits quotidians com la tradició oral, les històries i receptes familiars o els jocs de carrer, alhora que altres conquistes que reben més consideració social, com ara la creació artística o la investigació sobre dones rellevants en la història i la ciència.

La situació creada per la pandèmia ha donat lloc a un projecte de lectura en espais públics a l’aire lliure, per omplir-los de contingut i de comunitat: l’exposició Ellas viajan, amb imatges originals de la il·lustradora Alicia Varela. Per mitjà de deu panells col·locats en punts diferents de les localitats que hi participen, es dissenya un recorregut per deu obres literàries escrites o il·lustrades per dones, a partir de les quals s’enfilen propostes per a conversar, jugar i crear de manera col·lectiva en família. Les lectures no estan dirigides específicament a la infància, sinó que s’han triat per la universalitat, la referència a experiències emancipadores de dones fortes que busquen el seu lloc al món i perquè apel·len als interessos de tots els públics. Els llibres seleccionats tracten de temàtiques variades: empoderament, migració, cohesió familiar, capacitat de transformació de l’entorn, investigació científica, filosofia, poesia, tradició oral… Tot i que es presenten entreteixits en el conjunt, prenen protagonisme en els diferents títols de la manera següent:

¡Malacatú!, de María Pascual de la Torre, és perfecte per a obrir la ruta per les paraules, a través del folklore que ens acompanya des d’abans del naixement. Enigmas, de Beatriz Martín Vidal, reprén els contes tradicionals i el viatge de l’heroi, que ens presenta diferències de gènere, simbòliques, per més que els distints autors que els han versionat hagen afegit elements propis de la seua època i el seu estil particular. Abecedario del cuerpo imaginado, de Mar Benegas i Guridi, ens ofereix l’oportunitat d’apropiar-nos d’aquesta veu poètica i artística, mentre que Jo, persona, del meravellós equip Wonder Ponder, ens l’ofereix com a matèria filosòfica del màxim nivell.

La jardinera, de Sarah Stewart i David Small, repeteix protagonisme —ja formava part de la Ruta 2: Elements de la comunicació— i ho fa per bones raons. Un estudi de l’obra ens permet veure que els fets històrics que narra són inseparables de les històries personals dels seus personatges i creadors, que necessiten la llum dels xicotets actes d’amor per combatre la foscor inevitable.

Sophie Scott Goes South (Sofía viaja a la Antártida, en castellà), d’Alison Lester, és el nostre bitllet a l’exploració científica. Hem unit aquest títol a un blog que pensem que és imprescindible: «Mujeres con ciencia», de la Universitat de Navarra, dedicat a difondre la contribució de la dona als distints àmbits del coneixement, especialment en ciències i tecnologia.

En Drawing from the City (Dibujo de una ciudad, en castellà), de Teju Behan, i Nani’s Visits (Las visitas de Nani, en castellà), deKarishma Chugani Nankani, les autores ho són alhora de les obres i dels desafiaments vitals que narren. Teju, nascuda en un llogaret on les dones no tenen permés desenvolupar carreres professionals, ens conta en primera persona la llibertat que li proporciona l’art, no només per a la seua trajectòria personal, sinó per als somnis de totes les dones que representa en els seus dibuixos. Per la seua part, Nani, la iaia de Karishma, mantindrà els fonaments de la seua extensa família al llarg i ample de globus tan ferms com si mai hagueren abandonat el seu lloc d’origen, alhora que integra la pluralitat dels països on es van assentant els seus fills i nets.

En Migrants (Migrantes, en castellà),Issa Watanabe ens conta el periple d’un grup d’animals que fugen. Carregats amb les seues possessions més preuades, deixen enrere un bosc sense fulles per creuar una mar fosca i impredictible, amb l’esperança d’arribar a un lloc millor.

El cercle es tanca i torna a començar amb Warszawa, una obra col·lectiva enfilada per Grazka Lange en què vint-i-sis relats breus, acompanyats d’altres col·leccions, fotografiades en pàgines desplegables, configuren el seu retrat de la capital polonesa, present, passada i futura. Ens reconeixem en l’altre, en la seua vida quotidiana i en els seus records i estretim els llaços entre generacions.

El viatge de lectures ens reuneix de nou. I des d’ací llancem la invitació a qui desitge acompanyar-nos en qualsevol dels trams.

Sobre l’estudi entorn de joves i lectura de la FGSR: deu notes i una estratègia multidisciplinària

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez (d’ara endavant, FGSR) va elaborar al llarg de 2021 un estudi sobre la relació dels adolescents amb la lectura. L’objectiu principal era comprendre com perceben i parlen els joves sobre la lectura, quin significat té per a ells llegir com a activitat d’oci i com es relaciona amb altres àmbits de la seua vida. No obstant això, aquest estudi tenia una finalitat més operativa, orientada a millorar el disseny dels projectes de la mateixa FGSR i aportar idees per a les propostes d’estratègies que poguera emprar la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura (Ministeri de Cultura i Esport) i la resta de les entitats culturals.

Per tant, la FGSR no pretenia aportar dades sobre el comportament lector dels joves tal com ho fa el Baròmetre d’Hàbits de Lectura (que elabora Conecta per a la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya), sinó mirar de descobrir més claus sobre les percepcions, prioritats i dificultats que hi ha davall de l’evolució de les dades. Justament un dels arguments per a emprendre aquest projecte era aconseguir una interpretació de la informació sobre l’evolució del percentatge de lectors al llarg dels anys. A partir del Baròmetre i altres informes internacionals que havíem analitzat, es podia inferir que en aquesta franja d’edats estan passant moltes coses que són capaces de definir un escenari nou per a la lectura en la nostra societat per als pròxims anys.

El projecte volia obtenir informació d’altre tipus, més pròxima als testimonis, més difícil d’encaixar en xifres i més orientada cap a l’anàlisi dels discursos. Per això, el treball de camp es va basar, entre altres, en tres recursos:

  • Enquestes a professionals de la biblioteca, l’educació i la llibreria, així com a pares d’adolescents.
  • Entrevistes individuals a adolescents.
  • Dotze focus groups amb adolescents lectors i no lectors (98 individus).

Així doncs, l’estudi es va centrar en un segment d’edats que a Espanya és el segon amb més proporció de lectors freqüents, amb quatre eixos fonamentals:

  • Conéixer la percepció que tenen els adolescents entorn de la lectura com a manera d’oci i els atributs que li assignen.
  • Analitzar les idees que tenen els joves sobre el que suposa, en la seua relació amb la lectura, el treball d’organitzacions com la nostra o el que duen a terme les institucions educatives o bibliotecàries, i de la resta dels estímuls que existeixen en la societat.
  • Obtindre unes conclusions pràctiques sobre els desafiaments principals que afronta la lectura, perquè es consolide com una manera d’oci cada vegada més atractiva i amb una presència rellevant en la vida de les persones.
  • Descriure un «escenari probable» per al futur a partir de les opinions dels adolescents i recomanar una estratègia d’aproximació cap a un «escenari desitjable» (planificació per escenaris).

Algunes de les opinions reiterades en els diversos grups focus i les entrevistes han sigut més sorprenents per a persones com qui escriu del que ho han sigut per als companys de la Fundació que treballen habitualment amb joves. És a dir, Lorenzo Soto –que és el nostre gran expert en aquest camp– somreia irònicament en observar el meu estupor en algunes de les sessions internes de treball dedicades a comprendre els blocs de dades i línies de verbatim. De qualsevol manera, la consolidació i l’anàlisi d’aquesta gran quantitat d’opinions ens ha permés elaborar un decàleg de conclusions, sorprenents o esperables, que ens han sigut de gran utilitat per a enfocar el nostre treball i comprendre els desafiaments per a qualsevol estratègia de foment de la lectura.

Els lectors d’aquesta revista poden descarregar l’estudi complet de la secció de recursos de la pàgina web de la FGSR. Amb aquesta presentació breu, poden valorar la llista de conclusions que s’ofereix a continuació sobre la relació que els joves (15 i 16 anys) tenen amb la lectura i alguns desafiaments que hem sigut capaços de definir:

  1. S’ha pogut aprofundir en una multitud de declaracions dels joves (tant els catalogats com no lectors com els lectors), que mostren una percepció molt restringida sobre la realitat de la lectura. És una visió aliena a aspectes relacionats amb la diversitat de les formes de lectura,[1] com ara la multiplicitat de gèneres, els formats, el cànon acadèmic o l’impacte positiu de la lectura sobre altres àmbits de la seua vida. Aquesta percepció tradicional i reduïda de la lectura s’expressava amb més contundència en les converses de grups de no lectors.
  2. La lectura es presenta com una activitat personal que relaxa, però també aïlla de la resta de la societat i de l’entorn més pròxim. La nostra interpretació ha sigut que aquesta visió pot ser ambivalent. D’una banda, la podem contemplar com una fortalesa de la lectura davant d’una certa fatiga digital, cada dia més estesa (i que els joves reconeixen). No obstant això, també pot comportar un obstacle rellevant si s’identifica la lectura amb una activitat exclusivament individual, que aparta els lectors de la vida real. Hem detectat aquesta segona perspectiva quan se’ns parlava de la invisibilitat del lector respecte del grup d’amistats o d’una actitud d’aïllament respecte de la resta.
  3. L’observació anterior es relaciona també amb la desaparició de les converses entre joves de les referències al que cadascú llig, a diferència de la presència freqüent dels comentaris sobre les sèries de TV que segueixen.[2] El fet que la lectura no estiga present en les seues tertúlies suposa dos desafiaments: el debilitament d’una visió de la lectura com a pràctica cultural present en la major part de la societat i l’absència de les recomanacions entre amics per a descobrir llibres nous. La segona circumstància és especialment rellevant en unes edats en què els amics són molt influents.
  4. El mòbil s’ha consolidat com el camp de batalla o el terreny de joc crucial en el context actual de la indústria de continguts; un panorama que es descriu com de competència pel temps de les persones entre diversos continguts i formes d’oci. Les plataformes de continguts digitals són les més eficaces en aquesta lluita, perquè ofereixen un tipus d’oci basat en la socialització i en el consum de continguts de poca durada. L’exigència cognitiva d’aquesta interacció en aquestes plataformes és molt inferior a la de la lectura de llibres.
  5. S’han recollit declaracions reiterades que suggeririen una tolerància escassa cap a l’esforç cognitiu, expressades en forma de queixes sobre la prescripció escolar de la lectura de textos clàssics o els laments sobre l’obligació d’elaborar treballs que exigeixen una reflexió i apropiació de textos complexos.
  6.  En el cas dels adolescents que són lectors freqüents, s’observen molts casos d’entusiasme entorn d’una autora determinada, una saga o un gènere literari, però no s’ha trobat en cap cas en què això s’haja vinculat amb una visió clara sobre el treball i les aportacions per part del món professional del llibre. Aquesta falta de percepció sobre el paper dels professionals del llibre es manifesta en el fet que no tenen en compte el possible prestigi o la garantia de prescripció que puga oferir un segell editorial determinat. En el supòsit més extrem, això es reflecteix en la desinhibició amb què s’identifica Internet com un mitjà des del qual es poden descarregar llibres sense haver de comprar-los.
  7. La visió dels adolescents sobre l’impacte que té el centre educatiu en l’enfortiment de l’interés per la lectura és molt escèptica i, de vegades, s’ha arribat a identificar com un veritable obstacle perquè els agrade llegir.
  8. En les seues consideracions, s’hi aprecia una dissociació entre la valoració que s’atorga a la visió tradicional de la biblioteca pública com un centre d’accés als llibres i les dinàmiques que organitza l’equip bibliotecari per afavorir la relació entre lectors. El primer paper es veuria com poc rellevant, mentre que el segon tindria un gran interés per als joves lectors, qui arriben a reclamar que les biblioteques se centren a fer més visible aquest vessant més actiu.
  9. A partir de les seues declaracions, sembla que els adolescents no reben el possible influx positiu de la lectura sobre les seues oportunitats de desenvolupament professional[3] i vital en un temps en què, com a mínim des de la perspectiva d’entitats com la FGSR, és crucial la transformació de la informació en valor econòmic.
  10. El contrast entre les opinions dels professionals i les dels adolescents apunta a la necessitat que els adults que treballen o conviuen amb joves tinguen més coneixement de la realitat de les seues prioritats d’oci i de formació. En aquest sentit, l’acceleració del digital –que s’ha viscut des del primer semestre de 2020– podria ser una oportunitat per a examinar els programes educatius, els instruments de mesurament i les vies d’intervenció sobre la lectura dels adolescents i els joves.

Aquestes conclusions es poden enllaçar amb els diversos estudis sobre hàbits de lectura en diferents països, que ubiquen en aquesta edat un cert debilitament de la relació amb la lectura i poden servir per a reinterpretar les dades quantitatives i l’evolució d’aquestes durant aquests anys. El final de la infància és un moment vital en què cada vegada absorbeixen més temps les exigències de l’exercici acadèmic i en què l’oci queda monopolitzat pel fet social (estar amb els amics). Si ens aturem un moment en aquest segon aspecte, és més fàcil enllaçar i comprendre el sentit de les propostes que figuren en la part final del document publicat per la FGSR; aquests suggeriments se centren a potenciar els estímuls socials perquè oferisquen un enfocament positiu en relació amb la lectura en aquestes edats.

El plantejament general de l’estudi té en compte com un fet crucial el fet que allò social i allò digital s’han vinculat en aquesta època d’una manera molt intensa. De fet, quan es va dur a terme el treball de camp (en èpoques de confinaments durs i menys estrictes), en bona part del món desenvolupat, les relacions entre les persones es duien a terme a través d’Internet, en les xarxes socials o en converses per mitjà de plataformes com ara Zoom (de fet, diversos grups focals del treball de camp es van executar d’aquesta manera). És interessant constatar que cada vegada es publiquen més informes sobre la fatiga digital i la més recent, news fatigue, que s’ha estés durant aquests últims anys en proporcions creixents de la població i, especialment, entre els joves. Així mateix, cal destacar l’augment dels problemes psicològics (ansietat, pors, aïllament, etc.) entre els adolescents. Bé, doncs ja s’admet de manera generalitzada que la lectura va funcionar com un antídot davant d’alguna de les tensions que es van viure en l’etapa més acusada de la crisi del coronavirus.[4]

En aquest context, la proposta s’orienta a la integració de la lectura amb altres elements de la vida dels joves, aprofitant estímuls –tals com el sentiment de pertinença o la recerca d’un lideratge– perquè la lectura puga competir d’una manera eficaç amb altres maneres d’oci.[5] També es considera interessant contemplar una estratègia a llarg termini i partir de la necessitat de començar amb les experiències de lectura compartides en família i preparar un substrat propici per a l’arribada a l’adolescència. Això suposa partir des de la sincronia neuronal viscuda amb els progenitors (constatada en les recerques amb l’alliberament de nivells alts d’oxitocina), que es constata quan lligen als seus fills en veu alta, perquè es poguera transitar des d’aquesta base inicial cap a un mateix tipus de sincronia amb el cercle d’amistats en el moment d’arribar a l’adolescència i així neutralitzar l’elevació dels nivells de cortisol (constatats després de la interacció en xarxes socials o, fins i tot, després d’una reunió per Zoom), la qual és més probable que comence a produir-se en arribar a la joventut.

Aquesta relació entre l’impacte de diverses activitats d’oci i els nivells de certes hormones cada vegada té més presència en el món acadèmic i de la recerca mèdica. En definitiva, aquesta referència al vessant neurològic de l’accés a diversos tipus d’oci és una mostra del propòsit de l’estudi i de les seues conclusions: donar suport amb aquesta anàlisi a un enfocament prospectiu per a estratègies de foment de lectura a llarg termini, que es basen en eines pertanyents a disciplines molt diverses.

Si l’interés per la traducció neurològica de les conseqüències de la lectura, el tipus de relacions interpersonals o el digital és un exemple d’aquest enfocament multidisciplinari, també ho és l’ús del màrqueting com un dels instruments que es reciclen per a proposar estratègies i tàctiques a favor de la lectura dels joves. Aquest enfocament es planteja per promoure una evolució des d’un «escenari probable» (cap on anirem si ningú no hi fa res) cap a un «escenari desitjable» (cap on volem avançar posant en marxa algun tipus de mesura) respecte del paper de la lectura en les vides de les pròximes generacions. L’últim bloc del document que va publicar la FGSR fa ús del tipus d’anàlisi i de tàctiques del màrqueting, amb la finalitat d’evitar que la lectura acabe en la perifèria de la societat i ubicar-la al centre.

Des d’aquesta perspectiva, pensem que hui seria d’interés prestar més atenció a la faceta social de la lectura i a les conseqüències de la digitalització accelerada del nostre món i, molt especialment, en el cas dels joves. En aquest pla, cal subratllar que bona part dels participants en el treball de camp eren lectors –i més específicament lectores– que gaudien quan duien a terme una lectura profunda de novel·les que pertanyen a sagues o a gèneres que els apassionen. En les nostres converses se’ns va dir amb claredat que aquest tipus d’activitat és una experiència individual i que prefereix fer-se en un llibre imprés. Ara bé, bastants d’aquestes mateixes persones eren també usuàries de plataformes com Wattpad, que impliquen la lectura de novel·les llargues en línia i, el que ens sembla més rellevant, comporten una transformació del paradigma de la lectura profunda i individual cap a una experiència social. En una relació digital amb les narracions que els apassionen, no és poc freqüent que es dedique una gran quantitat del temps a llegir els comentaris d’altres lectors (o en paraules del mateix creador del Wattpad, dediquen més temps a comentar que a llegir novel·les).

El balanç general en la nostra proposta pel que fa a la relació entre els atributs de la lectura i els estímuls interns (internal triggers del màrqueting) es pot resumir de la manera següent: per transitar des de l’«escenari probable» cap a un «escenari desitjable» caldria aprofitar les possibilitats de la lectura pel que fa a la relació amb el lideratge i amb la pertinença en la joventut (com a vessant social del fet lector), així com el possible impacte sobre el disparador de la satisfacció immediata. Segons es dedueix dels resultats d’aquesta anàlisi, hi hauria un impacte positiu sobre la pràctica totalitat de l’esquema d’estímuls interns que animen a la pràctica de la lectura.

Des de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, es considera interessant una proposta de treball per al futur que partira de la visió que tenen els mateixos joves i que iniciara un camí cap al segon escenari (desitjable). Entre altres, això implicaria també una millora en les tendències que s’observen en els estudis quantitatius sobre els índexs de lectura del segment d’edats corresponent als joves. El Baròmetre d’hàbits de lectura mostra unes dades per a aquesta franja d’edat que són una mica inferiors a les de les edats infantils, però cal atendre també a l’evolució al llarg de les edicions successives d’aquest estudi quantitatiu i treballar amb una mirada prospectiva per posar en marxa solucions que s’anticipen als problemes abans que hi sorgisquen.

1. Les implicacions de les diverses «formes de lectura» es poden seguir en la presentació breu i interessant que va elaborar Christoph Blässi (Johannes Gutenberg de la Universitat de Magúncia) en l’edició de 2021 de Readmagine: https://renodo.org/en/2021/12/15/blassi-different-forms-of-reading-require-different-forms-of-reading-policies/ (Consulta: 24 juny 2022)

2. Una situació similar apareix en les conclusions de l’estudi «Book Buyer – Quo Vadis?», de la Börsenverein des Deutschen Buchhandels (2018) i es va prendre com una alarma davant de la davallada de nivell de la lectura en la societat.

3. Sobre l’impacte de la lectura en l’aprenentatge, és interessant conéixer el plantejament general de Sarah-Jayne Blakemore i Uta Frith, qui el tracten des del vessant neuronal en The Learning Brain, Oxford: Blakwell Publishing Ltd, de 2007. I Stanislas Dehaene i L. Cohen en «Illiterate to literate: behavioural and cerebral changes induced by Reading acquisition», de 2015. Això es pot contrastar amb l’enfocament cognitiu de la lectura en el plantejament de Verhoeven i Perfetti en «Advances in text comprehension: Model, process and development», en Applied Cognitive Psychology, 22 (3), 293–301 (2008), com una combinació d’enfocaments que parteixen del text o que parteixen del coneixement del lector.

Sobre l’impacte en el camp professional i en l’economia, es pot consultar l’informe «Education for All Global Monitoring Report 2006. Literacy for Life. The Economic Benefits of Increased Literacy», de John Cameron (School of Development Studies, al Regne Unit) i Stuart Cameron (Institute of Development Studies, al Regne Unit). Sobre l’impacte en la participació cultural, l’enquesta «Hábitos y prácticas culturales en España», publicada pel Ministeri de Cultura i Esport en 2015. Sobre la lectura i la relació que té amb els llocs de treballs molt qualificats, es poden esmentar els estudis sobre el paper de les persones en la nova economia d’Hirotaka Takeuchi i Tsutomi Shibata (editors) en el volum 2 d’Advanced Knowledge-Creating Companies. Washington DC: World Bank Institute (2006).

4. Sobre l’impacte psicològic positiu de la lectura freqüent per oci, es mostra «Reading between the lines: the benefits of reading for pleasure», en Galaxy & Quick Reads (2015). La relaxació emocional de la lectura davant del context digital es tracta en l’informe de The Reading Agency & BOP Consulting: «Literature review: the impact of reading for pleasure and empowerment» (2015). També és interessant consultar el significat del fenomen FOMO (Fear of Missing Out) en xarxes socials: «Examining the demographics, attitudes, and digital behaviours of FOMO Networkers», en l’«Audience Report2018», de Global Web Index.

5. Hi ha molta literatura sobre l’impacte de la lectura de ficció literària en la capacitat d’empatitzar amb els altres, perquè el lector ix de la seua vivència individual i, mitjançant la imaginació, pot comprendre situacions que són alienes a la seua quotidianitat. Pot ser útil l’acostament a aquesta qüestió de J. E. Black i J. L. Barnes en «The effects of reading material on social and non-social cognition». Poetics, 52, 32–43 (2015) o de Frank Hakemulder en «The moral laboratory: Experiments examining the effects of reading literature on social perception and moral self-concept», en John Benjamins Publishing (2000).

Lectura i families a les biblioteques escolars de Galícia

Des del programa de biblioteques escolars de Galícia, som molt conscients de la importància que té l’alfabetització familiar entorn de la lectura, l’educació literària i l’alfabetització informacional.

Les nostres biblioteques han de crear espais i temps que acompanyen les famílies i que fomenten que a casa hi haja moments de lectura compartida que propicien diàlegs culturals entre ells i el món. Alhora, cal donar suport a la selecció de bones lectures que ajuden a constituir la biblioteca personal i el seu itinerari lector.

L’any 2003, la Conselleria d’Educació de la Xunta de Galicia va posar en marxa una sèrie d’iniciatives en relació amb les biblioteques escolars i el foment de la lectura en l’àmbit educatiu, i va crear l’assessoria de biblioteques escolars com a vehicle per a desenvolupar-les. Aquestes iniciatives pretenien donar resposta al nou model de biblioteca que demanava un context social i educatiu en canvis continus, transformant aquests espais en centres creatius de lectura, informació i aprenentatge.

En els últims anys, les biblioteques escolars més actives han fet avanços importants pel que fa a la implicació de les famílies en l’educació lectora dels més menuts organitzant activitats per a famílies a la biblioteca, preparant espais de lectura específics per a les famílies, creant seccions que hi estan destinades en la col·lecció o promovent la participació d’aquestes en activitats específiques.

A partir de l’any 2010, quan es va presentar en el Parlament de Galícia, el pla LIA (lectura, informació i aprenentatge) integra totes les actuacions de la Conselleria entorn de les biblioteques escolars per a millorar les competències de lectura, escriptura i habilitats investigadores, i de l’ús de la informació de l’alumnat gallec. Des del començament, el pla LIA va tindre present, entre els seus objectius, la necessitat d’implicar les famílies en l’assoliment d’aquestes competències.

Així doncs, el pla LIA 2016-2020,[1] entre els dotze desafiaments que té, en tenia un d’específic per a les famílies: el desafiament 9 buscava ampliar les iniciatives destinades a la implicació de les famílies en la formació lectora dels més menuts.

S’hi indicava la necessitat de continuar incidint en aquest àmbit, ja que alguns estudis estadístics apunten que les famílies tenen un cert desconeixement dels beneficis i les oportunitats que ofereix la biblioteca escolar per a la formació dels seus fills i filles. D’altra banda, la implicació de les famílies afavoreix que s’aconseguisquen els objectius en matèria de lectura, per l’efecte motivador que té la seua implicació per als més menuts.

Les activitats més comunes en aquest període van ser les següents:

  • L’organització de sessions de famílies lectores, en què mares i pares o altres familiars participen en sessions de lectura compartida, narració de contes i altres a grups d’alumnes a la biblioteca escolar, de manera periòdica i sistematitzada.
  • La participació en grups o clubs de lectura d’adults, juntament amb professorat del centre.
  • La participació en grups de col·laboradors de biblioteca escolar: grups estables amb horari de col·laboració i distribució de tasques que contribueixen a la millora de la gestió i l’organització dels recursos de la biblioteca escolar.
  • La participació, a demanda del centre, en activitats vinculades al desenvolupament de projectes de caràcter interdisciplinari, aportant informacions, participant en entrevistes que fa l’alumnat, en la gravació de vídeos, programes de ràdio a la biblioteca, entre altres.
  • La iniciativa Mochilas viaxeiras (motxilles viatgeres) amb una selecció de lectures per portar a casa que permet fer visibles gèneres i temes d’interés, intermediació per dedicar un temps compartit a la lectura.
  • La participació en tallers per conéixer els nous llenguatges i recursos que s’incorporen a les biblioteques (robòtica, impressió 3D, jocs, ràdio, audiovisual, aplicacions, etc.).
  • L’elaboració de guies de lectura per a guiar en la selecció i saber quins llibres posar en mans dels seus fills i filles.

En l’avaluació de memòries dels centres PLAMBE (Plan de Mellora de Bibliotecas Escolares) del curs 2019-2020, es recull que la biblioteca planifica activitats per a les famílies al 57 % dels centres PLAMBE i que les famílies col·laboren directament en les activitats en el 66 % dels centres PLAMBE.

En acabar aquest període del pla LIA 2016-2020, s’ha fet un treball d’investigació del recorregut del programa de biblioteques escolars de Galícia al llarg de més de quinze anys, en què també se li ha donat veu a les famílies: Huellas de un viaje, d’Inés Miret, Mónica Baró, Inés Dussel, Teresa Mañá.[2]

«Per part de les famílies, en les entrevistes es percep que estan sincerament contentes amb la biblioteca escolar dels centres respectius. Algunes famílies s’hi impliquen en el funcionament, com deixa clar aquest entrevistat: “Ací qui no s’involucra i qui no s’implica és perquè no vol… no passa” (familiar, educació primària)».

Actualment, amb el pla LIA 2021-2025,[3] l’objectiu continua sent incentivar l’ús de les biblioteques que fan les comunitats educatives, de manera que aprofiten els espais, recursos i serveis per a la vivència dels valors de ciutadania i per a la construcció del coneixement individual i compartit, i contribuir a la construcció d’una societat lectora oferint oportunitats per a experiències lectores i de qualitat entre els distints sectors de la comunitat educativa.

En el punt estel·lar 5, Lectura, es recull la intenció de formar per a una lectura multimodal i afavorir més experiències de lectura i més bones a tots els integrants de la comunitat escolar.

En les línies d’acció prioritàries s’especifiquen els objectius següents:

  • Afavorir més experiències i més bones de lectura a tots els integrants de la comunitat escolar.
  • Continuar i enriquir els programes d’Hora de ler, principalment els clubs de lectura, parant atenció especial als col·lectius que més ho necessiten, a la participació de les famílies i a la incorporació de la lectura digital.
  • Incentivar la realització d’activitats per a implicar les famílies i formar-les com a mediadors de lectura, com una acció prioritària en els projectes lectors de centre.

Amb aquest objectiu, aquest curs es va publicar una convocatòria específica de suport a les biblioteques escolars per a fer activitats específiques amb les famílies en matèria de lectura i d’educació en informació: Lectura e Familias.[4]

Aquesta convocatòria té per objectiu estimular el disseny i el desenvolupament d’iniciatives que afavorisquen la participació de les famílies en activitats de la biblioteca escolar, destinades al conjunt de la comunitat educativa o específicament pensades per a la formació i la participació d’aquestes famílies en experiències de lectura. Així mateix, també es vol desenvolupar el treball amb la informació i els mitjans de comunicació, amb la finalitat que puguen, alhora, intervindre amb millors recursos i eficàcia en la formació dels seus fills i filles com a persones lectores i ciutadanes usuàries d’informació.

S’hi van seleccionar 50 centres, que van rebre una assignació de 2.500 € destinada a la posada en marxa de les activitats previstes en el seu projecte, per a l’adquisició de materials necessaris per a desenvolupar-les, així com per a la realització de tallers de formació, cicles de conferències o altres experiències dissenyades.

Activitats que s’estan duent a terme als centres seleccionats:[5]

  • Tallers destinats a estimular el gust per la mediació lectora en què s’ofereixen claus i recursos.
  • Tallers d’aproximació a diferents tipologies textuals (poesia, teatre, narrativa…)
  • Tallers d’expressió i tradició oral.
  • Tallers d’alfabetització informacional utilitzant els recursos de la biblioteca.
  • Tallers de creació artística.
  • Tallers STEAM que promouen el fet d’aprendre fent.
  • Seleccions de lectures que acompanyen la temàtica dels tallers.
  • Clubs de lectura.
  • Reptes, concursos…
  • Adquisició de fons destinats a configurar l’espai dedicat a les famílies.

Per finalitzar, voldríem insistir en com, al llarg de díhuit anys de treball, el programa de biblioteques escolars ha impulsat la col·laboració de les famílies i la seua participació en les activitats de la biblioteca escolar. Una prova d’això és l’èxit de la iniciativa «mochilas viaxeiras», que es va posar en marxa en 2007 i que continua donant resultats excel·lents, ja que ofereix a les famílies l’oportunitat de viure una experiència entorn dels llibres i altres materials, en contextos de vegades molt allunyats de les llibreries i les taules de novetats que hi ha. Un programa que s’ha anat adaptant a les noves necessitats i als nous materials presents a la biblioteca, com ara els robots o els jocs de taula, els quals han sigut molt ben rebuts pels nuclis familiars.

Les memòries i avaluacions del programa reflecteixen que aquells centres que més cuiden aquest àmbit d’actuació a la seua biblioteca escolar avancen realment cap a comunitats d’aprenentatge reals: la biblioteca és una gran aliada en aquesta evolució.

1. Pla LIA 2016-2020: <https://www.edu.xunta.gal/biblioteca/blog/?q=node/965> (Consulta: 15 juny 2022)

2. Huellas de un viaje. Trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares en Galicia. <https://libraria.xunta.gal/es/huellas-de-un-viaje-trayectorias-y-futuros-de-las-bibliotecas-escolares-en-galicia> (Consulta: 15 juny 2022)

3. Pla LIA 2021-2025 <https://www.edu.xunta.gal/biblioteca/blog/?q=node/1613> (Consulta: 15 juny 2022)

4. Convocatòria programa Lectura e Familias https://www.edu.xunta.gal/biblioteca/blog/?q=node/1580 (Consulta: 15 juny 2022)

5. Activitats de lectura i famílies al CEIP de Pazos (Ferrol) <http://biblospazos.blogspot.com/search/label/Lectura%20e%20familias?updated-max=2022-03-31T21:00:00%2B02:00&max-results=20&start=7&by-date=false> (Consulta: 15 juny 2022)

La mediació adulta en la LIJ en valencià

Un prosumidor (en anglés, prosumer) és aquell consumidor de literatura amatent, ben informat i ben documentat sobre els llibres que llig o sobre els que indueix a llegir els altres. Aquest perfil de lector proactiu fomenta l’hàbit lector engrescant-ne el consum en els entorns familiars, relacionals o professionals. Fins i tot hi ha qui, sense saber-ho, contribueix al procés de desenvolupament i millora dels productes literaris, amb accions, a priori, intranscendents, com ara accedir als canals preceptius de difusió en línia (pàgines web d’editorials, portals de crítica especialitzada, xarxes socials, etc.) i abocar-hi opinions sobre lectures. En aquestes línies explicarem què podem fer els adults per afavorir l’educació literària dels nostres xiquets i joves, siguen fills, familiars o alumnes. En altres paraules: com els podem convertir en prosumidors per tal d’acompanyar-los i assessorar-los en la tria de llibres.

COM A FAMILIARS

Siga quin siga el rol (pares, docents, prescriptors o mers lectors), i independentment també del domini que tinguem de l’idioma, qualsevol persona adulta podrà exercir com a prosumidor de lectura en valencià si alguna vegada es troba davant de la tessitura d’haver d’ajudar un infant o jove en l’elecció d’una determinada obra literària. De bona veritat. De fet, podem ocupar-nos-en sense necessitat de ser lectors habituals. Podria fer-se’n càrrec inclús algú poc o gens avesat a la lectura. Amb certa regularitat, o potser ben a la llarga, el fet cert és que tot el món hem hagut d’exercir alguna volta de mediadors. Per exemple, quan adquirim un llibre infantil o juvenil per als nostres fills, nebots o afligits, o quan els acompanyem en la tria a peu de llibreria o davant de la pantalla d’un dispositiu electrònic. La peripècia serà exponencialment semblant a quan comprem o regalem un llibre a altres persones adultes, com ara la nostra parella sentimental, el company de faena, l’amic de l’ànima o l’amic invisible per Sant Jordi o Nadal; inclús a qualsevol altre que ni tan sols sabem qui serà: pensem, sense anar més lluny, en aquells que treballen com a gestors públics amb competències en cultura i lectura. Fins i tot, quan ―per què no?― ens en regalem un a nosaltres mateixos, ni que siga amprant-lo de la biblioteca del poble o del barri.

Ara bé, què passa si no tenim la formació pertinent? No patiu, cap problema tampoc. Si tenim por a fallar, sempre podem recórrer a agents professionals vinculats a l’ecosistema del llibre i la lectura: bibliotecaris, comercials o llibreters estaran encantats d’ajudar-nos. L’assessorament per part d’un prescriptor de confiança resultarà, sens dubte, decisiu. L’encertarem de segur i alhora potenciarem el comerç de proximitat. Ara bé, tampoc no podem negar la realitat. Hi ha qui per falta de temps, comoditat o pragmatisme, recorre a la compra de llibres en línia, àmbit en què plataformes virals com Amazon s’emporten la part més gran del pastís. Poc o ben habitual en segons qui, aquesta praxi genera –valors ètics a banda– un inconvenient ben gros a molta gent. Perquè, com podem assessorar-nos a nosaltres mateixos a l’hora de triar un bon llibre infantil o juvenil en valencià?

Internet serà, en aquest sentit, el nostre paracaigudes salvador. Curiosament, un dels principals factors distorsionadors de l’hàbit lector en xiquets i adolescents pot resultar l’aliat més gran de la lectura, per molt paradoxal que parega. Si la sabem utilitzar com escau, la xarxa de xarxes serà l’espai impersonal que ens proveirà, més i millor, de la informació necessària a l’hora d’adquirir ―o no!― un llibre. Això és, l’entorn que vos farà passar de consumidors literaris convencionals a promusidors i que vos convertirà, quasi sense pretendre-ho, en mediadors autodidactes.

Si no disposem de temps per a documentar-nos llegint ressenyes o crítiques literàries en revistes divulgatives, podem optar per la immediatesa i la brevetat dels booktrailers. Quan busquem informació sobre qualsevol llibre infantil o juvenil en valencià que vulguem adquirir, descobrirem que la plataforma YouTube en va plena, d’aquests vídeos promocionals ex professo. D’ús habitual per part d’editorials, autors i il·lustradors, el booktrailer és un recurs persuasiu lligat especialment a l’àlbum il·lustrat infantil i la novel·la gràfica juvenil. Aquest producte audiovisual té per objectiu últim incentivar la lectura del llibre referenciat, però requereix sobretot un públic àvid i crític, capaç d’omplir els buits que genera un discurs replet d’el·lipsis i dotar-lo de sentit. Els booktrailers entaulen un diàleg amb el prescriptor o mediador i ofereixen les claus d’un relat necessàriament breu, estimulant, eloqüent i precís.

Hi ha, però, un tocat. El principal hàndicap és que solen ser produïts per les mateixes editorials o per empreses de disseny gràfic afins i, en conseqüència, resten desproveïts de crítiques que puguen qüestionar cap aspecte tècnic o argumental de la lectura publicitada. Tanmateix, solen reportar-nos una visió completa i nítida ―sense espòilers!― pel que fa a l’estètica i el contingut. Professionalment, recomane que abans d’adquirir cap llibre, fins i tot a la llibreria estant, en donem una ullada ràpida des del mòbil, si dubtem a l’hora de fer efectiva una compra.

Si sou dels qui passen hores davant de les pantalletes, val a dir que el ventall d’espais on assessorar-vos sobre LIJ en valencià és ben ampli. Hi ha comunitats lectores de tiktokers, instagramers, goodreaders… No vos ho acabareu. En tot cas, YouTube continua sent, ara com ara, la font audiovisual amb més càrrega de continguts. Serà precisament allà on trobareu els booktubers. L’accepció booktuber deriva de la fusió del terme en anglés per a llibre, book, i la referència abreujada del nom de la coneguda plataforma (a imitació del clixé genèric youtuber) i fa al·lusió a la comunitat de creadors de contingut que comparteixen en streaming gravacions sobre llibres. El fet d’abocar opinions i recomanacions a la xarxa fa que la presentació del producte literari esdevinga més dinàmica i fluïda, en tant que permet la interacció instantània ―oral i escrita― amb l’espectador. Els booktubers són persones influents sense límit d’edat que recomanen, ensenyen o comenten els llibres que han llegit, estan llegint o llegiran. Però sobretot són veus crítiques independents. Ànimes lliures que diuen la seua sense embuts ni pèls a la llengua. És a dir, sense lligams professionals amb cap hòlding editorial.

En la nostra llengua hi ha proliferat últimament uns quants canals ben recomanables, quan pocs anys arrere no n’hi havia gaires: «Recomanacions de Llibres», «Paper i píxels» i poca cosa més. En canvi, coincidint amb l’esclat de la pandèmia de resultes de la COVID-19, n’han sorgit una caterva: «Paraula de Mixa», [MQR1] «La prestatgeria de Marta», [MQR2] «Llig-me», «Entrelletres» o «La mar de llibres» en són només alguns dels més destacats, amb entrades de periodicitat contínua. Ves per on, ara n’hi ha una fotracada: pedagògics, juvenils, conduïts per influencers adolescents, etc. Així que no ho dubteu: introduïu els noms d’aquests canals en el vostre cercador de referència i pareu-ne l’orella!

Si, en canvi, sou més de tafanejar text en comptes de vídeos, la xarxa també està farcida d’epitextos virtuals, terme que aixopluga qualsevol informació afí a un llibre que circule per Internet. La majoria d’editorials disposa d’un aplec variat de xarxes socials, entorns que interactuen de tu a tu amb el comprador potencial tot generant un intercanvi fluid de coneixements i opinions. En tot cas, si preferiu informació experta i professional, sempre podeu recórrer a revistes especialitzades en línia o visitar portals web que analitzen amb rigor els darrers títols publicats. Per no perdre pistonada respecte de les últimes novetats, recomanem encaridament les entrades setmanals de la revista digital Faristol (ClijCAT) o les recensions del portal Gretel. Hi trobarem crítiques per a totes les edats entre els zero i els díhuit anys, això és, tot l’espectre literari infantil i juvenil, amb ressenyes ―afalagadores o incendiàries!― que són tota una delicatessen.

Al mateix temps, la xarxa s’encarregarà de mantenir-nos al corrent dels guardons literaris que s’hi atorguen periòdicament. La concessió d’un premi reputat dona valor al llibre condecorat i situa l’autor en l’aparador mediàtic. Els premis literaris en llengua catalana no condicionen substancialment les balances de vendes, encara que tenir més difusió en mitjans sempre ajuda a guanyar adeptes.

Les lectures infantils i juvenils són, amb molta diferència, el producte literari més rendible per a la indústria editorial. No és cap secret que aquests materials apuntalen des de fa temps el sector del llibre arreu d’Occident. Estadística en mà, per a la majoria d’empreses editorials, la literatura per a xiquets i adolescents suposa dos terços del volum total d’ingressos. En consonància amb això, les webs editorials en llengua catalana s’hi han sabut ressituar de manera reeixida. Aquests portals en línia ―moderns, dinàmics i intuïtius― se situen a l’altura de qualsevol altra gran literatura. Des d’aquests aparadors avantguardistes ofereixen una amalgama inesgotable d’informació supletòria: cobertes en alta resolució; previsualització gratuïta de les primeres pàgines o capítols; descàrrega, també debades, de materials didàctics addicionals; enllaços amb altres obres d’una mateixa autoria, temàtica o col·lecció, o accés directe a tot l’engranatge de xarxes socials interrelacionades i marxandatge promocional.

Fa temps que regalar un llibre infantil en valencià ha de deixat de ser un acte reduït només a l’acció de lliurar en mà l’exemplar imprés com a objecte únic i exclusiu. Hui en dia, la relació del lector infantil o juvenil amb un llibre va molt més enllà de l’estricte acte de llegir, entre els recursos previs generadors d’expectativa i els recursos de continuïtat i assoliment dels coneixements reportats per la lectura. Materials didàctics, jocs de taula recreatius, pòsters, samarretes, peluixos de joguet, agendes escolars i resta de marxandatge promocional. Fins i tot, adaptacions musicals o teatralitzades. La llista és infinita!

Per últim, és just incitar-vos a assistir, també, a fires del llibre. Amb els fills, els alumnes… o amb vosaltres mateixos! La Fundació FULL organitza fa anys la Plaça del Llibre en valencià, un projecte amb cada volta més volum d’oferta i agenda. Poblacions com ara Elx o Gandia s’hi han sumat a Alacant, València o Castelló. Però si tampoc sou massa d’anar a fires, sempre podeu sorprendre’ls ―i sorprendre-vos!― visitant un bibliobús, un bibliocafé o una biblioplatja… Cada dia n’hi ha més, als nostres pobles i ciutats. Tafanegeu i deixeu que hi tafanegen. Sense pressa. I entreu a les llibreries de tota la vida i feu el mateix. Tingueu paciència, perquè són espais en què el temps es deté, per a nosaltres i per als menors que ens hi acompanyen. Toqueu les lectures, fullegeu-les. Obriu un llibre i un altre i un altre. Compareu-los. I, com déiem, no dubteu mai a demanar-li consell o parer al llibrer. Fins i tot, no vos sàpia greu, contrasteu tal parer amb la crítica en línia de torn.

COM A DOCENTS

L’estudi prospectiu Hàbits i tendències de lectura al sistema educatiu valencià (2015), en copsar les respostes proferides per tres milers d’estudiants de vora mig centenar de centres escolars del sud del país, posava de manifest la importància dels programes d’ensenyament en valencià a l’hora de garantir i salvaguardar la lectura en la nostra llengua. A grans trets, només els escolaritzats en programes educatius que tenien el valencià com a llengua vehicular habitual atresoraven índexs de lectura (voluntària i prescriptiva) equilibrats en valencià i en castellà, segons s’inferia dels resultats de l’estudi.

A hores d’ara, la implementació del model actual de plurilingüisme a escoles i instituts per part del Govern del Botànic ha significat, a peu d’aula, un retrocés en la metodologia d’immersió lingüística i en les hores d’ensenyament real en valencià sense precedents. Ara bé, deixant de costat desafeccions, quimeres o reticències, què podem fer els docents per tal de continuar garantint uns índexs de lectura en valencià (escolar i lúdica) mínimament assenyats? D’entrada, als mestres i professors els aconsellem seguir, fil per randa, aquestes mateixes recomanacions adreçades a progenitors i familiars de lectors en etapa formativa. Deixeu-vos assessorar pels bibliotecaris i els llibrers. Navegueu per Internet, sense por de naufragar, a la recerca de novetats literàries per al vostre alumnat. I, de pas, per què no, regalem-nos de tant en tant un bon llibre infantil i juvenil a nosaltres mateixos!

En matèria de lectura literària circumscrita a l’àmbit educatiu, eviteu reproduir els errors de la «vella escola», en què això de llegir competia en exclusiva a les àrees lingüístiques. Ensenyar ―ensenyar bé― implica una renovació pedagògica constant i una voluntat de reciclatge sempiterna. Diu que ara s’estila això de treballar per projectes i per àmbits. Perfecte. Mel. Aprofitem precisament aquestes metodologies noves per a implementar la lectura literària en llengua pròpia al marge de la matèria de Valencià. De llibres en el nostre idioma, n’hi ha a grapats, de ficció i no-ficció, per a treballar-los com a contingut en la resta d’assignatures del currículum. En Primària i en Secundària. Hi ha lectures que tracten d’esport i hàbits saludables, de música, de geografia, de biologia, de lògica i matemàtica… De tot. I els docents hem de ser-ne garants i conéixer a bastament les novetats per a poder compartir-les amb l’alumnat.

Per això mateix, busqueu sense pausa. Anys arrere, la tasca de recerca era una miqueta àrdua. En canvi, ara, les mateixes editorials ens ho donen tot mastegat. Com advertíem adés, si ens capbussem en qualsevol web editorial, trobarem, al costat del llibre referit, portada, sinopsi, booktrailer, dossier d’activitats i, pràcticament sempre, l’opció de descarregar en PDF les primeres pàgines o capítols de l’exemplar consultat. Sovint podem llegir debades un 20 %, volum suficient per a decidir si una lectura pot ser de l’interés dels xiquets o adolescents de què estem a càrrec.

Tampoc desaprofiteu l’oportunitat de portar un escriptor en valencià a l’aula. Als alumnes els marcarà. Per a bé, positivament. Encara que podem i devem compaginar la lectura d’obres escrites per autors nostrats amb la lectura d’escriptors forans ―disposem d’innombrables traduccions en la nostra llengua―, difícilment podrem convidar a l’escola, institut o facultat un bestseller anglosaxó que publica des de l’altra banda del món. La majoria de col·leccions literàries combinen de manera equilibrada la presència d’autors nostrats amb autors internacionals. Això genera un efecte d’homologació, una igualtat de condicions harmònica, que, en termes absoluts, és certament real.

Programes com «Autors a les aules» possibiliten la visita sense cap despesa d’escriptors als centres educatius, presentacions de llibres, dinamitzacions en entorns geogràfics o en escenaris històrics reals, etc. Perquè encara que el valencià no gaudisca d’una normalitat plena en àmbits com ara l’administració pública, l’atenció sanitària o la retolació en el sector privat ―per esmentar-ne només alguns―, el fet cert és que, en matèria literària, la varietat de productes (quant a autories, gèneres, oferta, distribució, premis, indústria editorial, prescriptors, etc.) està a l’altura de qualsevol idioma global. Aprofitem-ho i fem que se n’aprofiten.

Gonçal López-Pampló, editor literari de Bromera, parlava en un article recent de la dificultat que els comporta a les editorials l’exercici d’haver de destriar el gra de la palla. Aquest filtratge quantitatiu i qualitatiu corrobora que en aquest país nostre potser no hi ha editorials grans, però sí grans editorials amb professionals gegantins al darrere que garanteixen una oferta meditada i calibrada de productes de qualitat. Ara bé, si el primer filtre competeix als editors, el segon graó ha de ser ja cosa nostra; segurament amb l’ajuda dels diversos agents implicats (docents, bibliotecaris, prescriptors, llibrers, formadors i, ves per on, també creadors). Perquè en matèria de lectura, si ens ho proposem, tots podem fer de mestres, al marge de si n’exercim o no professionalment. Si encara no ho teníeu del tot clar, ara és l’hora de capgirar les sinergies. Endavant!

 [MQR1]Aquest porta en marxa des de 2014. Ho marque perquè pense que caldria no incloure’ls dins d’aquests que han sorgit a conseqüència de la pandèmia…

 [MQR2]Aquest en concret no ha sorgit ara en pandèmia, du en marxa des de 2017.

He comprovat la resta i sí que es poden considerar de pandèmia, tot i que els dos últims canals es van crear en 2019 i el gener de 2020 abans de l’esclat de la pandèmia, respectivament. És cert, però, que és possible que s’hagen fet més populars a conseqüència de la pandèmia, tant «Entrelletres» i «La mar de llibres».

Jo no diria que aquests canals han sorgit de resultes de la pandèmia. Potser canviaria sorgir per estendre o fer-se més popular…